Dimecres, 24 de febrer de 2010
ELS NENS MÉS BONICS DEL MÓN
Agafo la càmera i dic:
- Me’n vaig al parvulari!!! Si hi ha algun problema em truqueu al mòbil!!!
- Valeeeeeeeeee, em contesta el Jordi sense aixecar la vista de la feina administrativa que està fent.
El Sr Pinyol, més veterà, només em mira.
Aquesta escena, i la breu conversa, es repeteix cada dia un parell de vegades, com a poc.
No puc marxar de l’escola sense dir on vaig i recordar i repetir que “si hi ha algun problema” em truquin al mòbil.
Això no és res més que una deformació professional que he heretat de la Srta Elena.

Arribo al parvulari amb la idea de fer fotos del material que estant portant sobre els mitjans de transport.
L’Àngels i la Laura tenen hora lliure i estan per terra pintant uns murals enormes de la roda i el globus. Els hi està quedant molt maco i els hi recordo que em truquin per fer fotos quan facin aquesta activitat que estan preparant.
No puc seguir sense fer la meva parada obligada als Pollets.
La Sheila els hi ha donat les nines i estan tots fent moixaines. Què monos!!!
Acaronen les nines al so de la música, fan veure que les adormen... i m’ensenyen com ho fan.
Foto obligada.

Traspasso el pati i entro a veure els Óssos. Estan fent anglès amb la teacher Dolors i no vull destorbar. Faig una foto de les coses que han portat, i abans que comencin a explicar-me mil històries marxo. Tot i així quan ja he tancat la porta sento que em criden.

Continuo i entro als Cargols.
La Maria organitza les fitxes dels nens mentre que l’Elsa els té amb rotllana davant de la pissarra. Sento que diu:
- A veure, Èric, dibuixa a la pissarra una línia horitzontal. L'Èric s’aixeca i així ho fa.
Passo casi de puntetes. No faig ni la foto. Els té tan concentrats i ben posadets que no vull interrompre res.
Entro als Peixos, només per fer, en principi, la foto del material.
La Isabel està fent música.
Canten no sé pas quina cançó amb un nino. Tots concentrats, tots fent ballar al peluix.

Quantes coses!!! Què bé!!! La gent col•labora molt, estic contenta.

Mentre la Isabel els ha col•locat a punt de ballar un vals.
Comença la música... els nens ballen abraçadets a les nines: un, dos tres... un, dos, tres...

Just en aquest moment escriuria el post més bonic del món però el que faig és gaudir de la felicitat que em donen els vostres fills i compartir-ho amb vosaltres...

Dimarts, 23 de febrer de 2010
BILL GATES
Diuen que Bill Gates va anar a una escola a donar una conferència.
El tema era sobre coses que els estudiants no aprenen a l’escola però que són de vital importància.
També de què la política de vida fàcil als nens, ha originat una generació sense concepte de la realitat i com les persones fallen després de deixar l’escola.
La conferència havia de durar més d’una hora però ell va parlar menys de 5 minuts, el van aplaudir més de 10 minuts i va marxar donant les gràcies.
Jo no sé que deuria cobrar el Sr Bill Gates per fer això però si sé què cobra un conferenciant, per tant m’imagino que jo no hauria deixat que marxés, de la nostra Sala Polivalent, tan ràpid amb uns honoraris tan alts i amb un temps tan curt.
Malgrat tot, i bromes a part, les seves paraules estan plenes de saviesa i ens inviten a la reflexió.
Diuen així:
1- La vida no és fàcil, acostuma’t a això
2- El món no es preocupa de la teva autoestima
3- No guanyaràs diners fàcilment. Tot requereix molt d’esforç
4- Si creus que el teu professor és dur, espera a tenir un “jefe”. Ell no tindrà vocació de mestre ni paciència
5- Tenir feines senzilles i bàsiques no és estar l’últim en l’escala social. Això és tenir oportunitats
6- No ploris pels teus errors, aprèn d’ells. Si t’equivoques, la culpa no la tenen ni els teus pares ni la mala sort
7- Els teus pares no et critiquen per què si. Ells paguen les teves despeses, netegen allò que embrutes i escolten quan els hi dius que són ridículs. Abans de salvar el planeta arreglant els problemes que ells han comés, comença netejant la teva vida, començat per la teva habitació.
8- Actualment a les escoles no es repeteix curs, fan que els deures siguin fàcils i et donen moltes oportunitats, així no funciona la vida real. Si falles t'acomiaden, així que encerta a la primera.
9- Si et vols trobar a tu mateix ho hauràs de fer en el teu temps lliure
10- La TV no és la vida real
11- Sigues amable amb els bons estudiants, hi ha moltes possibilitats de que acabis treballant per a un d’ells

Dilluns, 22 de febrer de 2010
PROJECTE INTERDISCIPLINARI
Durant aquesta setmana treballarem tota l’escola un Projecte comú: ELS TRANSPORTS.
Cada classe ha triat un tema concret per poder aprofundir i treballar els continguts escolars d’una altra manera a l’habitual.
Hem après molts continguts i els volem posar en pràctica durant aquesta setmana en un PROJECTE D’INVESTIGACIÓ.

El treball per projectes és una metodologia que potencia en els alumnes l’aprenentatge significatiu i alhora estimula la curiositat i d’interès per un tema concret, la recerca d’informació per part dels alumnes, l’expressió i comprensió oral i la col·laboració per aconseguir un objectiu comú.

A continuació us expliquem com durem a terme aquest projecte per tal que la col·laboració sigui més eficient:
- Temes triats:
· Peixos: la Roda
· Óssos: el Globus aerostàtic
· Lleons: la Bicicleta
· 1r: el Tren
· 2n: l’Autobús
· 3r: l’Avió
· 4t: el Cotxe
· 5è: el Submarí
· 6è: la Nau espacial
- Primerament, analitzarem els coneixements previs dels alumnes respecte el tema per poder-los comparar amb els coneixements finals
- A casa, els nens i nenes i les seves famílies podeu fer un treball de recerca dels aspectes que creieu interessants i anar-ho portant a l’escola, al racó del nostre projecte, a mida que es van trobant
- Les fonts d’informació poden ser molt variades i donem llibertat total: revistes, diaris, llibres, contes, manualitats i un llarg etcètera
- A l’escola plantejarem algunes preguntes per centralitzar la recerca i que resulti interessant per tots
- Entre tota la informació que recol·lectem farem un mural on la plasmarem
- Per últim farem la fase de diàleg i escolta de les aportacions de tots. També podrem aprofitar aquest moment per aclarir possibles equivocacions en les idees prèvies.


