Dimarts, 17 de maig de 2011
JOCS FLORALS DE LES CORTS
El Martí, la Ingrid, l’Ernest i el Marc Anton han estat els representants de la nostra escola en els Jocs Florals del Districte de Les Corts.
Amb il•lusió hem assistit a l’acte d’entrega de premis.



Ser jurat no és una feina fàcil, ho sé per experiència, i valorar treballs de nens encara és més complicat.
Escriure és difícil però que algú jutgi el que has escrit és una tasca de molta responsabilitat.
Malgrat que tots han guanyat perquè ser capaç d’escriure sempre és guanyar i estar aquest acte ja és un premi, avui cal felicitar especialment a la Ingrid que s’ha emportat el

PRIMER PREMI DE PROSA DE CICLE INICIAL DE TOT EL DISTRICTE DE LES CORTS.
Felicitats!




Jo li comentava al seu pare: mentalitza-la que allà no guanyarà, però ell em va respondre:
Mentalitzada està, sap que justament el premi és ser-hi allà, ara bé tampoc li hem dit que és impossible guanyar donat que entenem que també cal tindre aquesta espurna de il•lusió i neguit....però no pateixis que si no guanya es quedarà tan contenta i si la fan pujar a l' escenari més encara....

Amb aquesta naturalitat la Ingrid ha gaudit del seu premi, ha llegit la seva obra i amb discreció i un ampli somriure acceptava les nostres felicitacions.
Això és saber guanyar.

L'obra guanyadora és la següent:
LA GRANOTA I EL GRIPAU
Hi havia una vegada una granota que esperava al seu príncep blau.
Un dia pel matí, estant a l’estany, va sentir unes pases i es pensava que era el seu príncep.
Però en realitat era un nen que la volia com a mascota i la va caçar.
Quan va arribar a casa del nen la van posar en una peixera i a dins no hi havia cap príncep blau però hi havia un gripau.
Es van mirar i es van enamorar i van fer una gran família.

Divendres, 13 de maig de 2011
BERENARS SANS
L’alimentació sana i equilibrada és un dels eixos transversals que treballem a l’escola de manera molt activa.
Els nens que es queden a dinar gaudeixen cada mes d’un menú equilibrat, sà, nutritiu i molt variat. A l’escola no es llença res i aprenen a menjar de tot.
Un dels objectius que també portem a terme és aconseguir que tots portin esmorzars saludables.
El fet de portar les carmanyoles amb entrepans variats i fruita talladeta ha facilitat molt la feina.
Ningú porta bolleria industrial, ni galetes, ni dolços.
El 99% dels alumnes porten uns esmorzars que són d’estrella Michelin: entrepans variats cada dia, sucs, llet, cereals, fruita, fruits secs...
Seguint en aquesta línia els de P5 han fet un concurs de receptes originals per berenar i divendres van fer, i menjar, la guanyadora.
Per llepar-se els dits.

Divendres Blogger va està tot el dia sense funcionar i no es podia entrar al Blog ni veure les entrades de dimecres i dijous. Un cop solventat el problema alguns comentaris d'aquests dos dies han desaperescut, n'he pogut recuperar alguns però no tots.

Dijous, 12 de maig de 2011
PLÀSTICA
L’art requereix paciència, concentració i com més incòmodes ens sembla a nosaltres que es posen, millor treballen els nens.

La Plàstica és d’aquelles assignatures que de vegades no reben la importància necessària. Treballar la proporció, la perspectiva, el traç i potenciar la creació són coses que sovint oblidem. La famosa frase de fer coses urgents i deixar coses importants es podia aplicar en la plàstica.
Totes les altres matèries acostumen a ser més urgent de fer. Sigui com sigui avui l’escola s’ha omplert d’art sota la batuta de la Srta Laura i el “profe”.

