CAP D'ANY 2010
Res no acaba i tot comença, el millor està per arribar
28/12/10
Dimarts, 28 de desembre de 2010
MASSA
Just avui jo ja donaria les festes per acabades.
El dia 22 al migdia, quan ja han plegat tots els nens arribo a casa amb tots els regalets que m’han fet. Tinc per costum no emportar-me’ls abans. M’agrada anar ben carregada, fer varis viatges fins a casa i posar-ho tot al menjador.
Poc a poc vaig reobrint els regals, de fet els reobre la Marta, és una tradició que li agrada fer des de sempre, i em va preguntant qui m’ho ha regalat. Jo li explico la il•lusió dels nens quan et fan regals, el que han dit, el que han comentat, el somriure, la vergonya, els petons i les abraçades.
El dia 23 em passo tot el dia comprant i organitzant les festes. Rondino, em queixo de que tot està caríssim i remeno fins trobar allò que busco però aquest neguit m’agrada. Tothom es desitja Bon Nadal i el fred acaba d’escalfar el meu cor i el meu esperit nadalenc de seguida fa acte de presència.
Nadal i St Esteve passen lentament entre estar a la cuina i a la taula. Llargues sobretaules envoltades de converses i llums indirectes que tan m’agraden. L’any que plou ja és fantàstic.
El dia 27 el dedico a preparar l’aniversari de la Marta.
I ja estem a dia 28 amb el pastís d’aniversari, els regalets i recordant que va néixer un dia plujós i fred però que per a mi va ser el més bonic de l’any.
El Cap d’any no m’agrada. No faig balanç, ni penso en assignatures pendents que començaré amb el nou any. Jo sóc més impulsiva i els nous projectes els penso d’avui per demà sigui desembre o ple mes de juliol.
Desitjar Bon Nadal és molt concret perquè només és un dia però desitjar Bon Any ho trobo feixuc.
I per fi arribem a Reis i la cavalcada. I ja som al cap del carrer.
Just en aquest moment començo amb la paraula MASSA al meu cap.
La cavalcada és MASSA llarga, dura MASSA, hi ha MASSA gent, la gent està MASSA pesada demanat caramels i els nens MASSA nerviosos.
Hi ha MASSA regals, MASSA menjar i MASSA beure.
Les famílies fa MASSA temps que estan assegudes a taula i no queda ja MASSA paciència.
MASSA vacances.
Entre poc i massa el millor és retornar a la normalitat, a la rutina i recordar que si el Nadal és pau i alegria, fem-lo cada dia.
Veieu!!! MASSA frases fetes.
MASSA
Just avui jo ja donaria les festes per acabades.
El dia 22 al migdia, quan ja han plegat tots els nens arribo a casa amb tots els regalets que m’han fet. Tinc per costum no emportar-me’ls abans. M’agrada anar ben carregada, fer varis viatges fins a casa i posar-ho tot al menjador.
Poc a poc vaig reobrint els regals, de fet els reobre la Marta, és una tradició que li agrada fer des de sempre, i em va preguntant qui m’ho ha regalat. Jo li explico la il•lusió dels nens quan et fan regals, el que han dit, el que han comentat, el somriure, la vergonya, els petons i les abraçades.
El dia 23 em passo tot el dia comprant i organitzant les festes. Rondino, em queixo de que tot està caríssim i remeno fins trobar allò que busco però aquest neguit m’agrada. Tothom es desitja Bon Nadal i el fred acaba d’escalfar el meu cor i el meu esperit nadalenc de seguida fa acte de presència.
Nadal i St Esteve passen lentament entre estar a la cuina i a la taula. Llargues sobretaules envoltades de converses i llums indirectes que tan m’agraden. L’any que plou ja és fantàstic.
El dia 27 el dedico a preparar l’aniversari de la Marta.
I ja estem a dia 28 amb el pastís d’aniversari, els regalets i recordant que va néixer un dia plujós i fred però que per a mi va ser el més bonic de l’any.
El Cap d’any no m’agrada. No faig balanç, ni penso en assignatures pendents que començaré amb el nou any. Jo sóc més impulsiva i els nous projectes els penso d’avui per demà sigui desembre o ple mes de juliol.
Desitjar Bon Nadal és molt concret perquè només és un dia però desitjar Bon Any ho trobo feixuc.
I per fi arribem a Reis i la cavalcada. I ja som al cap del carrer.
Just en aquest moment començo amb la paraula MASSA al meu cap.
La cavalcada és MASSA llarga, dura MASSA, hi ha MASSA gent, la gent està MASSA pesada demanat caramels i els nens MASSA nerviosos.
Hi ha MASSA regals, MASSA menjar i MASSA beure.
Les famílies fa MASSA temps que estan assegudes a taula i no queda ja MASSA paciència.
MASSA vacances.