L’objectiu principal d’aquest treball és despertar l’interès i la curiositat en tots els alumnes.
D’aquesta manera cada un d’ells es sentirà important amb la seva participació i aportació.

Agraïm la vostra col·laboració.
Esperem que aquest treball sigui profitós per tothom: De totes les experiències de la vida es pot aprendre.

NOTA: Degut a problemes de darrera hora l'excursió d'aquest divendres queda aplaçada fins nou avís.

Dijous, 18 de febrer de 2010
LA BIBLIOTECA MÒBIL
El divendres és el dia de la Biblioteca Mòbil
Des del curs passat fem aquest projecte de lectura.
Consisteix en què tots els divendres els nens trien un llibre de la biblioteca de l’escola.
Se’l emporten a casa i el poden tenir els dies que vulguin.
La idea és que es llegeixi durant el cap de setmana, que tenen més temps lliure.
Van contents amb el seu carnet i agafen aquell llibre que els hi crida més l’atenció.
Els nens esperen aquesta activitat amb ganes.
De P5 a 3r hi van tots, sempre que hagin tornat el llibre.
Els de 4t hi van de manera voluntària. Pel que observo, els de 4t que utilitzen la biblioteca mòbil són la meitat de la classe. Crec que és un èxit.
Quan controlo la fila o esperen per entrar a escollir el llibre acostumo a preguntar quin llibre han llegit, si els hi ha agradar, de què anava, si l’han acabat... tot i així les seves respostes no són massa fiables.
Penso que és un projecte interessant ja què els hi facilitem l’hàbit d’utilitzar una biblioteca, la llibertat d’escollir, responsabilitzar-se d’un llibre que cal tornar, no perdre el carnet... però desconec si aquests llibres veritablement els llegeixen.
És per això que avui us faig la pregunta: llegeixen els vostres fills el llibre que porten de la biblioteca mòbil de l’escola?
Contesteu, si us plau, l’enquesta que us poso a la columna de la dreta.
Amb els resultats obtinguts podrem valorar si realment funciona i hem de seguir igual, o pel contrari cal canviar l’estratègia.
Gràcies.

Dijous, 17 de febrer de 2010
REFLEXIÓ
Avui us deixo amb unes paraules d'en Carles Capdevila. Periodista. Molt involucrat en temes educatius.
A mi m'han fet reflexionar força i les volia compartir amb vosaltres.

... N'estic fart que la paraula més utilitzada al costat d'escola sigui "fracàs" i al davant d'educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte "problema", i que "mestre" acostumi a compartir titular amb "vacances".
L'escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vacances i l'educació és bastant més que un problema. De fet és l'única solució, però això ens ho tenim molt calladet, no fos cas.
El meu procés, íntim i personal, ha estat el següent: vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d'encarrilar-los, i, ves per on, ara m'estimo els mestres, els meus còmplices.
Com no m'he d'estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?
Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són.
Es necessita moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l'estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l'autoritat.
¿Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d'unes persones en qui no confia?
La força i influència d'un bon mestre sempre marcarà la diferència. El que és capaç de penjar la motxilla d'un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d'ell.

Dimecres, 16 de febrer de 2010
DIMECRES DE CENDRA
Just acabem el Carnaval i entrem a la Quaresma.
Falten set setmanes per Pasqua, que com ja he explicat alguna vegada, ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera.
Demà el nostre Carnestoltes, cap de la tribu Carmenkee, marxarà.
No el cremarem.
La tradició diu que s’ha de cremar però nosaltres no el cremarem. Entre altres coses per una qüestió de seguretat i principalment per que l’any que ve el farem ressuscitar amb un vestit nou i una perruca.
A l’escola sempre hem celebrat el carnaval. Alguns anys havíem fet Rua única pel carrer Vallespir, altres no sortíem i ho fèiem al pati.
Avui recordava totes les disfresses dels últims anys que hem fet la Rua.
M’ha fet il·lusió recuperar les fotos i recordar.
Els de 6è quan anavem de xinesos, aquest any ja estan 2n de carrera a la Universitat.
Quan veig aquestes fotos jo no sóc de les que penso: com passa el temps! Jo sempre penso: quantes coses què vivim i quantes ens queden per viure!
La vida és un camí. El que cal fer és caminar plegats i gaudir del paisatge.
Tal i com diu la cançó: A mi m’agrada passejar, per on hi ha floretes...
No veieu les floretes? Vinga obriu els ulls i aneu més a poc a poc, les floretes hi són just al vostre costat... en dono fe.

GRAN RUA INDIS!!!
Una gran Rua la d'avui, com sempre.
Ho hem passat d'allò més bé. El millor és veure les imatges i així ens fem una idea de tot plegat.

Problemes informàtics no ens permet penjar cap foto al web, però el nostre equip informàtic no esgota recursos i hem obert un nou portal.
Podeu mirar els fotos, de moment, a: http://escoladelcarme.galeon.com/
Teniu més fotos de la rua de carnaval a: http://carmecarnaval2010.galeon.com/

Dijous, 11 de febrer 2010

TV3 A L'ESCOLA DEL CARME

Aquest matí entre màscares, cares pintades i entrepans de truita hem tingut la visita de les càmares de TV3 que han vingut a fer un reportatge sobre el dijous gras i els alumnes de l'Escola del Carme n'han estat els protagonistes.

El reportatge ha estat emés a les 19:30 dins del programa "Info K" del canal 3/300 i aquí el podeu veure.

ARA ARRIBA EL CARNESTOLTES!!!
La Maika, la mama del Sergi, ens ha fet aquesta magnífica sorpresa: EL GRAN CAP DE LA TRIBU!!!
Demà també el treurem a la Rua.
Moltes Gràcies Maika.

Dijous Gras
Per Dijous Gras, una màscara portaràs o la cara et pintaràs… i per esmorzar una bona truita et menjaràs.

El dia ha estat ple de moltes activitats.
Els missatgers del Carnestoltes han arribat a l’escola per anunciar el començament del Carnaval.
Els de 3r i 4t han fet un Projecte de Recerca Científica molt interessant, sobre tribus prehistòriques.

A tot això la dinàmica del curs continua sense moure’s en absolut. Carnaval no vol dir aturar en cap moment el dia a dia escolar.
Els deures, les lliçons, els controls... omplen el dia malgrat vagin pintats, amb grans llaçades o amb màscares.

Tenim un problema tècnic al web i no podem penjar, ara per ara, les fotos d’avui. Ho solucionarem amb la rapidesa que caracteritza l’equip que ho fa possible.