Dimecres, 11 de maig de 2011
VIURE LA PRESÈNCIA
Com si d’una onada gegant es tractés el final de curs s’abalança sobre nosaltres.
No m’agrada dir-ho i molt menys reconèixer que els dies passen volant però aquest curs ha passat com una exhalació per mi.
Una amiga meva l’altre dia em deia que això em passa perquè gaudeixo de cada instant i de tot moment i sobretot perquè em diverteixo en tot allò que faig. Això, diu ella, és viure la presència, és a dir viure plenament el present, reconeixent-lo com a únic instant que existeix realment. La frase em va agradar i em va recordar a Scarlett O’Hara la protagonista de “Allò que el vent s'endugué”. Dona carismàtica i extraordinària que sempre deia: això ja ho pensaré demà. Amb aquesta idea vivia el present intensament.
Retornant al present avui hem donat les fotos de grup. Són un record preciós del pas per l’escola d’Infantil i Primària. Es veu l’evolució de com van creixent i que sempre recordaran com uns anys meravellosos.
També hem donat la inscripció pel Casal d’estiu d’enguany, dies calorosos que passarem fent esport, tallers, anglès, jocs i activitats lúdiques.
Cal donar ja la circular per la venda de llibres del curs vinent, les normes i instruccions de les convivències, els àlbums, els llibres acabats, les notes, les graduacions... sabeu que us dic: tot això ja ho pensaré demà.

Dimarts, 10 de maig de 2011
LES MESTRES DEL PARVULARI
L’anglès continua sent una gran prioritat a l’escola.
L’aprenentatge de llengües foranies és un camp on et pots lluir poc ja que és acumulatiu i tot el que es treballa té efectes retardats que surt al cap del temps.
No és una assignatura agraïda i dóna la sensació que quan col•loques la base ferma i resistent ningú se n’adona del teu treball i és un blanc fàcilment criticable .
Poc a poc allò que s’ha treballat dóna el seu fruit però ningú recorda els mestres que van començar en els cursos primerencs.
Això de vegades també passa en la lectura. A l’escola es treballa des de P4 on llegeixen cada dia, plogui, nevi o faci sol.
Aquesta base col•locada poc a poc no dóna els seus fruits fins a finals de P5 on llavors diem: ohhh com a aprés aquest any.
Sense desmerèixer la feina de P5 ara llegeixen tan bé perquè fa dos cursos que es treballa intensament.
També passa amb el dibuix, el traç i la bona lletra.
La Psicomotricitat fina comença a P1, pintant amb sucre, amb els dits, amb els pinzells... i quan arriben a primària recollim tot el que hem treballat.
Des d’aquí faig avui un aplaudiment a la feina de totes les mestres d’educació infantil, a vegades oblidades però que realitzen una tasca essencial pel desenvolupament dels nens i per aconseguir èxits a Primària.

Dilluns, 9 de maig de 2011
SINCERITAT
Avui revisàvem els quaderns de música de 1r. que tot estigués ja acabat, pintat i corregit.
Venien un per un a la meva taula i enllestíem la feina de manera individualitzada.
Sonava de fons “El matí” de Grieg.
Aquesta classe d’avui tan tranquil•la em permet fer una petita xerradeta amb cadascú d’ells. És un dels moments preferits meus. A part de la Música no dono cap altra assignatura i estar dins l’aula, en comptes del despatx, m’agrada molt.
Els hi pregunto coses i els hi faig broma. Això els descol•loca i els provoco verbalment de manera que a vegades dubten de si estic parlant seriosament o no.
És un moment dolç, especialment avui.
La sinceritat dels nens em meravella i sempre em pregunto en quin moment les persones deixem de ser espontànies per passar a dir allò que sovint no pensem.
No ha estat el cas d’avui. Tot i ser un petit trapella té una naturalitat que espero no perdi, si més no en molt de temps.
La conversa ha anat així:
- Ohhhh que moreno que estàs! Com és?
- És que he anat a la piscina.
- Quina sort. Jo vull anar aquesta piscina, on és?
- És a Cambrils, però jo ja sóc moreno.
- Puc venir a la teva piscina?

S’ho pensa. M’assenyala el llibre i em diu:
- Això no ho has corregit.
- Ja ho sé, ara ho corregeixo. Puc venir a la teva piscina? Insisteixo
S’ho pensa de nou i al final respon:
- Si, però allà no hi ha res de música.
- Ah tant és. A mi m’agrada altres coses també.
- Estàvem en una casa de fusta que es diu Bungalow.
- Això si que m’agrada! Ara segur que vinc amb tu. Puc?

Torna a fer cara de pensar i de pomes agres.
- Si, pots venir però allà hi ha hotels que pots estar.
- Lluny de la teva piscina?
- Una mica.

Crec que m’he quedat sense poder compartir la piscina amb ell.