Entre poc i massa el millor és retornar a la normalitat, a la rutina i recordar que si el Nadal és pau i alegria, fem-lo cada dia.
Veieu!!! MASSA frases fetes.
25/12/10
Dissabte. 25 de desembre de 2010
VESPRADA DE NADAL
Nadal és fugisser com si d’un instant de felicitat es tractés.
Grans llaçades que emboliquen regals plens d’il•lusió.
Taules parades amb tot allò que durant la resta de l’any s’amaga en el fons dels armaris i calaixos.
Cristall que vibra quan aixequem els braços per brindar.
VESPRADA DE NADAL
Nadal és fugisser com si d’un instant de felicitat es tractés.
Grans llaçades que emboliquen regals plens d’il•lusió.
Taules parades amb tot allò que durant la resta de l’any s’amaga en el fons dels armaris i calaixos.
Cristall que vibra quan aixequem els braços per brindar.
Llums i espelmes que oscil•len igual que el nostre cor amb les emocions i els sentiments.
Tarda mandrosa que reuneix a la família sota l’escalfor d’una manta. Abraçades eternes gaudint d’una pel•lícula que ens recorda que els cascavells del trineu no sonen per a tothom. Potser si que sonen però no tots el senten.
L’esperit del Nadal es porta al cor, només així ens acompanyarà tot l’any.
El cascavell encara sona per mi, mai deixaré de sentir-lo.
Espero que tots vosaltres, en algun moment, també escolteu el so dolç que ens recorda que tot és possible, que tot és més fàcil i que amb un cascavell a la mà podeu aconseguir MÀGIA.
Tarda mandrosa que reuneix a la família sota l’escalfor d’una manta. Abraçades eternes gaudint d’una pel•lícula que ens recorda que els cascavells del trineu no sonen per a tothom. Potser si que sonen però no tots el senten.
L’esperit del Nadal es porta al cor, només així ens acompanyarà tot l’any.
El cascavell encara sona per mi, mai deixaré de sentir-lo.
Espero que tots vosaltres, en algun moment, també escolteu el so dolç que ens recorda que tot és possible, que tot és més fàcil i que amb un cascavell a la mà podeu aconseguir MÀGIA.
21/12/10
Dimarts, 21 de desembre de 2010
GAUDIU!!!
Àlbum entregats, DVD entregats... ara us toca gaudir de l’espectacle!!!
Els DVD es veuen sense problemes si els poseu a l'ordinador o a la Play. Si voleu veure'ls al reproductor de DVD cal copiar-ho al disc dur de l'ordinador i generar un DVD. Aleshores ja es pot veure a la TV sense problemes.
GAUDIU!!!
Àlbum entregats, DVD entregats... ara us toca gaudir de l’espectacle!!!
Els DVD es veuen sense problemes si els poseu a l'ordinador o a la Play. Si voleu veure'ls al reproductor de DVD cal copiar-ho al disc dur de l'ordinador i generar un DVD. Aleshores ja es pot veure a la TV sense problemes.
20/12/10
Dilluns, 20 de desmbre de 2010
FINAL DEL PRIMER TRIMESTRE
Anem tancant capítols i cada cop estem més a prop de la fi del primer trimestre.
Un trimestre ple de feina, alegries, esforços i potser també amb algun desengany.
Malgrat tot tenim davant nostre el resultat de la feina ben feta, si més no hem intentat que ho sigui i amb això tenim la consciència ben tranquil•la. Evidentment tot és millorable però hem treballat de valent, amb dignitat, entusiasme i amb noblesa. Amb això ens donem per satisfets.
Divendres vam fer el partit de futbol entre els equips que tenim a Primària. Una tarda agradable i familiar que vam segellar amb una bona xocolata calenta, que el nostre cos va agrair després del vespre gelat que feia, i amb coques per tot els gustos que vau portar.
FINAL DEL PRIMER TRIMESTRE
Anem tancant capítols i cada cop estem més a prop de la fi del primer trimestre.
Un trimestre ple de feina, alegries, esforços i potser també amb algun desengany.
Malgrat tot tenim davant nostre el resultat de la feina ben feta, si més no hem intentat que ho sigui i amb això tenim la consciència ben tranquil•la. Evidentment tot és millorable però hem treballat de valent, amb dignitat, entusiasme i amb noblesa. Amb això ens donem per satisfets.
Divendres vam fer el partit de futbol entre els equips que tenim a Primària. Una tarda agradable i familiar que vam segellar amb una bona xocolata calenta, que el nostre cos va agrair després del vespre gelat que feia, i amb coques per tot els gustos que vau portar.
Avui hem gaudit dels balls de les nostres patinadores i patinador. Emocionades, contentes i cada cop més segures, i segur, sobre els patins.
Feien molt de goig.
Feien molt de goig.
També el grup de manualitats ha sortit amb un bon treball per lluir durant aquests dies.