Nota important: DEMÀ ARRIBA EL CARNESTOLTES, CAP DE LA TRIBU DELS CARMENSKEE, QUE COMPARTIRÀ LA PIPA DE LA PAU AMB TOTES LES ALTRES TRIBUS.

Dimecres, 9 de febrer de 2010
Dimecres de Carnaval
Pel Dimecres Sa Majestat ha ordenat:
Els nens ben elegants i fins amb els seus magnífics corbatins.
Les nenes ben engalanades amb unes gran llaçades.

INDIS
El dia de la Rua cada classe serà una tribu diferent.
Avui he anat entrant, en algunes classes, amb una llarga llista de noms de tribus.
La idea era que ells escollissin el nom de la tribu que volien ser.
Evidentment he entrat al Google i he buscat el nom de les tribus més famoses que sortien en les pel•lícules de la meva infantesa: Sioux, Xerokee, Comanxe, Apatxe, Arapahoe... he trobat molta informació i també he apuntat el nom, per si de cas, dels Pebreshes, Abekanis, Trioshkee, Wappos...
Al costat de cada nom m’he apuntat el seu significat.
La meva sorpresa ha estat que els nens desconeixien igual el nom de Sioux com el nom de Pebreshes... feien cara de sentir tot plegat per primer cop.
La pregunta ha estat:
- Què no heu vist mai pel•lícules de indis i de cowboys?
- Noooooooo

En fi... per una vegada els nostres nens desconeixen que els indis eren els dolents i els americans els bons. Ja m’està bé, de tot hem de mirar la part positiva.
El cas és que ells han votat el nom de la seva tribu pel significat.
Les tribus que sortiran divendres són:
P5: Comanxes: la tribu que viu pels camins
1r: Pebreshes: els que coneixen les herbes aromàtiques i medicinals
2n: Xerokee: la tribu que viu a les coves
3r: Abekani: la tribu del Sol
4t: Sioux: els homes serp
5è: Trioshkee: la tribu que viu als arbres
6è: Carmenskee: Són els portadors de la pancarta de l'escola!!!

Dimarts, 8 de febrer de 2010
PIGUES!!!
Escolteu bé, avui és dimarts
I perquè la gent ens miri estranyats
Anirem tots a l’escola
Ben pigats

NOTA:
Les fotos del slide no es poden agafar. Ja que he tingut molts mails preguntant com es podien agafar, fet que m'anima molt perquè vol dir que hi ha molts de vosaltres que recupera les fotos i les guarda i això em motiva molt a fer-ne, us puc dir que el divendres penjarem al web totes les fotos de la setmana. Rua inclosa.


DEURES FETS: El web ja està actualitzat amb les fotos de Carnaval d'enguany http://www.xtec.net/escoladelcarme/

Dilluns, 8 de frebrer de 2010
BARRETS DE CARNAVAL

Divendres, 5 de febrer de 2010

CARNESTOLTES

Una vegada més el Rei Carnestoltes arriba a la nostra escola, ple de gatzara i diversió. Ens vol fer passar una setmana de disbauxa riallera.
Per això nosaltres, com a emissaris seus, i acatant la seva voluntat… us fem saber que el desig de Sa Majestat és que el proper dilluns, per abrigar-nos del fred, porteu qualsevol cosa damunt el vostre capet.

Ja ho sabeu. Dilluns tots amb un barret al cap.
Feliç Carnestoltes

dimecres, 3 de febrer de 2010
BILINGÜES??? O TRILINGÜES???
L’altre dia parlava amb un pare d’escola sobre temes d’ensenyament.
Tot i ser una conversa molt interessant resultava, al mateix moment, molt relaxada i planera. De ben segur això estava propiciat perquè, mentre xerràvem, miràvem també el partit de futbol dels nostres futbolistes preferits.
En un moment de la conversa un fet em va cridar molt l’atenció. El pare desconeixia que a la nostra escola utilitzem el Llibre de Llengua Castellana del MEC (Ministerio d’Educación y Ciencia) que té un bon nivell d’aprenentatge i no el de la Generalitat de Catalunya, amb un nivell més justet.
De nou vaig pensar que això ho havia de posar al blog, i de nou vaig tornar a creure amb la importància i el canal d’informació que hem aconseguit gràcies a ell.
Vagi per endavant que no vull fer cap tipus de propaganda ideològica lingüística i us podeu ben creure que no penjaré cap comentari que tingui una petita esbrina política de posicionament a favor d’una llengua o l’altra.
Aquest post és només per informar que, a nivell de llibre de text, de conceptes i de procediments, les dues llengües són tractades com a primeres llengües a l’escola.
El que volem aconseguir és el màxim nivell per als nostres alumnes i és per això que vam fer aquesta aposta.
Els nens tenen més volum d’exercicis per fer i més feina però els resultats, a la llarga, també són positius.
Ara el que hem d’aconseguir és el mateix nivell d’anglès i passar de ser bilingües a trilingües.
Tot va arribant.

Dimarts, 2 de febrer de 2010
3a Part: Més Biblioteca
Els Cargols seuen tranquil•lament a la taula. La Maria i l’Elsa els hi reparteixen llibres. Elles van passant per les taules i els hi van explicant els contes. Els ajuden a fixar-se en els dibuixos, en els detalls... l’objectiu és aconseguir que descobreixin el màxim de coses i aguantin el màxim de temps possible.
Els Peixos ja escullen ells mateixos el llibre que volen. La Laura només posa pau quan dos es barallen pel mateix. Asseguts al voltant del cistell dels llibres trien. Poden retornar-lo quan l’han acabat o comentar-lo amb els amics del costat.
Concentrats també ho estan.

Dilluns, 1 de febrer de 2010
QUÈ ÉS LA CLOROFIL·LA?
Primera hora del matí. Classe de Medi Natural a 4r.
Tema: la fotosíntesis.
La Srta Rai està explicant.
De la fotosíntesis ha arribat a la clorofil·la.
Per fer el tema més entenedor la srta els hi ha proposat un experiment que podien fer a casa.
Agafeu fulles verdes, les premeu amb una mà de morter, hi poseu alcohol... i sabeu què tindreu??
- Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, jo ho sé, jo ho sé..... Ha dit la nena entusiasmada, aixecant el dit
- Digues, que sortirà? Convençuda que diria clorofil·la
- Mojito!!!

Dijous, 27 de gener de 2010
INDIS!!!
Enguany, en plena crisis, haureu de col·laborar una miqueta més en la confecció de la disfressa.
Us donarem, avui divendres, la tela, que caldrà cosir.
Només cal que feu una costura per darrera i el tanqueu per les dues espatlles.
I talleu els costats perquè puguin treure els braços :-)
Abans de cosir retalleu els serrells.
Quan això ja estigui enllestit només caldrà decorar el vestit amb les tires d’aironfix que també us hem donat, igual que el model de la foto.
Si no ho acabeu d’entendre veniu a preguntar, tenim un model ja fet.
El complement del cap ja us el donarem fet.
Ànims!!!
Faran com sempre molt de goig i serem els més macos de la Rua.

