1/12/09

Dimarts, 1 de desembre de 2009
NADAL TREU EL CAP
Comença el desembre i de nou cal tenir a punt els Calendaris d’Advent.
Una finestra cada dia fins arribar al dia 24, la Nit de Nadal.
Demà totes les classes tindran el seu calendari. Avui ha estat impossible escapar-se a comprar-los.
L’escola comença a ser una olla en plena ebullició.
Ahir al Claustre ja vam començar a escollir dibuixos per les tapes, per la felicitació i les contraportades.
La conversa que senties era més o menys aquesta:
- Us agrada aquest pels de 1r?
- Uiii no, massa complicat
- Aquest massa fàcil...
- Els de 3r podrien fer aquest tan bonic
- Aquesta felicitació la trobo original
- Mira, aquesta la vam fer quan el “fulanet” anava a P5 i ara ja està a 6è!!!
- Ahhh doncs la podem repetir que ja no ho recordaran
- Quin dia donarem les notes?
- M’heu de donar les observacions noves, demà mateix
- Quan durarà la felicitació als pares?
- Només em queda dues hores de plàstica, no ho podrem acabar!!!

Totes aquestes i altres qüestions són l’ordre del dia en un Claustre abans de Nadal.
A mi aquesta activitat m’agrada. Em dóna energia. El fred fa que em mogui amb vitalitat. Les Nadales s’apoderen del meu cap durant tot el dia.
La lluita continua però ho faig tot amb el millor dels meus somriures.
Us he encomanat avui una miqueta d’esperit nadalenc???

Aquest any, un cop més, el blog tindrà el seu propi calendari d’advent.
Cada dia una sorpresa nova darrera la finestra.
Ja podeu mirar que hi ha darrera el dia 1.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Que bé que us ho passeu. No em fa cap pena aquest ritme frenètic. Les Festes de Nadal són les més maques i vosaltres les gaudiu a casa i a la feina. MS

Anònim ha dit...

i nomes fa dos dies que era la festa major al carrer!!!!!

Anònim ha dit...

No ens hem donat compte i ja hi tornem a ser: cançons, turrons, felicitacions, etc.. sembla mentida com passa de ràpid el temps. Sembla que era ahir que tornavem tots ven moranets de les vacances i ja estem a Nadal. Aquestes festes són del tot entrenyables i gràcies a l'escola encara ho son més. Els nens ja estan tot el dia cantant, practicant amb la flauta i tot neguitossos per alguna sorpresa que sembla que hi ha preparada i que no hi ha manera de que expliquin.
No sé d'on treus tota aquesta energia, però t'ho agraïm.

Anònim ha dit...

Quan vivia a Alemania la preparació del Nadal començava exactament quatre diumenges abans.
Els nens segueixen les festes pel calendari de Nadal i obren una porteta que conté una petita sorpresa. Durant les quatre setmanes anteriors cada diumenge es parla de l’advent i s’encén una espelma de l’Adventskranz. Els nens ho tenen molt fàcil per saber quan arriba Nadal, amb el quart advent cremen totes les espelmes i això significa que el Christkind (nen Jesús) és a punt d’arribar. L.B.

Anònim ha dit...

Només amb l'alegria i l'entusiasme dels petits per aquestes dates imagino que la feina es fa menys feixuga, no? Encara que temps per aburrir-vos no en teniu mai

Anònim ha dit...

Dicen que la navidad es magica, supongo que por eso tenemos tanta energia e ilusión. Solo con ver las caras de los niños se iluminan las nuestras.

Nosotros ya hemos abierto el calendario y empieza la cuenta atras para llegar a navidad.

Que bonito es, poder seguir con las tradiciones navideñas.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

A mi el nadal es la festa que més m'agrada, la veritat es que m'encanta, ho he heredat suposo que del meu pare, que a la vegada ho havia heredat del seu...M'omple d'energia positiva, m'agrada decorar la casa, fer les felicitacions, decorar la taula i pensar en els detalls que posaré per cadascú dels comensals, trencar-me el cap pensant en els regals, donar idees als reis d'on podan amagar els regals, veure les caretes dels nens il-lusionades amb el que han portat els reis, fer les llargues xarrades amb la familia i els amics, veure les llums dels carrers...I tot aixó s'ha incrementat desde que tinc a la neus i al Sergi, donçs col-laboran en tota aquesta decoració, intentem fer-lis arrivar tot aquest esperit nadalenc. Ens agrada quan arrivan amb els seus albuns a casa perque els mirem, no primer jo, no jo primer, total que al final perque no hagin baralles el Cristóbal els mira amb un, jo amb l'altra i després intercamviem, i ho explican amb una energia que a vegades penso que si les seves senyoretes ho puguessin veure per la finestra, es sentirian encantades de la feina que han fet amb ells, així donçs un any més esperem amb ansietat aquests regals que ens feu.
Francesca

Familia Coll Borràs ha dit...

Ufff... avui em conecto i quin munt de coses noves...
Aquest any el desembre no ha comneçat gaire bé x casa, la Marta, tieta de la Maria i l´Abril és una de les components de la Carvana Solidària, ella està bé, xo malauradament hi ha tres companys q no i aixó els fa sentir impotens i nerviosos, un sentiment q des d´aqui nosaltres tenim incrementat pel patiment q aquest desgraciat aconteixement ha creat...
Tots els mesos haurien de ser pacífics xo en aquestes dates q comencem a tenir les emocions a flor de pell (records, anècdotes, preparatius, amagatalls...) encara més!!!
Xo treure´m les forces d´on calgui x enviar-lis tota l´energia positiva q puguem i mirar de seguir fent "vida normal" x aquí i començar a contagiar-nos de l´esperit nadalenc!!!
Esperem q es resolgui lo abans posible!!!
Quina parrafada us he fet... xo escriure em dona forces i em distreu, us he imaginat un moment al claustre i ha de ser x filmar-vos... un dia possarem una càmara oculta!!!
Al ser el primer any de l´Abril a l´escola tot son novetats, s´ha quedat bocabedada mentre li ensenyava i li anava explicant l´història de la creació del pessebre, aquest cap de setmana el possarem a casa!!!
Deixeu-vos atrapar x l´esperit nadalenc!!!

Patrícia

Anònim ha dit...

Calendaris d'advent, llums als carrers, i a més ja comença a arribar el fred.... Ja s'acosta Nadal!! Quan hi ha nens aquestes festes esdevenen màgiques.Es bonic que es visqui intensament també a l'escola,Rosa B.

Anònim ha dit...

Doncs a mi no m'has encomanat cap esperit nadalenc. El Nadal em rellisca per sobre i m'entristeix, i m'atabala, i em fa pensar en les misèries.

Xavier F