Dilluns, 18 de desembre de 2006
COLORS
Aquesta és una història trista que va passar fa uns anys i avui, no sé ben bé perquè, l’he recordat.
Teníem a l’escola un nen negre que va venir de Guinea. Li diré Rubén.
Es va adaptar bé, o això era el que creiem.
Aquell Nadal vam pintar l’escola i quan els nens van tornar el pintor no havia acabat i encara voltava pels passadissos, xiulant i pintant.
Un matí, tornant del pati, el Rubén, que llavors tenia uns 6 anys, es va acostar al pintor i amb els ulls molt oberts i molt seriosament li va dir: em pintes de blanc?
El pintor va quedar molt trasbalsat i només va encertar a dir-li que el seu color ja era bonic i que no calia canviar-lo.
El nen, sense contestar, va donar mitja volta i va entrar a la classe.
Aquell matí no vam sentir en cap moment el pintor taral·lejant cap cançó.