Dimecres, 27 de gener de 2010
BENVINGUTS... PASSEU, PASSEU...
Una de les coses que més m’agrada, de totes les tasques que he de fer durant el dia, és l’entrada pel matí.
M’agrada rebre els nens i donar el Bon Dia.
Obro la porta i de ben segur em trobo, recolzat a la barana el pare, que tot i tenir família nombrosa i espavilar les seves tres filles, em rep de bon matí amb un ampli somriure.
De seguida ja veig un altre pare que sempre, sempre em dóna el bon dia.
Ja veig l’altra mama que de ben segur em farà algun comentari o que amb naturalitat em comentarà que li agrada la jaqueta que avui estreno.
A l’altra extrem de la barana hi ha un grup de mares que riuen divertides, mai sé ben bé de què.
Arriba corrents la mare que fa tard a la feina.
Uiii ja tinc al davant l’àvia andalusa que em diu: “Zeñorita Montze, aquí le dejo a mi nieta”
L’avi que porta les nétes i que sovint baixa del cotxe per dir-me: continuo llegint el blog. Gràcies.
- Senyoreta avui es queda a dinar.
- Senyoreta avui doneu-li dieta.
Ara arriben els motoristes. El pare porta una nena i la mare porta a l’altra.
Aquell que arriba corrents i entra sense dir-me bon dia, tot i que sap que si me n’adono el faré tornar a la porta i saludar-me.
L’abraçada feliç a la mama, abans d’entrar.
El nen que ni diu adéu a la mama.
La mama que li diu: t’estimo.
La que els deixa a la parada del bus i els mira com entren.
Els petons llargs, els petons curts, petons fugissers al cap del nen...
- Porta’t bé
- Llegeix bé les preguntes del control
El papa que arriba fins la porta, sense pressa, s’acomiada amb lentitud de la nena i la mira fins que arriba al final del passadís i la perd de vista. La majoria de dies la nena es gira abans d’entrar i li llença un petó. Gaudeix el moment. Abans de marxar comentem qualsevol cosa.
I just abans de tancar arriben ja els últims.
Corre que tanco.
Corre que feu tard.
Espera que arriba l’últim motorista. Baixa de la moto, es treu el casc. Li treu el casc a la nena. Fins fa molt poc la pentinava. Arriben tots dos fins la porta, em diuen bon dia.
Normalment arriben rient, contents. No recordo haver-los vist mai enfadats.
El pare es queda fins que la nena desapareix dins l’escola.
Ens saludem o comentem alguna cosa.
Torna a la moto.
Fa set anys que el veig fer això cada dia.
Quan ell marxa tanco la porta.
La jornada escolar ha començat.

Dimarts, 26 de gener de 2009
MEDIADORS
Els conflictes entre nens cal que siguin resolts entre ells.
Els nens tenen prioritats molt peculiars, i magnifiquen, i obliden, les coses de manera molt diferent dels adults.
Els pares, sovint, sortim en defensa del nostre fill davant d’altres pares. Ens enfrontem, ens enfadem i tenim conflictes gratuïts.
La majoria de vegades els nens solucionen els problemes de manera senzilla, però si els adults ens hem enfadat entre nosaltres, costa molt més oblidar.
Els nens tornen a ser amics al cap de poca estona i juguen feliços aliens a tot, però nosaltres farcim les relacions de menyspreu i paraules que no havíem de dir.
No cal. Evitem tot plegat.
Si el problema pren dimensions importants el més efectiu és anar directament a l’escola, i que nosaltres fem les funcions de mediadors.
A l’escola he viscut sovint casos de conflictes entre pares per culpa dels nens.
Els pares s’han enfadat i gairebé han deixat de parlar-se mentre que els nens han continuat sent grans amics.
Quan el meu pare és coneixedor d’un d’aquests conflictes sempre li he sentit dir una mena de poesia, que em fa molta gràcia i diu més o menys així:
Por una bagatela
dos muchachos
se pegaron sin cesar.
Se fueron a su casa
pensando la peor
de las venganzas.
Al dia siguiente
se vieron de nuevo
y se pusieron
a jugar

Quan els nens tinguin un conflicte deixeu primer que ho solucionin ells i si el tema es complica veniu a l’escola.
Som, o hauríem de ser, els millors mediadors en conflictes infantils.

Dilluns, 25 de gener de 2010
TOCA TOCA
Avui hem fet una activitat a l’escola d’aquelles que són didàctiques, divertides i emocionants.
El papa d’en Marc té una botiga d’animals exòtics i ens ha portat una mostra de diferents espècies.
Les classes que han gaudit de l’experiència han estat 1r, ja que el Marc va a aquesta classe, i 3r, perquè jo els hi devia una activitat (no van poder fer ni Hoquei, ni escalada), i ja sabeu que diuen: a Sants i minyons no els hi prometis sinó els hi dons.
Ho hem passat absolutament genial.
Fins i tot jo he tocat una cacatua i he deixat que em col·loqués a sobre una serp. Heu de pensar que jo sóc capaç de perdre la compostura davant de qualsevol cosa que es bellugui i que no sigui un nen. Qualsevol animal em pot posar histèrica.
El Pere ho ha explicat de manera molt lúdica, amb una paciència de sant ha deixat que tots toquessin els animals, li han fet mil preguntes que anava responent i ha passat tota la tarda amb nosaltres.
Els nens s’ho han passat molt bé. Hem rigut, hem tocat, hem experimentat i sobretot hem aprés moltes coses.
Gràcies Pere.

Teniu les fotos al web http://www.xtec.net/escoladelcarme/

Divendres, 22 de geners de 2010
2a. PART: LA BIBLIOTECA A 6è.
Del Pollets, els més petits de l’escola, passem al 6è, els més grans de tots.
Això és un altre història, tot i que fa quatre dies que estaven gatejant a la classe amb la Isabel.
Divendres feien lectura oral.
Llegir en veu alta permet treballar tots a la vegada el vocabulari, l’entonació, el silenci, la concentració...

Estaven concentrats quan vaig entrar a fer les fotos i no van aturar l’activitat, bon senyal.