Dimecres, 4 de maig de 2011
PROVES DE 6È
Avui, com la resta d’escoles de tot Catalunya, hem fet les proves de nivell de la Generalitat als de 6è.
Proves estandarditzades que cal passar-les obligatòriament.
Hem fet les de català i matemàtiques. Demà farem castellano i anglès.
Dos matins que aturen el ritme general i que falta una mestra a l’escola ja que una de nosaltres li toca anar a vigilar a un altre centre i un mestre extern ve a la nostra escola.
Proves que porten una feinada inimaginable per corregir amb uns criteris d’avaluació complicats.
De totes maneres, i com sempre he fet, farem públics els nostres resultats i continuarem treballant amb la mateixa línia de rigorositat, exigència i esforç.

Dilluns, 2 de maig de 2011
GUANYADORS JOCS FLORALS 2011

1R PRIMÀRIA
ANEM AL PATI
Estem a la classe i la senyoreta explica els colors i les formes.
RINGGGGGGGGGGGGGG
Ja sona el timbre! Hora d'anar al pati.
Tots sortim disparats.
- Eiiiii aquest s'ha colat!
- Que vaaaa!!!!!! Jo no m'he colat!
- Siiiiii
- Noooooooo
- Que siiiiiiii
- Que nooooooo
La senyoreta sospira.
- No us baralleu, diu
La senyoreta torna a sospirar.
Apa sortiu tots al pati que avui estic de bon humor i no hi ha ningú castigat.

Sara

2N PRIMÀRIA
LES ULLERES
Hi havia una vegada un nen que va perdre les seves ulleres.
Feia poc temps que les portava i no les volia.
Quan sortia de casa se les posava a la butxaca perque li donava vergonya que la gent del barri el miressin.
Anava a fer els encàrregs que li havien demanat i quan tornava a casa es va ficar les mans a la butxaca per posar-se les ulleres i que no el renyessin.
Però... les ulleres no hi eren!
Es va posar a plorar.
La seva mare li va preguntar que li passava i ell li va explicar tota la història.
Tots dos van anar a tots els llocs on havia anat i per fi van trobar les ulleres. El que havia passat és que al ficar-se les mans a la butxaca per treure els diners se li havien caigut i no es va adonar.
Des d’aquell dia va compendre que no s’havia d’avergonyir per portar ulleres i no se les va treure ni amagar mai més

Àlex

3r PRIMÀRIA
LES COSES NO IMPORTANTS PODEN SER IMPORTANTS
Havia una vegada, en el sistema solar X24, un planeta molt petit que tenia cases, hospitals, col·legis i sobretot piscines.
Al cole Asteroide, el més gran del planeta, hi havia la classe del professor satèl·lit. El professor era molt seriós i no volia nens mandrosos.
En aquest planeta el més important era saber nedar, perque quan eren grans les feines més importants calia fer-les sota l’aigua dels rius i els mars.
També era molt important saber jugar a futbol, dibuixar i pintar molt, però que molt bé.
Un nen anomenat Blitànik, de la classe del professor satelit només sabia fer les coses no importants: matemàtiques, català, castellà, anglès i medi. En canvi no tenia ni la més mínima ideea de nedar. Quan es ficava a l’aigua s’ofegava, jugant a futbol era una bírria, pwer dibuixar fatal i si volia pintar només freia que sortir-se de la línia.
Els seus professors el deixaven per inútil i els seus companys deien que s’ofegués i així no molestaria.
Els seus pares estaven molt preocupats i es preguntaven què farien amb el seu fill que només sabia fer activitats extraescolars comk les matemàtiques, que ja em diràs per a que serveixen.
En Blitànik sempre estava trsit perqu`pe pensava que no servia poer res.
Un dia va arribar un coet al planeta. A dins hi havia dos nens de la Terra, en Pep i la Pepa.
Quan van baixar van veure a u7n extraterrestre plorant a un racó. Era en Blitànik
En Pep i la Pepa li van dir:
- Què et pasa que estas plorant?
- Doncs, perquè no serveixo per res., Només ser fer bé les matemàtiques, el català, el medi... I el que és més important com nedar, jugar a futbol o pintar no en sé gens ni mica.
- Ostres! Quina passada! Mira, vine a la Terra i seràs feliç. Allà és tot al contrari.
El noi se’n va anar corrents cal el seu pare i la seva mare i els va dir:
- mare, pare, gràcies per cuidar-me tan i tan bé, però me’n vaig. Adéu.
I els pares van contestar‑
- si si, ves-te’n que aquí ets un problema i ens quedarem tranquils.
El nens s’en va anar a la Terra amb el Pep i la pepa. Quan va arribar a la nova escola, la senyoreta el va presentar.
El Blitànik va ser el que més bones notes treia de la classe perquè les coses que eren importants eren les que ell feia més bé. Per això ja no plora més i és molt feliç i sap que si alguna cosa no li surt prou bé, no passa res, perquè de vegades les coses que pensem que són més importants, en un altre lloc poden no ser-ho tant.