Encara ens queda feina per acabar amb els àlbums, les felicitacions, les notes i els DVD que em porten pel camí de l’amargura.
Aquest cap de setmana, i encara avui, cada cop que em poso a gravar demano als Reis que aquest any em portin el millor ordinador que hi hagi al mercat. Que sigui rapit, que no es pengi, que gravi sense errors, que transporti fotos a pel•lícula, que faci caràtules, que posi títols, que adjunti text a les fotos, que baixi programes que s’instal•lin a la primera... posats a demanar...
Aquest cap de setmana, i encara avui, cada cop que em poso a gravar demano als Reis que aquest any em portin el millor ordinador que hi hagi al mercat. Que sigui rapit, que no es pengi, que gravi sense errors, que transporti fotos a pel•lícula, que faci caràtules, que posi títols, que adjunti text a les fotos, que baixi programes que s’instal•lin a la primera... posats a demanar...
14/12/10
ALBUM 1
NADAL 2010
Molts de vosaltres m’heu demanat les fotos del video de la felicitació.
Tenen una resolución molt alta i no les puc enviar per mail.
Tots aquells que les vulgueu podeu venir dilluns o dimarts, per la tarda, de 16:30 a 18:00, amb un pendrive, i us les anirem passant.
Per cert, us heu fixat amb la primera i la última foto? És la signatura de les dues persones que han fet possible el video. Sabeu qui són?
Just acabo d’editar-lo ara mateix i no puc esperar en compartir-lo amb tots vosaltres.
Aquest és el nostre regal de Nadal.
Espero que us divertiu al veure’l tan o més com nosaltres en fer-lo.
Molts de vosaltres m’heu demanat les fotos del video de la felicitació.
Tenen una resolución molt alta i no les puc enviar per mail.
Tots aquells que les vulgueu podeu venir dilluns o dimarts, per la tarda, de 16:30 a 18:00, amb un pendrive, i us les anirem passant.
Per cert, us heu fixat amb la primera i la última foto? És la signatura de les dues persones que han fet possible el video. Sabeu qui són?
Just acabo d’editar-lo ara mateix i no puc esperar en compartir-lo amb tots vosaltres.
Aquest és el nostre regal de Nadal.
Espero que us divertiu al veure’l tan o més com nosaltres en fer-lo.
13/12/10
Dilluns, 13 de desembre de 2010
SANTA LLÚCIA
Avui ha estat Santa Llúcia. El nom de Lucia és uns dels més posats actualment a les nenes de Catalunya, al menys això diuen les estadístiques. El refranyer popular diu "Per Santa Llúcia, un pas de puça», que vol dir que per aquesta data, el dia, la llum, comença a guanyar-li el terreny a la nit, la foscor.
També es diu:
«Per Santa Llúcia, un pas de puça;
per Nadal, un pas de pardal;
per Sant Esteve, un pas de llebre;
per Ninou, un pas de bou;
per Reis, un pas d'anyell;
per Sant Antoni, un pas de dimoni.»
Aquest refrany em sap greu que es compleixi ja que a mi no em molesta gens la foscor, ni em posa trista ni melancòlica. Més aviat al contrari. De fet em fa més ràbia quan cada 15 d’agost, per la Mare de Déu, el meu pare sempre diu: ja s’acabat l’estiu!!! Això si que fa ràbia, no pas per la llum sinó per les vacances.
Una altra creença popular ha volgut identificar el temps que fa cadascun dels dotze dies que resten per Nadal amb el temps que farà cadascun dels dotze mesos de l'any i, així, també diuen: «De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies, dotze mesos».
Caldrà escriure, el blog pot ser un bon lloc, quina temperatura i quin temps fa cada dia. Tot i que si ho faig jo no trobaré cap dia especialment fred.
Abans d’acabar aquest post avui us vull desitjar un «Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat!», tant a les malalties per a les quals s'invoca la seva protecció, com a l'enteniment i al bon judici, que falta ens fa a tots plegats.
SANTA LLÚCIA
Avui ha estat Santa Llúcia. El nom de Lucia és uns dels més posats actualment a les nenes de Catalunya, al menys això diuen les estadístiques. El refranyer popular diu "Per Santa Llúcia, un pas de puça», que vol dir que per aquesta data, el dia, la llum, comença a guanyar-li el terreny a la nit, la foscor.
També es diu:
«Per Santa Llúcia, un pas de puça;
per Nadal, un pas de pardal;
per Sant Esteve, un pas de llebre;
per Ninou, un pas de bou;
per Reis, un pas d'anyell;
per Sant Antoni, un pas de dimoni.»
Aquest refrany em sap greu que es compleixi ja que a mi no em molesta gens la foscor, ni em posa trista ni melancòlica. Més aviat al contrari. De fet em fa més ràbia quan cada 15 d’agost, per la Mare de Déu, el meu pare sempre diu: ja s’acabat l’estiu!!! Això si que fa ràbia, no pas per la llum sinó per les vacances.