Dijous, 14 de gener de 2010
1a. PART: ELS POLLETS FAN BIBLIOTECA
Enceto una sèrie d’imatges de com treballem la biblioteca a totes les classes.
Els primers són els nostres Pollets. Començar, comencem aviat.
Com els hi diem sempre: els llibres són els nostres amics.
Tots asseguts en els seus coixinets, mirant els contes.
Molt tranquil·lets i contents.
Amb unes imatges així no cal escriure res més.
Demà més.

Dimecres, 20 de gener de 2010
ENTRADES ESDEVENIMENT ESPORTIU
Sempre que tinc la possibilitat d’aconseguir regalets de promocions per als nens, o entrades per qualsevol esdeveniment aprofito l’avinentesa.
Aquesta vegada la Direcció de Promoció i Esdeveniments Esportius de Barcelona ens dóna invitacions per assistir, tots aquells que ho vulguin, a l’Hoquei Stars d’hoquei patins 2010, el proper dissabte, 30 de gener, a partir de les 17:00 hores, al Palau Blaugrana.
Aquest és un esdeveniment que es fa per primer cop a Barcelona, ja que serà itinerant.
L’espectacle començarà a les 17:00 hores amb un Partit d’ex-jugadors 80’s vs 90’s.
A continuació, sobre les 18:00 hores, hi haurà un Concurs d’habilitats amb patins i estik: potència, velocitat, precisió i millor porter.
A les 19:00 hores començarà el partit Ok Stars, el partit de les Estrelles.
Si voleu anar a aquest esdeveniment esportiu em demaneu les invitacions, amb el compromís d’anar-hi, per no perdre-les i que tothom que hi vulgui assistir ho pugui fer. Teniu de temps fins divendres per dir-m’ho ja que les he de demanar, via mail, a la responsable d’Esports de Barcelona i aquests tràmits són lents.

Avui quan els hi explicava això als nens m’escoltaven entusiasmats però era massa informació i dades per tant de seguida em diu un:
- Tot això posa-ho al blog i així tothom s’assabenta, perquè quan li expliqui a la meva mare no entendrà res del que li dic i haurà de venir a preguntar.
Definitivament el Blog ja és de TOTS.

Dimarts, 19 de gener de 2010
LA FLAUTA MÀGICA
Tal i com vaig prometre, avui parlaré de Música Clàssica, concretament d’òpera. La setmana vinent tota l’escola entrarà en el meravellós món de Mozart, tot escoltant i coneixent “La Flauta Màgica”
La majoria de gent que diu que no li agrada l’òpera és perquè no ha escoltat el fragment adequat, en el moment adequat.
L’òpera et pot arribar a avorrir mortalment o et pot emocionar esplendorosament.
Tot depèn de com se’ns ensenyi a estimar-la, a valorar-la i a gaudir-la.
De la mateixa manera que crec que hem d’introduir les lectures obligades també crec que hem de fer escoltar òpera als nens.
Els meus alumnes escolten música clàssica de manera habitual i la majoria de vegades els hi agrada.
Encara em sorprèn i m’omple d’orgull quan algú em diu que una peça li posa la pell de gallina, o els hi agrada tant que la volen tornar a escoltar.
Com us podeu imaginar les audicions sempre van acompanyades d’un gran teatre per part meva, de l’explicació de tota una història i fins i tot de la representació animada d’allò que escoltaran.
L’òpera és un amant difícil i exigent que vol temps, tranquil·litat, petites dosis i molta paciència. Si li doneu aquests ingredients serà vostre per sempre.
Un dels meus projectes, que algú dia faré, és fer un curs de música clàssica per a no melòmans, pels pares i mares de l’escola. Si no aconsegueixo que us enamoreu de la música el 90% de les vegades us retornaré els diners. Us hi apuntaríeu?
Per altra banda em comprometo a que la setmana vinent els vostres fills i filles s’entusiasmin amb “La Flauta Màgica” i que cantin l’ària de la Reina de la Nit. Si no ho aconsegueixo... ho tornaré a intentar. Sóc molt tossuda.


Jo també acostumo a ser "Vincero" en tot allò que em proposo

Dilluns, 18 de gener de 2010
LECTURES OBLIGADES A L'ESCOLA
Estava mirant una sèrie per adolescents a la TV, (confesso que miro aquestes sèries quan vull desconnectar i oblidar-me del tot) on els protagonistes només llegien els llibres que els obligava l’escola.
Tot i que aquestes sèries em distreuen molt també les miro perquè, malgrat no tenir adolescents a l’escola, els nostres petits estan cada cop més avançats i m’apropen al pensament i a la manera de fer d’ells. Crec que si conec els seus gustos els puc entendre millor.
Tal i com us deia, em va cridar l’atenció el comentari sobre les lectures obligades als centres escolars.
Hi ha qui diu que la lectura ha de ser espontània, que has de llegir allò que t’agrada i que no es pot obligar a llegir un clàssic.
Jo no estic d’acord amb això.
Penso que hi ha lectures obligades que només pots conèixer-les si el teu professor de literatura te les apropa, tot obligant a llegir-les, o si la teva professora de català et fa llegir Espriu, tot i corre el risc de que no entendràs res de res quan ho llegeixis, però que potser algú copsarà la bellesa, l’emoció i el prodigi de les paraules.
Per crear l’hàbit de lectura, i gaudir d’ella, has de començar de manera obligada.
En el camp de l’ensenyament obligatori (Primària i Secundaria) hi ha poques coses que han de ser voluntàries. Cal aprendre amb motivació, evidentment, però cal exigir, mostrar, obligar, controlar i sobretot fer que facin l’esforç de conèixer el màxim de coses.
Un cop siguin adults ja podran triar les seves lectures, allò que més els hi agrada, però a l’escola cal portar-los de la mà i ensenyar-los a descobrir les joies que existeixen en el món.
Això mateix passa amb l’òpera i la música clàssica però això m’ocuparà un altre post que escriure demà.

Divendres, 15 de gener de 2010

L'ACUDIT DE LA SETMANA

Us sentiu identificats???

www.e-faro.info

Dijous, 14 de gener de 2010
ACLARIMENTS
De tant en tant m’agrada recordar a tots els lectors el motiu del meu blog.
Crec que és molt important que tots recordeu que aquest és un blog escrit per una mestra, per tant tot està enfocat amb mirada pedagògica, no pas personal, tot i que les dues vessants estan força lligades.
Els motius que m’impulsa a fer-ho són varis. En primer lloc m’agrada molt escriure.
La primera idea, com alguns ja sabeu, era fer un diari i recopilar la història de l’escola.
Poc a poc el blog ha evolucionat i el vaig encaminant segons les èpoques i els vostres comentaris i les meves prioritats.
Vull comentar-hi temes d’actualitat, el dia a dia de l’escola, anècdotes, projectes... i compartir amb vosaltres la meva experiència com a mestra. A vegades us pot donar un cop de mà en algun conflicte o fer-vos reflexionar. Si més no és una finestra oberta a l’exterior.
Us comento temes que us poden interessar com a pares i mares, que us poden ajudar... o no.
Com a mestra, enamorada de la meva professió, crec que és interessant poder compartir la meva experiència.
Aquest blog no és un manual, és una eina. M’apropa a tots vosaltres d’una manera fàcil i directe.
Jo no tinc la solució a tots els problemes però si que tinc recursos i prou experiència per encaminar i reconduir conflictes ESCOLARS.