Dimitri

4r PRIMÀRIA
PETITS FETS
Rodona, molt rodona. Lleugera, molt lleugera. Vermella, molt vermella.
Penjada a l’aparador d’una botiga, esperant que algú la compri.
Petit, no molt, però petit. Poc destre. Trist de que mai l’escollin per jugar. Desitjant ser algun dia el que tots aplaudeixin.
Pati, amics, sorolls, jocs, xuts, pilotes penjades i fi del joc.
- Demà et toca a tu portar la pilota
- D’acord!. N’he vist una de molt bonica.
Tarda, cartera, llibres, deures, sortida, pares, abraçada, berenar.
- Si us plau! La necessito, demà em toca a mi!
Botiga, pilota vermella, nen rialler.
Casa, dutxa, deures, sopar, dormir, somni, protagosnista, gol, felicitat.
Llevar-se amb rapidessa, vestir-se en dos minuts, molt emocionat, pilota a la cartera, escola, classe, amics, pati.
Li toca treure. La pilota és seva, xut, passe, xut de nou i gol.
Abraçades, copets a l’esquena, més moció, molta felicitat. La pilota no s’escapa dels seus peus i somriu amb complicitat.
Somni fet realitat

Ernest

5È PRIMÀRIA
VOLAR
La muntanya m'encanta
perquè m'acompanya fins al cel
volar és el que més m'agrada
com a la resta d'ocells

Ben de matinada
inicio el vol
m'endinso a la muntanya
fins que es pon el sol

M'acompanyen els núvols
veig de lluny el riu
i l'olor de flors
em guia fins el niu

Quan arriba la nit
toca descansar
i des del meu niu
les estrelles admirar

Marc Anton

6È PRIMÀRIA
LA LLUNA
Rodona, blanca i brillant,
tota la nit il·luminant.
nova, plena, creixent i minvant,
a la Terra acompanyant.

Sempre de tu ens recordem,
si no es pot, la lluna demanem,
si estem distrets, a la lluna estem
i si tenim bona lluna, bon humor tindrem.

Sembles la mare de totes les estrelles,
des de dalt, creuràs que som titelles.
Hauries de ser una de les set meravelles,
de les coses que he vist, de les més belles.

No m'agraden les nits ennuvolades
i quan ets plena, és com més m'agrades

Marc

Dissabte, 30 d'abril de 2011
EDUCACIÓ VIAL
Avui hem tingut la cloenda de les activitats escolars d’Educació Vial.
La Guàrdia Urbana de Les Corts ha realitzat a la nostra escola unes classes teòriques i pràctiques.
Els nens han pogut demostrar avui que són bons conductors, coneixedors de les normes i els senyals i que seran uns bons ciutadans cívics i responsables. Si més no aquest és l’objectiu del nostre treball en aquest camp.


Així de contents hem acabat el matí amb l'entrega d'obsequis i la foto final.

Divendres, 29 d'abril de 2011
JOCS FLORALS ESCOLARS
Com ja sabeu aquest any hem fet els Jocs Florals escolars amb la participació dels pares i mares que es van implicar.
Tots els alumnes van escriure un text o poesia.
La mestra de català va fer una primera selecció i els textos així seleccionats van ser valorats pel Jurat de pares i mares.
Avui hem fet l’entrega de premis.
Un acte on han participat els nens seleccionats i el Jurat.
Ha estat bonic i personalment estic molt contenta de com anat tot plegat.
Qualsevol cosa, per petita que sigui, que s’organitzi porta feina però la resposta i la il•lusió de les famílies i els nens i les nenes amb somriures emocionats no té preu. Això compensa tot l’esforç, la feina i les hores invertides.
Gràcies per ser-hi.
Podeu veure les fotos al web.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