Una altra creença popular ha volgut identificar el temps que fa cadascun dels dotze dies que resten per Nadal amb el temps que farà cadascun dels dotze mesos de l'any i, així, també diuen: «De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies, dotze mesos».
Caldrà escriure, el blog pot ser un bon lloc, quina temperatura i quin temps fa cada dia. Tot i que si ho faig jo no trobaré cap dia especialment fred.
Abans d’acabar aquest post avui us vull desitjar un «Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat!», tant a les malalties per a les quals s'invoca la seva protecció, com a l'enteniment i al bon judici, que falta ens fa a tots plegats.
10/12/10
Divendres, 10 de desembre de 2010
EL DOLÇ GUST DE LA VICTÒRIA
EL DOLÇ GUST DE LA VICTÒRIA
El meu equip preferit obté UNA GRAN VICTÒRIA esportiva.
Una magnífica tarda compartida amb els nostres futbolistes i els fidels seguidors que sempre ens venen a veure. Les nenes, companyes de classe, disposades sempre a animar amb els seus balls i crits de suport i els més petits que volten per allà fent ambient i cantera.
Ja tenim equip, ja tenim porter, ja tenim equipació, ja tenim entrenador, sempre hem tingut la millor afició i ara ja tenim VICTÒRIES. Què més podem demanar?
Això és fer escola.
Això m’agrada.
Una magnífica tarda compartida amb els nostres futbolistes i els fidels seguidors que sempre ens venen a veure. Les nenes, companyes de classe, disposades sempre a animar amb els seus balls i crits de suport i els més petits que volten per allà fent ambient i cantera.
Ja tenim equip, ja tenim porter, ja tenim equipació, ja tenim entrenador, sempre hem tingut la millor afició i ara ja tenim VICTÒRIES. Què més podem demanar?
Això és fer escola.
Això m’agrada.
FELICITATS: Sergi, Joan, Víctor, Pablo, Ernest, Jan, Joaquim, Nicolás, Sergi i Gerard
9/12/10
Divendres, 10 de desembre de 2010
FER LA PILOTA
La frase “fer la pilota” no la he entès mai.
Hi ha gent molt propensa a utilitzar-la i sempre li sembla que les persones ens dediquem tot el dia a “fer-nos la pilota”. De ben segur és perquè hi tenen experiència pròpia.
Les persones tenim caràcters diferents i això fa que siguem més o menys oberts, espontanis, divertits, comunicatius, seriosos, altius o planers.
A mi m’agrada molt comunicar-me, explicar anècdotes dels nens als pares i mares, comentar coses ja de bon matí, compartir un cafè, fer una mica de filosofia sobre la vida i un munt de relacions socials que en cap moment és fer la pilota. Ni per un moment penso que l’estic fent o que me l’estan fent.
Seria esgotador fingir durant tot el dia i el meu, com el de molts de vosaltres, és molt llarg.
Gaudeixo de la gent i fer petar la xerrada no és “fer la pilota”.
L’altre dia vaig rebre un comentari al blog, anònim evidentment si més no això es pensa la persona que el va escriure, referint-se al fet de que jo parlava amb “tu grupo de chafarderas, pelotas, cutres y cotillas” . La veritat és que vaig riure molt mentre el llegia ja que aquí entreu gairebé el 99% de persones que parleu amb mi, l’1% restant és qui va escriure el comentari.
Serà qüestió de fer la gara-gara però de ben segur mai plou a gust de tothom. Quina sort que a mi sempre m’agrada la pluja.
FER LA PILOTA
La frase “fer la pilota” no la he entès mai.
Hi ha gent molt propensa a utilitzar-la i sempre li sembla que les persones ens dediquem tot el dia a “fer-nos la pilota”. De ben segur és perquè hi tenen experiència pròpia.
Les persones tenim caràcters diferents i això fa que siguem més o menys oberts, espontanis, divertits, comunicatius, seriosos, altius o planers.
A mi m’agrada molt comunicar-me, explicar anècdotes dels nens als pares i mares, comentar coses ja de bon matí, compartir un cafè, fer una mica de filosofia sobre la vida i un munt de relacions socials que en cap moment és fer la pilota. Ni per un moment penso que l’estic fent o que me l’estan fent.
Seria esgotador fingir durant tot el dia i el meu, com el de molts de vosaltres, és molt llarg.
Gaudeixo de la gent i fer petar la xerrada no és “fer la pilota”.
L’altre dia vaig rebre un comentari al blog, anònim evidentment si més no això es pensa la persona que el va escriure, referint-se al fet de que jo parlava amb “tu grupo de chafarderas, pelotas, cutres y cotillas” . La veritat és que vaig riure molt mentre el llegia ja que aquí entreu gairebé el 99% de persones que parleu amb mi, l’1% restant és qui va escriure el comentari.