El que vull que sempre us quedi molt clar és que no escric per sentar càtedra. Ni per donar-vos cap lliçó moral ni ètica i molt menys per jutjar a ningú.

Dimarts, 12 de gener de 2010
LA PIRULETA DE MADUIXA
La base de l’educació passa pel sentit comú.
Moltes vegades, com a mestres i com a pares, entrem en conflicte al no saber ben bé que és allò que hem de fer.
Quan em passa això intento que el meu cervell sigui el més lògic possible.
L’equilibri és aconseguir que tant el premi com el càstig es doni en el moment adequat i tingui el màxim d’efecte possible.
Jo renyo amb la mateixa facilitat que premio. No entenc aquesta por que tenen algunes mares (la majoria de vegades són mares) de renyar al seu fill.
Us penseu que us estimarà menys? Al contrari. A la llarga tot allò que fem en benefici d’ells i per aconseguir que siguin persones honestes, ens és retornat en escreix i gratitud per part d’ells.
La tolerància exagerada i la permissivitat no agrada als nens i molt menys agrada al nen que ja s’ha convertit en adult i recorda que la seva mare era tan feble que no va ser capaç de renyar-lo, i castigar-lo, quan calia i quan era el moment.
De totes maneres jo avui no us volia parlar del càstig, sinó de l’elogi.
És més, avui us volia explicar una anècdota.
El nen del que parlo no necessita que jo el castigui. Estic convençuda que el que necessita és l’efecte contrari.
Es despita una mica a la classe i tant la família com la Tutora li recorden, cada dia, que cal que escolti i es concentri en la feina.
Jo he actuat avui com a advocat del diable, o no... millor dit, he actuat com a àngel de la guarda.
L’he felicitat perquè fa l’esforç de concentrar-se i li he dit que avui ha fet la feina ben feta perquè ha escoltat.
La seva cara era tot un poema. De ben segur no entenia massa com jo el podia felicitar.
De fet aquesta era la meva estratègia, desconcertar-lo i fer-lo reaccionar en positiu. Com que sempre renyo utilitzar l’efecte contrari és una llicència que, quan me la permeto, acostuma a funcionar molt bé.
El cas ha estat que avui ha treballat positivament.
Abans de plegar ha vingut al despatx per ensenyar-me la feina ben feta. (això els hi fa sempre molta il·lusió fer-ho)
- ohhh que contenta que estic. Saps perquè has treballat tan be? Per que has escoltat!!!
- Siiiiiiii, m’ha dit amb els ulls oberts com a plats
- Estic tan contenta que ara et donaré un premi. Què vols?
Amb veu clara i forta m’ha dit:
- Una piruleta de maduixa!!!

M’ha deixat tan desconcertada... Sempre em diuen: no sé, el que tu vulguis.
Li he donat un color que tinc per donar com a premi. Sempre els hi dic que són colors especials que pinten molt bé, però el nen ha insistit: i la piruleta de maduixa?
Us podeu creure que al sortir de l’escola he anat a comprar-li la seva piruleta de maduixa. Se l’ha ben guanyat.

Jo no sé quin cargol cal apretar per guanyar 1000 euros, però el què si sé és que regalant una piruleta de maduixa guanyo el millor de tots els somriures.

Dilluns, 11 de gener de 2010
L'IMPORTÀNCIA DEL DETALL
Mentre que els de P5 aprenen a fer sumes els de 3r. aprenen a dividir per dues xifres.
Feines complicades, segons l’edat.
Són coses que quan siguin grans no ho faran sense l’ajut d’una maquineta però, tot i així, cal aprendre a fer-les.
El que de veritat importa és aprendre el procés d’aprenentatge de qualsevol cosa.
La majoria de coses que aprenem a l’escola les oblidem d’adults i si les recordem només ens serveixen, creiem, per lluir-nos, davant els nostres amics, tot jugant al Trivial.
Però això no és del tot cert.
Noves tendències pedagògiques creuen que això és una pèrdua de temps però jo no hi estic gens d’acord.
El procés d’aprenentatge és important, i les estratègies que utilitzem en qualsevol procés encara més.
L’esforç d’aprendre un procés, un mecanisme, memoritzar i repetir, adquirir l’hàbit d’escoltar unes ordres i un procediment. Tot això són coses molt importants a tenir en compte en una Educació Primària.
Aquesta disciplina de treball no cau en un sac buit.
Cal aprendre a sumar, a dividir i fer bona lletra. Tot i que de ben segur mai més sumis sense una calculadora ni tornis a escriure un full manuscrit si tens l’ordinador.
Tan és. El que en realitat importa és l’esforç que has emprat per aprendre, les ordres que has hagut d’entendre i la concentració que has utilitzat per realitzat aquestes tasques que qualsevol aparell simple ho fa amb més precisió i rapidesa que tu.
Hi ha una història que diu així:
Un enginyer va anar a arreglar una màquina extremadament cara i complexa. Va mirar la pantalla, va teclejar una mica i va obrir l’aparell.
Un cop obert va agafar un tornavís i va donar mitja volta a un petit cargol.
A partir d’aquell moment la màquina va funcionar correctament.
El gerent de la companyia estava encantat.
- Què li dec?
- 1000 euros, va respondre
- Però que diu? 1000 euros per donar mitja volta a un cargol? Vull una factura detallada que justifiqui la seva feina. Va demanar.
- Cap problema, demà mateix li porto

L’endemà el gerent tenia damunt la taula una factura que deia:
Girar un cargol: 1 euro
Saber quin cargol cal girar: 999 euros