Dijous, 28 d'abril de 2011
DEURES
Parlar de deures és complicat.
Cal que els nens en tinguin? Quanta estona han de dedicar a fer-los?
Els deures són el pare nostre de cada dia a totes les cases on hi ha fills i moltes vegades són niu de conflictes entre pares i nens.
Hi ha moltes maneres d’afrontar aquest tema.
L’actitud dels pares està entre els que no controlen en absolut si el fill ha fet els deures, fins aquelles que es seuen amb ells per fer-los conjuntament.
Cap de les dues situacions ajuda a l’alumne.
La primera actitud fomenta l’autonomia i ensenya responsabilitat però es poden sentir “abandonats” i no es massa motivador adonar-se que el treball escolar importa poc i que només ens fixem amb els resultats finals.
La segona actitud fomenta massa dependència, manca d’organització i seguretat i, el més perillós, comoditat. Si la mama o el papa m’expliquen com ho he de fer tot, no cal prestar atenció a classe.
Els deures ens ajuden a organitzar el temps familiar.
Al sortir de l’escola cal berenar de camí cap a casa. Fer una extraescolar esportiva i lúdica, mai escolar. Arribar a casa i posar-se a fer els deures.
Si ens parem una o dues hores al parc és impossible tenir temps de tot. Arriben suats, cansats, nerviosos i amb poques ganes de posar-se a fer res.
La majoria de vegades és més terapèutic pel pares estar-se al parc que no pas pels propis fills.
Hem de considerar l’estona de fer deures com un vincle. Ens poden explicar el que han après a l’escola, comentar els exercicis i mentre que ells van treballant aprofitar per fer una xerradeta del que ha passat durant el dia, donar un cop de mà i crear una atmosfera de tranquil•litat.
Ells van fent la seva tasca i nosaltres podem llegir, posar-nos a l’ordinador o fer feina pendent a l’hora que podem anant contestant dubtes que vagin tenint, preguntes importants i neguits o alegries que tenen.
I evidentment és absolutament vital tenir la televisió tancada.

Dimecres, 27 d'abril de 2011
MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
Ja hem començat la recta final de curs, queden dos mesos justos de classe.
Vuit setmanes i acabem.
Comencem a pensar en les Graduacions, Casal d’estiu i sobretot en les convivències.
Avui és el meu sant i és molt divertit que caigui en un dia d’escola. Els nens em feliciten cada vegada que em veuen.
Això vol dir que si em veuen per les escales em feliciten, si em troben al despatx em feliciten, si vaig al pati em feliciten i cada cop que entro en una classe n’hi ha algú que em felicita.
A mig matí els hi dic: a veure, feliciteu-me un cop i prou i no cada vegada que em veieu. Aleshores el que fan és que no em feliciten però em diuen: abans t’he felicitat eh?, avui és el teu sant, recordes que t’he felicitat?
La veritat és un dia divertit.
L’altre problema que em trobo és que no sé el nom de pila de les mames, per tant en cas de que es diguin Montserrat no retorno la felicitació i sempre em quedo amb el dubte. Des d’aquí doneu-vos totes les Montserrat per felicitades.
Poques vegades em criden pel diminutiu de Montse i això fa que el meu nom, tal vegada tan comú, esdevingui una mica més personal.
Fins i tot als nens els hi és estrany i a vegades m’han preguntat si jo també em dic Montse.
L’altra dia la Daniela, de cinc anys, em diu:
- Oi que tu ets dius Montse de nom i Montserrat de cognom i nosaltres et diem pel cognom?
- Com dius? Per què creus que és el meu cognom?
- Perquè jo conec a “Montses” però a cap Montserrat, només a tu.
Ahhh i també em trobo que a vegades em truca algú per telèfon i dubte si ha de demanar per la Montserrat de l’Escola del Carme, o a la Carme de l’Escola Montserrat.
Tant és, els hi dic!!! Entre “santes” tenim el cel guanyat.

TRADICIONS DE CASA NOSTRA IV
Dilluns de Pasqua
La Mona de Pasqua és un dolç que es menja acompanyat de xocolata. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.
El nom prové de munus, que significa regal en grec. Altres estudiosos afirmen que el seu origen pot provenir del terme àrab munna que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.
Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones.
Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d'altres llaminadures, amb ous durs a sobre, però amb el temps els ous es van tornar de xocolata.
Tradicionalment s'elaborava amb tants ous com anys tenia el nen.
La presència de l'ou de Pasqua, és present a tot Europa, com a símbol de la resurrecció primaveral.
És tradició que el padrí o l'avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, actualment es regala el Dilluns de Pasqua.