Serà qüestió de fer la gara-gara però de ben segur mai plou a gust de tothom. Quina sort que a mi sempre m’agrada la pluja.
Dijous, 9 de desembre de 2010
AVIS MÓN
De nou hem recollit menjar per Avis Món. Treballar valors d’ajut i solidaritat els farà reflexionar a valorar tot allò que tenen. Aquest és un dels objectius, si més no seguirem treballant per aquest camí.
En aquesta recollida d’aliments només participen els més grans, els altres són encara petits per entendre el missatge.
Hem omplert 12 caixes.
Moltes gràcies a tots els qui heu participat.
AVIS MÓN
De nou hem recollit menjar per Avis Món. Treballar valors d’ajut i solidaritat els farà reflexionar a valorar tot allò que tenen. Aquest és un dels objectius, si més no seguirem treballant per aquest camí.
En aquesta recollida d’aliments només participen els més grans, els altres són encara petits per entendre el missatge.
Hem omplert 12 caixes.
Moltes gràcies a tots els qui heu participat.
4/12/10
Dissabte, 4 de desembre de 2010
ADVENT
L’Advent va trucar a la porta el passat dimecres i si he de ser sincera no ho vaig ni recordar.
Tinc una manera molt particular de mesurar el temps.
Els anys els mesuro de setembre a setembre. Els mesos em passen mentre que penso cançons per la castanyada i seguidament, sense perdre un instant, arriben les nadales.
De seguida el meu cap es col•loca a carnestoltes i sense donar-me respir Sant Jordi i la Primavera. Just en aquest moment la graduació em persegueix i tot en un plegat acaba el curs.
Aquest ritme trepidant em dóna, si em paro una estona, petites illes de realitats, problemes, felicitats petites i respirs.
Malgrat tot l’Advent ha començat i cal que el Tió entri a les cases.
Amb ell arriba l’alegria, el somriure dels nens i sobretot arriba la màgia.
Si creiem amb la màgia som uns privilegiats i jo crec en ella fermament.
ADVENT
L’Advent va trucar a la porta el passat dimecres i si he de ser sincera no ho vaig ni recordar.
Tinc una manera molt particular de mesurar el temps.
Els anys els mesuro de setembre a setembre. Els mesos em passen mentre que penso cançons per la castanyada i seguidament, sense perdre un instant, arriben les nadales.
De seguida el meu cap es col•loca a carnestoltes i sense donar-me respir Sant Jordi i la Primavera. Just en aquest moment la graduació em persegueix i tot en un plegat acaba el curs.
Aquest ritme trepidant em dóna, si em paro una estona, petites illes de realitats, problemes, felicitats petites i respirs.
Malgrat tot l’Advent ha començat i cal que el Tió entri a les cases.
Amb ell arriba l’alegria, el somriure dels nens i sobretot arriba la màgia.
Si creiem amb la màgia som uns privilegiats i jo crec en ella fermament.
2/12/10
Dijous, 2 de desembre de 2010
FELICITACIÓ AL BLOG
Avui he començat a preparar amb els nens la felicitació del blog.
Ha estat molt i molt divertit.
Jo els cridava per grupets, els hi explicava el que faríem i quan ho veien obteníem diverses reaccions.
Els petits feien algunes cares espantades, altres es divertien, fins i tot algun “Cargol” ha començat a demanar per la mama, i un d’ells no ha volgut col•laborar de cap de les maneres, demà ho tornaré a intentar.
Els més grans es miraven divertits, opinaven i donaven idees noves.
Les nenes estaven contentíssimes i els nens reien una mica més cohibits.
Els germanets es miraven amb complicitat.
Hem fet la meitat de la feina perquè la participació ha estat de gairebé un 40% d’alumnes. Estic francament impressionada i molt contenta. També val a dir que jo vaig pensar el projecte pensant que col•laborarien molts menys nens però les mestres som persones de recursos, això ho tenim, i ràpidament faré que tots entrin en la felicitació.
Quan anava rebent mails vostres pensava:
- Montserrat, sempre et lies!!! Quina feinada!!!
Però si no estigués sempre embolicada en coses, envoltada de nens i amb noves il•lusions de ben segur no seria la Montserrat.
Demà acabarem de tenir totes les peces i només caldrà muntar l’obra d’art.
Per cert... la inscripció està ja tancada.
FELICITACIÓ AL BLOG
Avui he començat a preparar amb els nens la felicitació del blog.
Ha estat molt i molt divertit.
Jo els cridava per grupets, els hi explicava el que faríem i quan ho veien obteníem diverses reaccions.
Els petits feien algunes cares espantades, altres es divertien, fins i tot algun “Cargol” ha començat a demanar per la mama, i un d’ells no ha volgut col•laborar de cap de les maneres, demà ho tornaré a intentar.
Els més grans es miraven divertits, opinaven i donaven idees noves.