Diumenge, 10 de gener de 2010
L'EXEMPLE
Moltes vegades em sorprenc a mi mateixa repetint frases, a la meva filla, que els meus pares em deien a mi.
Tot allò que fem, que diem, que sentim... queda retingut en el cervells de tots aquest petits, i joves, que ens envolten.
Com a mestra sóc molt conscient que allò que dic a l’escola, allò que faig, les meves reaccions i decisions, la manera de fer-los reflexionar, de renyar-los o de premiar-los... tot els influeix.
A vegades la influència és infantil i simple, com el fet d’escollir el color lila perquè saben que és el meu preferit, o donar la carta al Rei Blanc perquè els hi he comentat que és amic meu. Però altres ocasions allò que fem davant seu és de vital importància per al seu desenvolupament personal i emocional.
No cal repetir les coses tantes vegades. L’únic que aconseguim és que desconectin i no ens escoltin. El que cal fer és allò que prediquem. Fer-ho nosaltres. Ells imitaran.
Observant al meu pare he aprés (i segueixo aprenent) a tenir una gran capacitat de treball, una curiositat inacabable per tot allò que em rodeja i una bondat d’esperit.
Observant a la meva mare he aprés (i aprenc) a superar-me, a tenir molta empenta i fermesa, i sobretot a creure.
Què és el que heu aprés vosaltres dels vostres pares? I sobretot que us agradaria que els vostres fills i filles aprenguessin de vosaltres?
Si teniu clara la resposta heu de predicar amb l’exemple i no repetir les coses oralment cent vegades, tan sols ho heu de fer.

Dijous, 7 de gener de 2010
RETORN A LA NORMALITAT
Les vacances sempre van bé a tothom però s’acaben aviat.
Comencem el segon trimestre. Per mi és el més important, acadèmicament parlant.
Tot allò que no aconseguim assolir durant el segon trimestre, difícilment ho aconseguirem en el tercer.
Aquest és el darrer any que no trencarem el trimestre amb la setmana blanca. A partir del curs vinent tornarem a tenir vacances al cap d’un mes i mig d’haver començat. Continuo sense veure gens clar aquest trencament.
Sigui com sigui el que cal fer és treballar amb empenta i amb les energies renovades.
Nous temes per explicar, noves coses per aprendre.
El Carnaval d’aquí res, les pre-inscripcions a començament de febrer, els informes dels petits...
S’acumula la feina abans de començar però... tal i com va dir algú el viatge més llarg comença fent un pas darrera a l’altre. Som-hi. Avui ja comença el primer pas.

Diumenge, 3 de gener de 2009
REIS!!!
Que els Reis Mags us portin la millor de les felicitats.

31 DE DESEMBRE DE 2009

Espero que el vostre VIATGE per l’any 2010 sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences.
Que la vida us doni cada dia el plaer de viure.
Espero que siguin moltes les matinades que entrareu en un port que els vostres ulls ignoraven i aprendreu d’aquells que saben.
Que en el vostre cor tingueu sempre la idea del destí i quan creieu que arribeu sapigueu trobar noves sendes.

FELIÇ ANY NOU, amb els millors desitjos de que els vostres somnis es facin realitat

NADAL 2009

Aquí teniu el collage de Nadal. Premeu Play i...

NADAL 2009

És Nadal al meu cor

quan somrius content de veure'm

quan la nit és fa més freda

quan t'abraces al meu cos

I les llums de colors

m'il·luminen nit i dia

les encens amb el somriure

quan em parles amb el cor

Divendres, 18 de desembre de 2009
FELICITACIÓ DE NADAL
Tarda bonica la que hem passat avui tots a l’escola.
Els nens i les nenes com sempre motivats. Entusiasmats i donant amb tot el cor el millor d’ells.
Hem tingut el privilegi de tenir el Missatger del Rei que ens ha fet una visita.
Les flautes han sonat molt bé i hem omplert de joia i alegria el cor de tots.
Un privilegi tenir a tots vosaltres entre nosaltres.
Gràcies per ser-hi.




Degut a un problema tècnic NO tinc fotos de tots els grups.
Us agrairia si me’n podeu enviar. M’agrada guardar-les i penjar-les al blog.

Dijous, 17 de desembre de 2009
NADAL A L'ESCOLA
El dia no podia estar més ple d’activitats.
Hem fet el Tea Times i ha anat perfecte. Tot i ser la primera vegada que hem muntat una tarda anglesa ha anat prou bé.
Espectacular el berenar que heu portat la majoria. Hi ha moltes mames, i papes, amb gran dots culinaries en fer pastissos... ho tindré present per altres ocasions.
Els nens han berenat com a reis. Tot acompanyat pel Té. A molts els hi ha agradat molt, altres no tant.
El cas és que aprenguin i provin coses noves.
La felicitació dels petits molt divertida. La Isabel i la Sheila ho fan molt bé, avui ens ho han demostrat. Els nens... deuen pensar que estan envoltats de gent molt estranya que els mira mentre no fan res, riuen com a beneits i no paren de fer fotos.
Per acabar d’adobar la tarda festiva ha vingut un missatger reial, que els ha espantat a tots. Fins i tot no volien ni agafar el regalet que els hi portava. De ben segur quan vegin les fotos, quan siguin més grans, es faran un fart de riure.
Per acabar d’arrodonir la tarda, per si no havíem tingut prou, hem fet la classe oberta dels menuts de futbol.
Un escalfament molt ben fet, uns exercicis immillorables i un partit excepcional.
Demà més.

Dimecres, 16 de desembre de 2009

L'ARBRE DELS PROPÒSITS

Aquest és el nostre arbre dels propòsits.
El divendres el tindrem a la porta de la Sala Polivalent.
Abans d’entrar a veure la FELICITACIÓ heu d’escriure un propòsit nou que tingueu per l’any vinent.
Entre tots omplirem l’arbre dels propòsits i de ben segur els aconseguirem.

Dimarts, 15 de desembre de 2009
THE TEA TIME
Dijous a la tarda farem, a Primària i als Lleons, la tarda anglesa.
Totes les classes han preparat cançons, diàlegs, petites obres de teatre... tot en anglès.
Estarem tots junts a la sala Polivalent i cada classe farà la seva representació.
La idea és treballar, d’una manera molt lúdica, la llengua anglesa.
Al final acabarem berenant (cada nen ha de portar berenar per compartir) i prenent un Té.

Animeu-vos a enviar-me fotos dels nens... ja en tinc unes quantes i un cop fet us agradarà molt veure-ho.
Ho heu d'enviar a escoladelcarme@hotmail.com

Dilluns, 14 de desembre de 2009
NADAL
Comença una setmana plena de feina. Un ambient festiu ple d’estrelles, felicitacions, nadales... i amb els darrers controls per acabar.
Aquest fred ajuda en l’ambient que es respira pre –nadalenc.
Una de les setmanes més frenètiques de l’any però una de les meves preferides.

Dissabte, 12 de desembre de 2009

SOPAR

Un gran sopar per a un gran equip

Divendres, 11 de desembre de 2009

AVIS MÓN

Un any més hem fet la recollida de menjar pels avis.

