10/5/11

Dimarts, 10 de maig de 2011
LES MESTRES DEL PARVULARI
L’anglès continua sent una gran prioritat a l’escola.
L’aprenentatge de llengües foranies és un camp on et pots lluir poc ja que és acumulatiu i tot el que es treballa té efectes retardats que surt al cap del temps.
No és una assignatura agraïda i dóna la sensació que quan col•loques la base ferma i resistent ningú se n’adona del teu treball i és un blanc fàcilment criticable .
Poc a poc allò que s’ha treballat dóna el seu fruit però ningú recorda els mestres que van començar en els cursos primerencs.
Això de vegades també passa en la lectura. A l’escola es treballa des de P4 on llegeixen cada dia, plogui, nevi o faci sol.
Aquesta base col•locada poc a poc no dóna els seus fruits fins a finals de P5 on llavors diem: ohhh com a aprés aquest any.
Sense desmerèixer la feina de P5 ara llegeixen tan bé perquè fa dos cursos que es treballa intensament.
També passa amb el dibuix, el traç i la bona lletra.
La Psicomotricitat fina comença a P1, pintant amb sucre, amb els dits, amb els pinzells... i quan arriben a primària recollim tot el que hem treballat.
Des d’aquí faig avui un aplaudiment a la feina de totes les mestres d’educació infantil, a vegades oblidades però que realitzen una tasca essencial pel desenvolupament dels nens i per aconseguir èxits a Primària.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Està claríssim!!! recordo perfectament les mestres de Parvulari que van tenir els meus fills, a casa encara es parla de la Núria, de la Judit, de l'agenda diària de comunicació que teníem (les guardem totes!!!) del dia que van experimentar amb farina i plovia...(la pastarada al cap.. impresionant!!)de la Núria de les cuetes que va inroduïr la mascota del peix, de la Marta, la Maria amb el llegim fent dracera.... ara hi ha el petit i.. és impresionant la feina que la Maria i l'Elsa fan amb ell, al igual que l'any passat l'Isabel i la Sheila. Com sempre diu la Maria: per ser al parvulari tant d'agradar molt els nens!!! i t'ha d'agradar ensenyar.. perquè és on s'aprèn tot! i té tota la raó. Allí no es cambien només bolquers!
Gràcies per ser-hi cada dia.
Família Anguera-Aixalà

Anònim ha dit...

A casa molt sovint recordem totes les mestres del parvulari, que han tignut els nens. Que si las Nuries, que si la Maria, l'Isabel i no oblidem la Marta. També n´hi ha una que no m'enrecordo mai del nom, però que ens l'hem trobat algún cop amb el Xavi i ell si que s'enrecorda perfectament; inclús la crida per dir-li adeu.

Totalment d'acord en que es aquí on fan els fonaments.

Pedro ha dit...

Creo que es un merecido reconocimiento a todo lo que aprenden los niños en el parvulario. El trabajo de las maestras es duro y poco agradecido. Muchas gracias a todas y felicidades por el nuevo diseño del blog, con este fondo de color pistacho tan llamativo. Me gusta.

Pedro

Anònim ha dit...

Una aplaudiment i l'onada si cal, la veritat és que fan una feina genial. Són una part importantíssima de la seva formació com a personetes, doncs aprenen molt d'elles en tots els sentits.
Gràcies per la paciència, la constància, la dedicació, l'amabilitat i la serietat també quan cal.
Segur que ells també us ho demostren i agraeixen a la seva manera.
Isabel

Olga ha dit...

Ens unim a l´aplaudiment, i donem fe que la feina ben feta dona els seus fruits. A més, és converteixen per els nostres nens i per nosaltres mateixos en persones entranyables. Moltes gràcies.

Anònim ha dit...

Ui quin verd!!!!
Un aplaudiment per les mestres del parvulari. Hi ha qui pensa que es passen el dia jugant amb la canalla pero no es aixi; francament fan una feina que jo seria incapaç de fer.
Gloria

Anònim ha dit...

Estic totalment convençuda que les mestres de parvulari posen les bases de l'educació dels nostres fills...També fan moltes altres coses...Personalment m'encanta veure com la Isabel petoneja al meu pollet! És impagable el que fan! I respecte el que comentes de l'anglès, jo el trobo importantíssim i m'encantaria que els nostres nens sortíssin amb un bon nivell d'anglès. Sílvia Z.

