Diumenge, 10 de gener de 2010
L'EXEMPLE
Moltes vegades em sorprenc a mi mateixa repetint frases, a la meva filla, que els meus pares em deien a mi.
Tot allò que fem, que diem, que sentim... queda retingut en el cervells de tots aquest petits, i joves, que ens envolten.
Com a mestra sóc molt conscient que allò que dic a l’escola, allò que faig, les meves reaccions i decisions, la manera de fer-los reflexionar, de renyar-los o de premiar-los... tot els influeix.
A vegades la influència és infantil i simple, com el fet d’escollir el color lila perquè saben que és el meu preferit, o donar la carta al Rei Blanc perquè els hi he comentat que és amic meu. Però altres ocasions allò que fem davant seu és de vital importància per al seu desenvolupament personal i emocional.
No cal repetir les coses tantes vegades. L’únic que aconseguim és que desconectin i no ens escoltin. El que cal fer és allò que prediquem. Fer-ho nosaltres. Ells imitaran.
Observant al meu pare he aprés (i segueixo aprenent) a tenir una gran capacitat de treball, una curiositat inacabable per tot allò que em rodeja i una bondat d’esperit.
Observant a la meva mare he aprés (i aprenc) a superar-me, a tenir molta empenta i fermesa, i sobretot a creure.
Què és el que heu aprés vosaltres dels vostres pares? I sobretot que us agradaria que els vostres fills i filles aprenguessin de vosaltres?
Si teniu clara la resposta heu de predicar amb l’exemple i no repetir les coses oralment cent vegades, tan sols ho heu de fer.
7 comentaris:
Si que és veritat com imitem. Jo m'he criat amb la meva àvia i coses que ella amb deia jo faig igual als meus fills. Que puc dir de la meva avia?, em va ensenyar tantes coses! Totes bones. A mida que m'he fet gran m'han servit per creixer com una bona persona. Encara que tinc molt mal geni ella sabia donar-me la volta i tranquilitzar-me. Quan les coses es complicaven em deia: Dios aprieta pero no ahoga i despres de la tormenta surt el sol. Quina raó que tenia. Només puc agrair-li tot el que he apres amb ella i tot l'amor que em va donar ara ho dono als meus fills i els ensenyo que la vida no es de color de rosa, té les seves dificultats. Espero que creixin i es facin bones persones. Des d'aquí, àvia, t'estimo molt.
Mamafau
L'última cosa que vaig fer quan redactava la tesi dosctoral va ser escriure la dedicatòria, que diu així: "Vull dedicar aquesta tesi a la meva mare, Consol Zafrilla. Ella sempre ha projectat en mi les seves il.lusions i jo he tingut la sort de tenir-la com un exemple a imitar. Gràcies mare". Desitjo cada dia ser un bon exemple que el meu fill pugui imitar. Sílvia Z.
Quines imatges més dures pero reals. Jo si tingués que dir tot el que he aprés dels meus pares em faltaria espai, així que diré sols unes quantes: del meu pare he aprés a ser optimiste, a mira els problemes de front, a saver donar-lis la volta, a saver tirar endevant, a ser forta, a no rendir-me mai.. de la meva mare he aprés a saver escoltar, la bondat, a saver estimar, la generositat. I sempre he pensat el que m'agradaria dels meus fills, i es que em conformaria en que els meus fills m'estimin la meitat del que jo estimo als meus pares.
Francesca.
El spot me parece exagerado y sobreactuado. Y hasta un poco patético, en el mal sentido de la palabra, si se me permite. Simplemente busca la emoción fácil, la lagrimilla y el sentimiento pasajero de culpa. Quizá eso es todo lo que busca. En ese caso, lo ha conseguido.
Paula
Realment el vídeo impacta, xq suposoo q com jo, ningú no vol q els seus fills aprenguin el q no s´ha de fer...
Dels pares he après i segueixo aprenent moltes coses, evidentment no són perectes i hi ha coses q preferiria no fer-les igual, x això és un temps constant de feina i energia positiva q val la pena gastar si el dia de demà veig q tinc uns fills educats, treballadors, disciplinats i feliços; tinc molt present una frase q em deia la meva mare a la meva adolesc`ncia: no sabràs ser bon fill fins q no siguis mare... i realment ha sigut així, ara veig el xq de les seves actuacions, és una feina molt dura, xo val la pena!!!
Patrícia
les coses dolentes crec que les tenen molt a ma per aprendeles, som nosaltres qui els els hem de portar per el bon cami,es molt dificil per els temps que corren,pero la familia i l,escola els han de corretgir amb tot lo dolent que es pugui creuar en el cami,tal i com h fet els nostres pares. maika
Com podria superar els meus pares? millors persones qu ells no hi ha ningú, d´ells he aprés la humiltat, el respecte, la tolerancia...i tantes coses més que sóc al que ells ha creat i estic tant orgullosa que m´haig de treure el barret davant d´ells i donar les gràcies per tot al que han fet per mi. Qué m´agradaria que aprengues la Martina de mi? la constancia,la fortalesa i sobre tot que sigui molt honesta en ella mateixa i en els seus actes, crec que és la base per una vida plena...i jo qué aprés d´ella? l´amor incondicional el més bonic..no?
Mònica
Publica un comentari a l'entrada