De nou ha estat tot un èxit.

Gràcies a tots els que heu col·laborat.

Dimecres, 9 de desembre de 2009

HAPPY PARK

Tot un treball de "xinos" aquest que van estar fent els nostres Lleons.

- Apa això si que és un treball de xinos!!! - els hi dic

- Perquè ens dius que som xinos si no ho som!!!

Van estar entretinguts tota l’estoneta de divendres a la tarda que és quan fan plastilina.
Feia pena desmuntar-ho però ho van passar genial.
Al menys tenim la foto per la posteritat.

Dimarts, 8 de desembre de 2009
MISSTAGE A VENUS



Diuen que l’Agència Espacial Japonesa enviarà, el proper any, un satèl·lit d’exploració meteorològic cap a Venus.
Aquesta agència espacial (JAXA) ens ofereix la possibilitat que el nostre nom i algun missatge quedin impresos en una placa en la nau.
Aquest satèl·lit, anomenat Akatsuki serà llençat al maig del 2010.
L’Orbitador Climàtic de Venus explorarà els mecanismes del clima del planeta a l'observar els moviments atmosfèrics i el procés de formació de núvols.
No sé si es farà això o no però m’ha fet gràcia pensar que el nom de l’Escola pot arribar a Venus. Potser d’aquí uns anys hi obrim una sucursal. Ves a saber.
Si voleu que el vostre nom arribi el més lluny que mai us podíeu imaginar entreu a la següent pàgina: http://venus.star2009.jp/index_e.php
Si més no podeu escriure un missatge personal i tenir el certificat. Pot ser un bon regalet i una manera original de dir-li alguna cosa algú.

Dissabte, 5 de desembre de 2009
AVÍS IMPORTANT
Tenim constància que s’han venut unes participacions de Loteria de Nadal, on consta que el Dipositari dels números és l’Escola del Carme.
Posem en coneixement públic, avui dissabte 5 de desembre de 2009, a tota la Comunitat Educativa de l’escola del Carme i a les persones alienes a ella, que la nostra escola NO té cap vincle administratiu, econòmic i legal sobre aquestes participacions.

Divendres, 4 de desembre de 2009
EXCURSIÓ A LA CIUTADELLA
Els de 5è i 6è han anat avui d’excursió a la Ciutadella Ibèrica de Calafell.
És una sortida molt interessant i molt didàctica.
Ja han arribat sans i estalvis.
Us aniré informant.

Dijous, 3 de desembre de 2009
CREURE
Quan la màgia desapareix la hem de reinventar.
Durant un temps tots els nens viuen la màgia, però a mida que es fan grans deixen de creure en ella.
Només pot sentir el xiuxiueig dels cascavells del trineu aquell que hi creu.
Només pot alimentar un tronc aquell que hi creu.
Tan sols si creiem ens emociona deixar la sabata al balcó.
Si la màgia desapareix feu que torni la il·lusió.
No permeteu mai que els seus, i els vostres, ulls deixin de brillar.
Malgrat ells coneguin el truc feu que creguin en ella. Ni que sigui per un instant. Ni que sigui per una nit.
Regaleu la caixeta dels records per omplir-la de felicitats petites.
De ben segur els hi semblarà que tornen a CREURE.

Dimecres, 2 de desembre de 2009
EL NOU CALENDARI ESCOLAR
Encara no us he parlat del nou calendari escolar.
No ho he fet per què parlar d’aquest tema em treu de polleguera, i per què sé que és una causa perduda.
De nou ningú ha escoltat els primers implicats que són els pares i els professors.
Com ja sabeu el curs vinent començarà el 7 de setembre , per tant ens donaran (a mestres i alumnes) una setmana de vacances al mes de febrer, segons com caigui la Setmana Santa.
Aquesta mesura no em convenç en absolut.
En aquest país al setembre fa una calor de mil dimonis i costa molt fer que treballin eficientment.
El segon trimestre, tot i que a vegades es fa interminablement llarg, és el període escolar on es treu més profit.
Els alumnes ja estan encarrilats, les rutines ben apreses, el ritme amb embranzida i no fa calor a les aules. Ara tallarem aquest trimestre per la meitat.
Quan tornin de la setmana blanca tornaran desmotivats i amb poques ganes de tornar a reprendre l’esforç que hauran de fer per acabar el segon trimestre.
Setmana blanca??? Això és el que més gràcia em fa.
Qui anirà a esquiar durant una setmana que tothom treballa?
Aquest no era un país en crisis? De sobte les economies familiars ja s’han refet per poder anar tots a esquiar una setmana sencera, i si no podem esquiar pagarem, sense esforç, una setmana d’activitats lúdiques.
Si les empreses donen una setmana de festa als treballadors, el problema el tindrem a l’agost que només ens quedaran tres setmanes de vacances. I encara ens queda saber que fem amb els nens per Setmana Santa.

Dimarts, 1 de desembre de 2009
NADAL TREU EL CAP
Comença el desembre i de nou cal tenir a punt els Calendaris d’Advent.
Una finestra cada dia fins arribar al dia 24, la Nit de Nadal.
Demà totes les classes tindran el seu calendari. Avui ha estat impossible escapar-se a comprar-los.
L’escola comença a ser una olla en plena ebullició.
Ahir al Claustre ja vam començar a escollir dibuixos per les tapes, per la felicitació i les contraportades.
La conversa que senties era més o menys aquesta:
- Us agrada aquest pels de 1r?
- Uiii no, massa complicat
- Aquest massa fàcil...
- Els de 3r podrien fer aquest tan bonic
- Aquesta felicitació la trobo original
- Mira, aquesta la vam fer quan el “fulanet” anava a P5 i ara ja està a 6è!!!
- Ahhh doncs la podem repetir que ja no ho recordaran
- Quin dia donarem les notes?
- M’heu de donar les observacions noves, demà mateix
- Quan durarà la felicitació als pares?
- Només em queda dues hores de plàstica, no ho podrem acabar!!!

Totes aquestes i altres qüestions són l’ordre del dia en un Claustre abans de Nadal.
A mi aquesta activitat m’agrada. Em dóna energia. El fred fa que em mogui amb vitalitat. Les Nadales s’apoderen del meu cap durant tot el dia.
La lluita continua però ho faig tot amb el millor dels meus somriures.
Us he encomanat avui una miqueta d’esperit nadalenc???

Aquest any, un cop més, el blog tindrà el seu propi calendari d’advent.
Cada dia una sorpresa nova darrera la finestra.
Ja podeu mirar que hi ha darrera el dia 1.