Bona Pasqua a tothom

TRADICIONS DE CASA NOSTRA III
SANT JORDI
Per a tots els qui feu el camí amb mi.
Feliç diada.

Dijous, 21 d'abril de 2011
TRADICIONS DE CASA NOSTRA II
DIJOUS SANT
En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat, l'anomenat Sant Sopar.

El Dijous Sant acaba la quaresma. És el dijous previ a la Pasqua Florida i com aquest es calcula en funció de l'equinocci i les fases lunars.

Aquest dia és el dia de la fraternitat, ja que Jesús en el darrer sopar va rentar els peus als deixebles.

Avui es cel·lebren les processons de silenci, on s'escenifiquen la captura, la crucifixió, l'agonia i mort de Crist.
També es representa a Verges la dansa de la mort, una dansa d'origen medieval, on es recrea l'arribada de la mort.

LO TEMPS ÉS BREU
NEMINI PARCO

Dimecres, 20 d'abril de 2011
LA LLUNA I SETMANA SANTA


Setmana Santa no cau mai al mateix període ja que es basa en un esdeveniment astronòmic.
Sempre coincideix amb la primera Lluna plena després de l’equinocci de primavera.
Per això es mou amunt i avall en el calendari.
Dilluns passat vam tenir lluna plena, la primera des de que hem entrat a la primavera.
Aquí a Barcelona a vegades és complicat trobar la lluna i saber si és plena o minvant. Jo he arribat a confondre-la, de lluny, amb algun fanal una mica potent.
A mi la lluna em fascina. M’agrada mirar-la o que simplement m’acompanyi en moments determinats.
Em fa gràcia que em piqui l’ullet de tant en tant i em somrigui amb complicitat.
Normalment sé en quina fase està i mirar-la em porta records.
També sóc de les que penso que l’home no l’ha trepitjat mai, tot i que vaig tocar religiosament un trosset de pedra que, diuen, van portar els astronautes i està exposada a Nova York, si no recordo malament. De totes maneres això és una altra història, de moment aquesta setmana il•lumina el cel mentre va minvant.

Dimarts, 9 d'abril de 2011
VACANCES?
Dimarts al migdia. Estem dinant en un bonic i acollidor restaurant.
Dinar fora és una de les meves debilitats. Sempre estic a punt per anar a provar qualsevol cuina. Tot m’agrada i no faig mai lleig a cap plat.
Gaudeixo de les meves vacances. De veritat que les necessitava.

Sona el telèfon.
Miro la pantalleta del mòbil i veig que és una de les mestres de l’escola.
- Déu meu! Ara què vol? Estic de vacances!
Decideixo no agafar-lo (ho sento Rosa), amb el beneplàcit dels meus comensals.

Sona un missatge.
- Perdoneu, però hauria de llegir-lo.
- Fes, fes... em diuen acostumats a aquestes interrupcions.
És un missatge de la Rosa. Com que no he contestat em diu que ja es troba millor i que em desitja unes bones vacances.
Pobre, penso, hauria d’haver contestat.

Sona, de nou el mòbil. És la meva mare.
- Holaaaaaaaaaa què vols? Li contesto
- Estàs be?
- Siiiii... perquè no hauria d’estar be?
- Saps que venien els fusters arreglar coses a l’escola?
- Siiiiii clar que ho sabia
- Com és que no has vingut cap dia?
- És dimarts!!! És el meu segon dia de vacances!
- Uiiiii tens raó. Descansa, descansa que prou t’ho mereixes però ens ha estranyat molt i estàvem preocupats
- Tranquils que estic molt bé i no em passa res.

Hem acabat de dinar en pau i sense més interrupcions. Tot i que val a dir que he decidit posar el mòbil en “modo avión”. Això de “modo avión” em fa gràcia. És com tancar-lo però sense arribar a fer-ho.