Les nenes estaven contentíssimes i els nens reien una mica més cohibits.
Els germanets es miraven amb complicitat.
Hem fet la meitat de la feina perquè la participació ha estat de gairebé un 40% d’alumnes. Estic francament impressionada i molt contenta. També val a dir que jo vaig pensar el projecte pensant que col•laborarien molts menys nens però les mestres som persones de recursos, això ho tenim, i ràpidament faré que tots entrin en la felicitació.
Quan anava rebent mails vostres pensava:
- Montserrat, sempre et lies!!! Quina feinada!!!
Però si no estigués sempre embolicada en coses, envoltada de nens i amb noves il•lusions de ben segur no seria la Montserrat.
Demà acabarem de tenir totes les peces i només caldrà muntar l’obra d’art.
Per cert... la inscripció està ja tancada.
30/11/10
Dimarts, 30 de novembre de 2010
MAI CAMINARÉ SOLA
Ahir me la van regalar a mi i avui us la regalo a tots vosaltres que esteu aquí, que estem junts, i que mai caminarem sols.
Quan caminis travessant una tempesta, manté ben alt el cap.
No et preocupis per la foscor.
Al final de la tempesta hi ha un cel daurat i el dolç i argentí cant d'una alosa.
Camina a través del vent, camina a través de la pluja.
Encara que els teus somnis es vegin sacsejats i colpejats segueix caminant, segueix caminant.
Amb esperança en el teu cor i mai caminaràs sol ....
Mai caminaràs sol.
Segueix caminant, segueix caminant, amb esperança en el teu cor i mai caminaràs sol ....
Mai caminaràs sol.
MAI CAMINARÉ SOLA
Ahir me la van regalar a mi i avui us la regalo a tots vosaltres que esteu aquí, que estem junts, i que mai caminarem sols.
Quan caminis travessant una tempesta, manté ben alt el cap.
No et preocupis per la foscor.
Al final de la tempesta hi ha un cel daurat i el dolç i argentí cant d'una alosa.
Camina a través del vent, camina a través de la pluja.
Encara que els teus somnis es vegin sacsejats i colpejats segueix caminant, segueix caminant.
Amb esperança en el teu cor i mai caminaràs sol ....
Mai caminaràs sol.
Segueix caminant, segueix caminant, amb esperança en el teu cor i mai caminaràs sol ....
Mai caminaràs sol.
29/11/10
Dilluns, 29 de desembre de 2010
NADAL TRUCA A LA PORTA
Desembre comença aquesta setmana i queda tanta feina encara per fer que estaria bé parar el temps.
En el fons necessitaríem una setmana més per acabar de tenir-ho tot ben arrodonit.
Avui al Claustre hem acabat de lligar les últimes coses: tapes, postals, notes, àlbums...
De totes maneres encara no noto la pressió de final de trimestre. No em sembla que quedin justets 14 dies lectius per arribar a Nadal.
No sé si em passa això degut a què encara tenim moltes coses per fer i coses per decidir. Potser la culpa de la meva tranquil•litat és degut a aquesta mena de capsules de Nespresso que ens han posat als carrers del nostre barri com a guarniment i encara no ha despertat en mi l’esperit nadalenc.
Però no patiu què les nadales, els pessebres i el Tió no ens faltarà a l’escola ben aviat.
I per començar a fer ambient... totes aquelles famílies que voleu que els vostres fills i filles participin en la felicitació de Nadal del blog, aquest any no m’heu d’enviar una foto, només cal que m’escriviu un correu i em digueu que voleu que els nens participin. Jo faré la resta.
El correu me l’heu d’enviar aquesta setmana, abans de divendres. escoladelcarme@hotmail.com
INSCRIPCIÓ TANCADA!!!
AFEGITÓ:
Moltes gràcies a tots els que heu entrat en el blog del Diari Ara i heu deixat un missatge d’ànims, i a tots aquells que heu vingut a la porta a dir m’ho. Caminar amb vosaltres és un honor. Una abraçada.
NADAL TRUCA A LA PORTA
Desembre comença aquesta setmana i queda tanta feina encara per fer que estaria bé parar el temps.
En el fons necessitaríem una setmana més per acabar de tenir-ho tot ben arrodonit.
Avui al Claustre hem acabat de lligar les últimes coses: tapes, postals, notes, àlbums...
De totes maneres encara no noto la pressió de final de trimestre. No em sembla que quedin justets 14 dies lectius per arribar a Nadal.
No sé si em passa això degut a què encara tenim moltes coses per fer i coses per decidir. Potser la culpa de la meva tranquil•litat és degut a aquesta mena de capsules de Nespresso que ens han posat als carrers del nostre barri com a guarniment i encara no ha despertat en mi l’esperit nadalenc.
Però no patiu què les nadales, els pessebres i el Tió no ens faltarà a l’escola ben aviat.
