Dimecres, 2 de desembre de 2009
EL NOU CALENDARI ESCOLAR
Encara no us he parlat del nou calendari escolar.
No ho he fet per què parlar d’aquest tema em treu de polleguera, i per què sé que és una causa perduda.
De nou ningú ha escoltat els primers implicats que són els pares i els professors.
Com ja sabeu el curs vinent començarà el 7 de setembre , per tant ens donaran (a mestres i alumnes) una setmana de vacances al mes de febrer, segons com caigui la Setmana Santa.
Aquesta mesura no em convenç en absolut.
En aquest país al setembre fa una calor de mil dimonis i costa molt fer que treballin eficientment.
El segon trimestre, tot i que a vegades es fa interminablement llarg, és el període escolar on es treu més profit.
Els alumnes ja estan encarrilats, les rutines ben apreses, el ritme amb embranzida i no fa calor a les aules. Ara tallarem aquest trimestre per la meitat.
Quan tornin de la setmana blanca tornaran desmotivats i amb poques ganes de tornar a reprendre l’esforç que hauran de fer per acabar el segon trimestre.
Setmana blanca??? Això és el que més gràcia em fa.
Qui anirà a esquiar durant una setmana que tothom treballa?
Aquest no era un país en crisis? De sobte les economies familiars ja s’han refet per poder anar tots a esquiar una setmana sencera, i si no podem esquiar pagarem, sense esforç, una setmana d’activitats lúdiques.
Si les empreses donen una setmana de festa als treballadors, el problema el tindrem a l’agost que només ens quedaran tres setmanes de vacances. I encara ens queda saber que fem amb els nens per Setmana Santa.
7 comentaris:
l'Ernest Maragall es deu pensar que tots tenim una butxaca com la seva, ja m'agradaria poder enviar una setmana a la neu als meus fills a aprendre a esquiar, tenim uns polítics que només copiem de la resta d'Europa les coses que ens costen diners. Quina pena. Amb el que costa que agafin el ritme de treball després de les vacances de Nadal, quan els tinguem encarrilats, vinga un altre setmana de vacances. Aquest home precisament d'ensenyament no té gaire idea, però d'economia tampoc.
Bon dia a tothom: amb tot el respecte, discrepo.
Trobo poc consistent que es s'acusi aquesta setmana de pertorbar el desenvolupament del segon semestre: això és posar la bena abans que la ferida, per una mesura que, a més, apliquen molts altres països europeus, i amb resultats i prestigi bastant superiors al nostre.
Sobre l'argument de la dificultat dels pares per organitzar-nos en aquella setmana, diria que la dificultat (logística i econòmica) serà la mateixa que ens provoca que les criatures comencin a mitjans de setembre, quan la majoria tornem a l'activitat a finals d'agost. A ningú s'obligarà a anar a esquiar, de la mateixa manera que a ningú s'obliga a anar a la platja la segona setmana de setembre.
L'argument que trobo més consistent és el meteorològic: és veritat que al setembre, en aquest país nostre, fa calor. Però en fa de manera similar que al juny, i bé que es fan classes. I hi ha a Barcelona escoles estrangeres que apliquen aquest mateix calendari tant criticat, i no passa res.
I finalment, perquè no aprofitar la força de l'adversari per fer coses positives? Ens podem queixar contra els fets, o aprofitar aquesta setmana per fer coses diferents amb els nostres nanos.
Sé que la meva opinió sobre aquest tema potser no és popular, però és el que penso.
Que no et sapigue greu, però ja que no podem fer res contra aquestes lleis, ens ho podries haver comentat desprès de Nadal. Ja es bastant complicat per mi quadrar el meu calendari com ara tenir que retocar·lo que hi faré amb el meu fill una setmana de festa al febrer?, encara que jo tinc sort que el puc portar al treball, però no es on ha estar un nen tan petit! Vaig a veure on em puc queixar.
No cal preocupar-nos, potser el senyor Maragall es posa en contacte amb el Conseller de Treball i ens donen a tots els pares una setmana blanca (amb sou es clar) per poder disfrutar dels nostres fills i fer moltes activitats lúdiques encara que no sigui a la neu. O bé es posa en contacte amb algú que te una empresa d'activitat per a nens, per que es publiciti i els pares que treballem i no tenim oportunitat de demanar vacances fora del tems estival, contractem els seus serveis i paguem una quantitat de diners exagerada!!!
És vergonyos, si son europeus, siguem-ho per tot. Estem parlant de nens que, no ens enganyem, els costa molt tornar a posar-se a la feina després d'unes vacances.
Montse
El problema de que fer amb els nens el tenim igual tant al setembre com al febrer, els nens gaudeixan podriam dir d' aproximadament 12 setmanes a l'any de vacances, i nosaltres sols de 4 en un principi, així donçs crec que el problema de quadrar les vacances entre els pares i els fills el tindrem sempre, a no se que algun dia es reguli el conveni,cosa difícil, així que sincerament a casa meva el problema el tenim igual,pero crec que ara tenim a més un altre, donçs, en certa manera les vacances de Nadal i Setmana Santa, separan el curs escolar en tres trimestres, i podriem considerar aquestes vacances com un descans pels nanos per després començar el següent trimestre, ara aquesta mena de "justificació personal" ja no em serveix, així que tindré que buscar-ne una altra de nova, gràcies a les magnífiques idees del nostre país.
Francesca
El senyor Maragall ja té els nens crescudets, x aixó no té ni idea de lo difícil q es compaginar feina i família, n´hi ha que tenim sort i abusem dels avis, xo no tothom pot dispossar d´ells, si volem fer calendaris escolars europeus, q també facin sous europeus, baixes maternals retribuides europees i un munt de coses més, és molt maco arreglar el teulat i deixar els ciments podrint-se; si, el problema el tenim igual al febrer q al setembre, doncs crec q no, xq a moltes empreses pots agafar les vacances quan et vagin bé, xo n´hi han com la meva q tens uns mesos estipulats i d´allà no pots sortir, aixì q a pagar cangurs, ludoteques o seguir abusant dels avis nois!!!
Cada vegada em desencanta més la política...
gràcies per el teu comentari, m'agradat molt que estiguis amb nosaltres amb aquest tema. Com mestre i mare també t'afecta i s'agraeix molt que tinguis present tots els mals de caps que comportarà aquest nou calendari escolar.
Entre tots esperem troba una solució, si ben no ens apanyarem com sempre amb la concilió laboral i familiar que ens toca viure en aquest païs.
Familia Manero
Publica un comentari a l'entrada