Un cop acabat el dinar us podeu imaginar que he anat cap a l’escola.
Els fusters ja recollien les seves eines i he tingut temps just per mirar per sobre la feina que havien fet i fer una xerradeta sobre la feina ben feta.
M’han explicat que el seu taller el va començar l’avi i ara estaven el cinc germans. A mi les històries sobre l’amor a l’ofici i a la feina em fascinen i m’admiren.
Aquests dos fusters han passat dos dies arreglant calaixos, penjadors, seients, portes, taules... un munt de coses simples però imprescindibles. M’agrada molt valorar el treball que es fa ben fet, és un bé escàs i costa poc felicitar per la feina ben feta.
Avui l’escola feia olor de fusta nova. Ja no fa olor de xocolata però si et quedes una estona quieta al vestíbul sense moure’t, es torna a percebre l’olor de guixos, llibres, llibretes, bates i nens.
El més meravellós d’aquest silenci és que aviat tornarà a haver-hi activitat i soroll.

TRADICIONS DE CASA NOSTRA

DIUMENGE DE RAMS
El diumenge de Rams es commemora l'entrada de Crist a Jerusalem amb un acte com és la benedicció dels rams, d'olivera o de llorer, les palmes i els palmons.

Les padrines compren els palmons i les palmes als seus fillols.
Els rams, palmes i palmons beneïts aquest dia es guarden a casa com a elements de protecció.
Abans es penjaven als balcons. Ara gairebé ningú ho fa.

Recordo l’últim any que vam anar a beneir amb la Marta, que sempre havia portat una bonica i enorme palma molt treballada, va voler anar amb palmó.
Amb la padrina vam anar al mercat del ram de Rambla Catalunya tal i com acostumàvem a fer i era tota una tradició.
Una volta per les parades fins que la nena s’enamorava de la palma més bonica que veia, i després anàvem a berenar.
Aquell any vam anar de parada en parada fins que va trobar el palmó més llarg.
La primera dificultat va estar entrar a la cafeteria amb aquell palmó però els problemes no havien fet res més que començar.
Vam berenar i quan estàvem a punt de cridar un taxi per tornar a casa ens vam adonar que portàvem aquell enorme palmó que no entrava en un cotxe.
Estàvem lluny de casa i tornar a peu era impensable.
La nena no volia sentir ni parlar de retornar el palmó que havia triat i canviar-lo per un que entrés dins el vehicle.
Vam anar a buscar el nostre cotxe i mentre el seu pare conduïa jo el portava agafat per fora, ja que més de la meitat sortia per la finestra.
Només pensàvem que si ens trobàvem amb un guàrdia urbà la multa seria segura però la Marta només pensava en que no se li trenqués el palmó.
Un cop a casa va caldre pujar-lo per les escales i tenir-lo a terra perquè tocava al sostre.
Contenta i il•lusionada el diumenge va agafar el seu palmó que tal i com no parava de dir “mama... serà el més alt de tots”.
Ja us imagineu que el palmó el va portar dos minuts perquè pesava i era tan alt que li feia contrapès i se li anava enrere i es va cansar de seguida.
Em va tocar carregar el palmó tot el matí.
Crec que no he tornar a anar a beneir des d’aquell any. No m’han quedat més ganes de fer-ho.
Potser aquest any m’animo i vaig a veure la processó de la Plaça Can Mantega que dóna la sensació que els personatges són els mateixos de tota la vida.

Divendres, 15 d'abril de 2011
BONA PASQUA!!!
Gaudiu de les fotos fent la Mona i amb els ous de Pasqua
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

Dimecres, 13 d'abril de 2011
JURAT JOCS FLORALS
De nou ha estat una grata sorpresa i una gran satisfacció veure la bona resposta que ha tingut la constitució del Jurat dels Jocs Florals d’enguany.
És molt gratificant anar rebent al llarg del dia correus on em dèieu que volíeu col•laborar.
Ha calgut tancar les inscripcions ja que si som massa gent no ens entendrem i els vots no queden ben repartits.
Veure aquesta resposta per part de vosaltres és una injecció d’il•lusió, motivació i em dóna moltes ganes de tirar endavant nous projectes.
Perquè consti en acta i fer-ho el més seriós possible aquí publico els components del Jurat:
Judit Aixalà (Ernest i Jofre)
Núria Alonso (Marta i Daniel)
Laura Bellmunt (Sara i Alba)
Berenguer Camps (Olga i Víctor)
Cristina Capilla (Gerard)
Laia Godia (Raquel i Víctor)
Sandra Juan (Ainhoa i Xavi)
Cristina Labad (Ot i Jordi)
Jordi Martínez (Arnau)
Noelia Massagué (Éric)
Francesca Prat (Neus i Sergi)
Marta Sanromà (Marc)
Montserrat Serrano (Laia)

Moltes gràcies a tots.