Dijous, 14 de desembre de 2006
Avui, seguint la tònica d’aquests dies, ha estat un dia llarg que ha donat molt de si.
Al matí he anat a fer les fotos de la classe dels Pollets per poder ensenyar-vos totes les activitats que fan aquests menuts.
La Isabel i la Gemma estan molt orgulloses dels seus petits alumnes, sempre expliquen que si fan això, que si fan allò, que si juguen, que si canten, que si aplaudeixen... però us he de confessar que, a la que jo entro, tots es queden bocabadats mirant-me i no fan res de res.
A la tarda hem fet la recollida d’aliments pels avis. L’objectiu d’aquesta activitat és ajudar als nostres alumnes a créixer com a persones compromeses socialment i, alhora, ajudar a aquells avis, que ho necessiten, a viure un Nadal que nosaltres tenim la sort de gaudir amb les nostres famílies.
La resposta ha estat molt positiva i hem omplert unes 15 caixes que demà portarem a Avis Món.
L’anècdota del dia l’ha protagonitzada el Sr. Pinyol que ha vist que una mare, al matí, em donava un pot d’espàrrecs, que jo he deixat al despatx, i ha cregut que ningú més havia portat res, desconeixent que els nens entraven amb les bosses de menjar directament a la seva classe per no col·lapsar l’entrada.
Mirant-se el pot tristament em diu: que direm demà als avis quan vinguin a buscar-nos tot el menjar?
Avui, seguint la tònica d’aquests dies, ha estat un dia llarg que ha donat molt de si.
Al matí he anat a fer les fotos de la classe dels Pollets per poder ensenyar-vos totes les activitats que fan aquests menuts.
La Isabel i la Gemma estan molt orgulloses dels seus petits alumnes, sempre expliquen que si fan això, que si fan allò, que si juguen, que si canten, que si aplaudeixen... però us he de confessar que, a la que jo entro, tots es queden bocabadats mirant-me i no fan res de res.
A la tarda hem fet la recollida d’aliments pels avis. L’objectiu d’aquesta activitat és ajudar als nostres alumnes a créixer com a persones compromeses socialment i, alhora, ajudar a aquells avis, que ho necessiten, a viure un Nadal que nosaltres tenim la sort de gaudir amb les nostres famílies.
La resposta ha estat molt positiva i hem omplert unes 15 caixes que demà portarem a Avis Món.
L’anècdota del dia l’ha protagonitzada el Sr. Pinyol que ha vist que una mare, al matí, em donava un pot d’espàrrecs, que jo he deixat al despatx, i ha cregut que ningú més havia portat res, desconeixent que els nens entraven amb les bosses de menjar directament a la seva classe per no col·lapsar l’entrada.
Mirant-se el pot tristament em diu: que direm demà als avis quan vinguin a buscar-nos tot el menjar?
No caldrà dir res perquè les caixes plenes parlen per elles mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada