Dimarts, 7 de setembre de 2010
PRIMER DIA CURS ESCOLAR 2009-10
Avui és d’aquells dies que si tingués l’oportunitat de tornar enrere el passaria a càmera lenta.
No he tingut temps de res i no he parat en tot el dia.
A la majoria ni us he vist a l’entrada. Només he vist bosses plenes de llibres, caixes de material... molts pares i moltes mares allà a la porta però ningú en concret.
He entrat a totes les classes a dir el Bon Dia. A tots els hi he parlat de la importància del nou curs.
Els de P3 per què comencen una nova etapa. Els Óssos passen a ser el grans del parvulari i això és molta responsabilitat. Els Lleons ja estan a l’edifici de Primària perquè són grans.
Els de 1r comencen la Primària.
Els de 2n ja no són nens petits, deures cada dia i les taules de multiplicar.
Els de 3r s’han de fer molts responsables de la feina.
Els de 4t consolidaran aquest any la seva etapa. Es diu que si superen el 4t sense massa problema tenen la Primària a la butxaca.
Els de 5è entren al cicle superior i ja són molt molt grans.
Els de 6è... amics meus.... acabeu la Primària i això ja són paraules importants.
A tots els pares i mares us vull dir només una sola cosa.
Arriba un moment en què hem de deixar anar als nostres fills i filles amb l’esperança de què tot el que els hi hem ensenyat doni el seu fruit. Torneu a llegir la frase.
Ara que la heu llegit de nou us vull dir que el moment de deixar els vostres fills i filles encara no ha arribat per tant queda molta feina a fer.
Espero tenir-vos al costat nostre per fer-la.
Gràcies a tots per ser-hi.
Afegitó
Gràcies per passar a dir-me Bon Dia malgrat que la nena avui, després de tants anys, no entrava a l’escola. Avui m’heu donat la felicitat petita que dóna sentit a tot plegat.
10 comentaris:
Genial l'entrada d'avui!!!
LAia
La frase té tela... absolutament fantàstica!
Gràcies per dir-la
Un dia ple de emocions. A la porta nens contents i d'altres plorant.
Pero sobretot, un dia intens i ple de coses noves.
l'Eric ha sortit molt content.
Noelia Massagué.
El primer dia és molt emocionant per a tots, han dormit poc i esmorzat menys. És un moment de retrobament i de "por" al que es trobaram a la classe. Però, s'ha superat amb èxit! L'Arnau al sortir a migdia m'ha dit: "Ha estat bè, mama, m'ha passat l'hora volant...". Entre tots farem que estiguin ben madurs.
Montse
Hasta yo abria pasado a veros, pero el trabajo!!!
Creo que no te vas a librar, ni del Papa ni de la nena...tendras que ir a la Graduacio...jajaja, ya sabes que yo me equivocare con la hora y llegare tarde...pero estaras tu, como la vez anterior.
Buf, faltan años para eso, pero todo llega.
Un besazo enorme y gracias por tus lineas, como siempre.
Cris
Al Marc li encanta 5è i la Mireia emocionada perque ja porta bandeja.
Van sortir entusiasmats.
Ha estat un bon inici de curs!
Sembla mentida la quantitat de criatures que hi caben dins l'escola!! tant a l'entrada, amb aquella cua que s'ha format, com a la sortida, esperant, apretats al carrer sota el sol semblava que no s'acabava mai... No m'extranya que no ens hagis vist. L'experiencia al nou edifici de moment molt emocionant, se sent gran: -Ja faig P-5 eh, mama!! Aquest nen se t'està fent gran... S'ho diu tot ell solet. BON CURS a tots. Rosa B.
Buff!!! Quina frase, deixar anar al nostres fills i confiar que hagin après la lliçó...
és tant difícil deixar-los anar...
Només pensar que aquest any s'acaba la primària se'm fa un nus a la gola i m'emociono.
Tant de bó quedi alguna cosa de tot el que els ensenyem.
ostres! sempre tens unes paraules maques que ens fan pensar. ës veritat que ahir no veies a ningú, la cua arribava casi a la farmàcia, va estar impossible dir-te res, però el fet de veure't ja era suficient.
Gràcies per ser com ets i estar sempre
mamafau
El primer dia es auténtic, la fila era interminable, els nens nerviosos esperavan lhora d'entrar, i nosaltres els pares esperem l'hora que surtin per saver com ha anat tot.
Parlavan tos dos a l'hora, era gairabé imposible entendre res, ha costat una mica que entenguessin que primer parla un i després l'altra, així donçs primer ha començat un, després l'altra, després tornava el primer i així sucesivament. En resum, el Sergi està entusiasmat amb la seva escola nova, els càrrecs.... les seves paraules concretes han estat mama, papa, jo ja soc molt gran. La Neus per la seva part, inquieta per saver que cada dia tindrà deures, i la seva pregunta ha estat pero podré continuar fent patinatge veritat?. I per nosaltres els pares, un dia per recordar.
Francesca
Publica un comentari a l'entrada