I per començar a fer ambient... totes aquelles famílies que voleu que els vostres fills i filles participin en la felicitació de Nadal del blog, aquest any no m’heu d’enviar una foto, només cal que m’escriviu un correu i em digueu que voleu que els nens participin. Jo faré la resta.
El correu me l’heu d’enviar aquesta setmana, abans de divendres. escoladelcarme@hotmail.com
INSCRIPCIÓ TANCADA!!!
AFEGITÓ:
Moltes gràcies a tots els que heu entrat en el blog del Diari Ara i heu deixat un missatge d’ànims, i a tots aquells que heu vingut a la porta a dir m’ho. Caminar amb vosaltres és un honor. Una abraçada.
27/11/10
Diumenge, 28 de novembre de 2010
ARA, NOU BLOG
El projecte del nou blog, dins el diari ARA, ja és una realitat.
Començo aquest nou repte amb molta il•lusió però no patiu que no deixaré de banda “la meva escola”.
Els dos blogs parlen d’educació i ensenyament, al cap i a la fi sóc mestra, i l’escola i els nens estan presents cada dia de la meva vida.
Se’m gira feina, és ben cert, però a vosaltres també perquè ara haureu de llegir dos blogs.
De totes maneres amb empenta i bones energies arribem a tot i a tot arreu. No en tinc cap dubte.
Espero que tots els que passeu per aquí visiteu també l’altre blog i si us ve de gust comenteu.
L'adreça del nou blog és: http://mestres.ara.cat/unpasseigperlesaules/
ARA, NOU BLOG
El projecte del nou blog, dins el diari ARA, ja és una realitat.
Començo aquest nou repte amb molta il•lusió però no patiu que no deixaré de banda “la meva escola”.
Els dos blogs parlen d’educació i ensenyament, al cap i a la fi sóc mestra, i l’escola i els nens estan presents cada dia de la meva vida.
Se’m gira feina, és ben cert, però a vosaltres també perquè ara haureu de llegir dos blogs.
De totes maneres amb empenta i bones energies arribem a tot i a tot arreu. No en tinc cap dubte.
Espero que tots els que passeu per aquí visiteu també l’altre blog i si us ve de gust comenteu.
L'adreça del nou blog és: http://mestres.ara.cat/unpasseigperlesaules/
25/11/10
Dijous, 25 de novembre de 2010
LES SURERES
Les sureres de les classes estan sempre plenes de dibuixos, treballs, anotacions i mil coses diferents.
Als nens els hi agrada molt que es pengi la seva feina i els seus dibuixos. Gairebé és una qüestió personal.
Avui al matí he entrat a la classe de 2n a donar un cop d’ull, una cosa que faig sovint per totes les classes.
Només entrar un nen em diu molt ofès:
- Srta el XXXX m’ha dit que no em penjaran el meu dibuix perquè no sé dibuixar i és lleig!!!
- Ohhh que antipàtic que és el XXXX. He respost.
Tu no et preocupis que segur que la Srta el penja.
Us obro una finestra a cada classe i així veurem com lluïen avui les sureres de l’escola.
POLLETS
CARGOLS
PEIXOS
ÓSSOS
LLEONS
1r PRIMÀRIA
2n PRIMÀRIA
3r PRIMÀRIA
4t PRIMÀRIA
5è PRIMÀRIA
6è PRIMÀRIA
I aquesta és la foto que penja de la meva surera del despatx. De tant en tant vaig a la cabana, mai al mar, durant uns minuts. Quan surto tot torna a estar sota control i amb forces per seguir endavant.
LES SURERES
Les sureres de les classes estan sempre plenes de dibuixos, treballs, anotacions i mil coses diferents.
Als nens els hi agrada molt que es pengi la seva feina i els seus dibuixos. Gairebé és una qüestió personal.
Avui al matí he entrat a la classe de 2n a donar un cop d’ull, una cosa que faig sovint per totes les classes.
Només entrar un nen em diu molt ofès:
- Srta el XXXX m’ha dit que no em penjaran el meu dibuix perquè no sé dibuixar i és lleig!!!
- Ohhh que antipàtic que és el XXXX. He respost.
Tu no et preocupis que segur que la Srta el penja.
Us obro una finestra a cada classe i així veurem com lluïen avui les sureres de l’escola.
POLLETS
CARGOLS
PEIXOS
ÓSSOS
LLEONS
1r PRIMÀRIA
2n PRIMÀRIA
3r PRIMÀRIA
4t PRIMÀRIA
5è PRIMÀRIA
6è PRIMÀRIA
I aquesta és la foto que penja de la meva surera del despatx. De tant en tant vaig a la cabana, mai al mar, durant uns minuts. Quan surto tot torna a estar sota control i amb forces per seguir endavant.
24/11/10
Dimecres, 24 de novembre de 2010
EL DIA QUE HE VISCUT AVUI
Sons de nadales acompanyades per dolces flautes.
