Divendres, 15 de desembre de 2006
A petició d’alguna mestra de l’escola avui us parlaré dels vers de Nadal.
Els nens i les nenes de l’escola, fins i tot la classe dels cargols (P2), aprenen durant aquests dies un vers de Nadal.
El practiquem cada dia i tots el saben perfectament.
La tradició explica que el dia de Nadal, després de l’escudella i la carn d’olla, el nen o la nena de la casa s’ha de posar dalt de la cadira i recitar el vers, provocant un somriure d’orella a orella a tota la família i uns forts aplaudiments.
Un cop l’ha dit cal passar el plateret i recollir una propineta per part de tots els familiars que estan asseguts a la taula.
Nosaltres els hi expliquem com ho han de fer i ens consta que la majoria ho feu així però sempre hi ha algú que ho desconeix i potser a partir d’ara ho vol implantar.
Per norma general escrivim el vers en la felicitació de Nadal que han fet i d’aquesta manera ho podeu practicar abans o ajudar-los, si hi ha algun despistat, en el moment culminant.
Sempre hi ha anècdotes divertides, o d’altres que no tant: el nen que no ho vol dir i la mare s’enfada, el que ho vol dir a tothora, els germans que es barallen per ser els primers, al pare que no li funciona el vídeo, l’àvia que no ho sent i interromp contínuament, els adolescents que posen mala cara... però tant és!!! Cal que ens ho prenguem amb sentit de l’humor, al cap i a la fi aquests són els records que es guardaran a la nostra memòria i ens fan gaudir intensament de tot plegat.