Anònim ha dit...

Nosaltres també estem convençuts que la base per una bona formació es posa des de bon començament. Estem molt contents amb la Isabel i la Sheila, des que el pollet Adrià va entrar a la Guarderia ha aprés moltes coses, cançons i sobretot haveu motivat la seva curiositat. Aplaudiments!
Ah, també volem aplaudir la matinera benvinguda de la Srta. Elena i els comentaris de la Srta. Montserrat a peu d'escala/escola.

Com diu l'Adrià: piquem de mans!

Família Cubells Palau

Anònim ha dit...

Si es veies la feina que porta una simple fulla pintada amb ditets......... Tota una programació!!!!!!!!! Així que no vegis un curs sencer!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Per construir una casa no es pot començar per la taulada, s'ha de començar per uns bons ciments. Tant els nens com nosaltres recordem moltes de les coses que han aprés al parvulari. Els encanta trobar-se amb elles pel carrer i cridar al seu nom. A vegades el Sergi comenta mama la Maria era la meva senyoreta quan jo era petit, l'Angels em va ensenyar a llegir quan jo era petit, la Isabel m'ensenyaba els bips de música quan jo era petit. Jo em faig un tip de riure i el miro pensant si quan encara eras mitja puça, perqué ara ja ets una puça sencera. Ens unim a aquest aplaudiment per totes elles.
Francesca

Anònim ha dit...

Jo també vull donar un aplaudiment a totes les professores del parvulari. Son la base de l’educació dels nostres fills.
Nomes tenim que veure com els nostres fills parlen d’ellas, ens demostra com es fan estimar.
Moltes gracies per educar tant be els nostres fills.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

Oblidades MAI!!! Nosaltres sovint ens recordem de les mestres del parvulari i al Martí li fa il.lusió veure pel carrer les senyoretes: la Isabel, la Maria, l'Àngels i la Srta Elena. quan va començar el curs a P-5 algunes tardes havíem de baixar a veure-les. Realment fan una gran feina amb molta paciència. L'anglès i sobretot la lectura tan insistent i tan aviat dóna molt bons resultats. GRACIES a totes. Rosa B.

Anònim ha dit...

Eh!!! Que falto jo... Un aplaudiment més a totes. Aprofiteu mares i pares d'aquests moments al parvulari dels vostres fills. Passa tan depressa... no et dones compte i ja estan dividint... Jo recordo quan va passar a l'Avinguda de Madrid que em vaig possar trista,"Deu meu,ja al cole dels grans" i el temps corre i corre...
Bè,que sapigueu,mestres d'educació infantil,que us tenim super present en l'educacio i ensenyament dels nostres fills. Gràcies!!!!
Marta Sanromà.

Anònim ha dit...

M'afageixo aquest petit homenatge a les mestres de Parvulari. Un fort aplaudiment per totes elles!!

Laura

Berenguer ha dit...

Hi ha una mestra a la que sempre dic: "Ets la meva mestra favorita!", i ella sempre riu i diu: "Això li dius a totes!". Però jo crec que ella sap que no, perquè la primera mestra, com totes les coses primeres, tenen alguna cosa especial.

Mai em cansaré de dir gràcies.

Anònim ha dit...

Yo sobre todo las felicito por su entrañable humanidad, por hacer que no nos sintamos tan culpables por dejar a nuestros hijos en la guarderia para ir a trabajar. La animosidad con la que te explican lo bien que se lo ha pasado ese día, cuánto ha jugado, reído, bailado. Por todo eso y mucho más, GRACIAS.

"En Tierra Extraña"

Anònim ha dit...

Hola,

he comentat aquest post amb en Gerard, el meu nebot gran i antic alumne del Parvulari i m'ha dit que encara recorda l'Isabel i la Maria i quan cantem o escoltem les cançons del cd d'en Topi, ell somriu i les canta amb nosaltres.

El Gerard, ja té 13 anys!

Dilluns, 23 d'octubre de 2017 EDUQUEM AMB SENTIT COMÚ Interessant article a La Vanguardia. Crec que ens pot servir de reflexió C...