Dilluns, 19 de febrer de 2007
ESCOLTAR
Avui ha estat un dia molt i molt tranquil. Després de tota la moguda de la setmana passada la normalitat ha tornat a l’escola. Ja no tenim ni fades, ni bruixes, ni pirates, ni mags... sinó tota una colla de nens i nenes que costa molt que escoltin.
ESCOLTAR!!! Bonica paraula però totalment en desús.
Segons el diccionari escoltar vol dir fer atenció i ambdues coses són tasques difícils d’aconseguir en la nostra societat.
Els nens no escolten, els pares no escolten i, com no, els mestres, a vegades, tampoc escoltem (malgrat em costi reconèixer-ho).
¿¿¿Us heu adonat que moltes vegades tenim una idea al cap i malgrat que ens parlin no en fem gaire cas, només estem pendents de dir la nostra o seguir amb els nostres pensaments???
Feu un examen de consciència i us adonareu que és veritat.
Avui he anat amb els de 6è. a veure un vídeo. Abans d’entrar els he posat en fila i els hi he explicat que no aixecava el ferro de la reixa, que no el trepitgessin ja que el podrien deformar. Estaven tots en silenci, mirant-me i escoltant la meva explicació. Quan he acabat de parlar he dit: us ha quedat clar??? Siiiiiiii han contestat a l’uníson.
He obert la porta i la tercera nena HA TREPITJAT EL FERRO!!!
El nen que anava darrera m’ha mirat i m’ha dit burleta:
- tranquil·la Srta.
Suposo que ha vist la meva cara desencaixada. El comentari m’ha fet gràcia i ha calmat la situació però amb tot i això m’he dirigit a la nena i li he preguntat.
- t’has fixat que has trepitjat el ferro i acabo de dir que no ho feu?
- Quin ferro?
- El ferro de la reixa
- Com? Què? Jo l’he trepitjat?
No en tenia ni idea de què li parlava.
Ella no havia escoltat, tan sols m’havia sentit.
Molts pensareu que hagués estat més fàcil aixecar el ferro, però no és així com ensenyem a escoltar.
4 comentaris:
Sí, tens raó, vivim de pressa i ningú té temps per escoltar els altres... de vegades movem el cap assentint, però no podríem dir del que ens estan parlant...
Bona reflexió per a tots ;)
Hola,acabo de llegir el comentari d'avui i tot just la meva filla, de P-5, m'ha ensenyat el nou llibre de lectura -és el 5 mama, ja vaig pel 5!!-,es titula:"l'ofici de veure i escoltar";tot i que no té res a veure amb el comentari d'avui, he tingut un sentiment estrany entre por i satisfacció.
Satisfacció per veure lo contenta que estava amb el seu nou llibre i les ganes que té per acavar-lo i començar amb el 6.
Por perque no estgui anant tot massa ràpid i després lamentem aquesta accelaració.
No dubto de que sí canvia és perque la srta. així ho ha considerat,però no és massa ràpid?
laia
Quan ja havia escrit el post d'avui he vist el teu comentari. Demà escriuré sobre els aprenentatges primerencs i totes les pors i els dubtes que poguis tenir s'ha aclariran.
aquesta nena em sona
Publica un comentari a l'entrada