Poemes de Reis, trineus, camells, pastors i pastores.
Infants nascuts al Portal i àngels que anuncien.
Colors vermells i verds que omplen mans infantils.
Dibuixos que recorden que arriba Nadal.
Fred gèlid que ens escalfa el cor.
Llaçades plenes de petons.
Missatges que em recorden aniversaris feliços.
Males cares que oblido quan miro ulls brillants i somrients.
Arriba Nadal a l’escola, arriba el fred.
Mans carregades de regals.
Arriben les il•lusions i arriba la pau... tot el demès és anecdòtic i no m’interessa.
EL DIA QUE HE VISCUT AVUI
Sons de nadales acompanyades per dolces flautes.
Poemes de Reis, trineus, camells, pastors i pastores.
Infants nascuts al Portal i àngels que anuncien.
Colors vermells i verds que omplen mans infantils.
Dibuixos que recorden que arriba Nadal.
Fred gèlid que ens escalfa el cor.
Llaçades plenes de petons.
Missatges que em recorden aniversaris feliços.
Males cares que oblido quan miro ulls brillants i somrients.
Arriba Nadal a l’escola, arriba el fred.
Mans carregades de regals.
Arriben les il•lusions i arriba la pau... tot el demès és anecdòtic i no m’interessa.
23/11/10
Dimarts, 23 de novembre de 2010
NI MANERES, NI SENY
Per molt temps que passi i per molt que cregui que n’he sentit de tots colors sempre hi ha alguna cosa que em sorprèn.
Avui ha estat especialment sorprenent.
Han trucat a la porta de l’escola i he anat a obrir.
Una noia portava el seu currículum.
Amb una ullada ràpida en diagonal he vist que estava escrit en castellà i a l’apartat de Llengües que entenia, parlava i escrivia només constava: espanyol.
Poca feina et donaran en una escola si no tens el Nivell C de català, he pensat. He preferit no fer cap comentari sobre política lingüística del nostre país i m’he limitat a seguir llegint per sobre.
Mentrestant he vist que era Psicòleg.
- Ets Psicòleg? Una psicòleg no és mestra, no pots donar classes a Primària.
He quedat a l’espera de la seva resposta. Pensava que protestaria i em diria alguna cosa sobre el meu comentari.
M’ha mirat i em diu:
- No importa, de todas formas te dejo el currículum por si acaso. Puedes hacerte una fotocopia?
A veure... vens a portar el teu currículum per demanar feina i demanes a l’empresa que es faci les fotocopies?
NI seny, NI modals, NI educació, NI saber anar pel món.
NI MANERES, NI SENY
Per molt temps que passi i per molt que cregui que n’he sentit de tots colors sempre hi ha alguna cosa que em sorprèn.
Avui ha estat especialment sorprenent.
Han trucat a la porta de l’escola i he anat a obrir.
Una noia portava el seu currículum.
Amb una ullada ràpida en diagonal he vist que estava escrit en castellà i a l’apartat de Llengües que entenia, parlava i escrivia només constava: espanyol.
Poca feina et donaran en una escola si no tens el Nivell C de català, he pensat. He preferit no fer cap comentari sobre política lingüística del nostre país i m’he limitat a seguir llegint per sobre.
Mentrestant he vist que era Psicòleg.
- Ets Psicòleg? Una psicòleg no és mestra, no pots donar classes a Primària.
He quedat a l’espera de la seva resposta. Pensava que protestaria i em diria alguna cosa sobre el meu comentari.
M’ha mirat i em diu:
- No importa, de todas formas te dejo el currículum por si acaso. Puedes hacerte una fotocopia?
A veure... vens a portar el teu currículum per demanar feina i demanes a l’empresa que es faci les fotocopies?
NI seny, NI modals, NI educació, NI saber anar pel món.
22/11/10
Dilluns, 21 de novembre de 2010
MANUALITATS
Així de divertides (i divertit) lluïen el grup de manualitats amb la seva flor.
Fer manualitats agrada molt als nens. Ells voldrien posar purpurina brillant a tot arreu. Cada vegada que la Marta els hi demana: Com voleu fer-ho? Tots responen: Amb purpurina!!!
Han fet coses molt boniques.
Aprenen hàbits, tècniques manuals, escolten música i passen una bona estona.
Una estrena d’extraescolar que estan sent tot un èxit.
MANUALITATS
Així de divertides (i divertit) lluïen el grup de manualitats amb la seva flor.
Fer manualitats agrada molt als nens. Ells voldrien posar purpurina brillant a tot arreu. Cada vegada que la Marta els hi demana: Com voleu fer-ho? Tots responen: Amb purpurina!!!
Han fet coses molt boniques.
Aprenen hàbits, tècniques manuals, escolten música i passen una bona estona.
Una estrena d’extraescolar que estan sent tot un èxit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)