1/2/12

Dimarts, 31 de gener de 2012
OPINIÓ SOBRE "MESTRES"
Ahir vaig veure el programa que estrenava TV3 sobre els mestres.
No n’esperava massa. Aquests tipus de programes no acostumen a mostrar l’autèntica realitat i l’arrel dels problemes actuals.

I així va ser.

Mostrar un parell de mestres “happy” i el típic tòpic del professor que desperta les ganes de llegir els clàssics a un alumna és molt bonic i fantàstic però, els mestres d’aquests país, tenim una llarga llista de dificultats i problemes que no acaben, ni tan sols comencen, amb el que es va presentar ahir.

Tindrem paciència i veuré un parell de programes més. Esperem que ahir al ser el primer va ser un aperitiu. L’autèntica substància està per arribar.

Així ho espero ja que l’oportunitat de tenir un programa que parli dels mestres en una televisió nacional catalana hauria de ser d’or i em fa molta por que tot acabi amb foc d’encenalls.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

I de posar com un dels fils conductors i enllaç entre temes a la versió femenina d'en Quim Monzó, què? No hi havia cap alternativa? No seré jo qui posi en dubte la seva qualitat com a escriptora i periodista, però oralment ... crec que se la podrien haver estalviat.

LluísR

PS ha dit...

Jo vaig pensar amb tu , veus?
Vaig preguntar-me si no hi sortiries
algun dia explicant la teva experiència.

Montserrat ha dit...

Hola País,
Doncs tot i que diverses vegades he estat convidada sempre he refusat la invitació, tan sols una vegada vaig acceptar anar a un programa de ràdio. Especialment en aquest programa no hi aniria mai. Tracten l'ensenyament i als mestres des de la vesant d'entreteniment i penso que el tema és massa seriós per fer-ho així.

PS ha dit...

Com be dius a l´escrit, potser aquest va ser un aperitiu només. Deixem que avanci...i esperem que tractin tots els temes importants.
Ahir, crec que va ser una entrada per tocar una mica la fibra amb la professora que es retirava i amb el personatge mediàtic de torn, que sempre enganxa.Amb molt de respecte per l´Empar Moliner.

Bon dia Montserrat.

Anònim ha dit...

Amb tot el que m´ expliquen els pares d´ altres escoles, millor no donem publicitat de la nostra que acabarem amb overbokin de nens!!!!!! A més quan ho expliques no s´ ho creuen............ Eva

Anònim ha dit...

Jo tambe el vaig veure i com diu en País,tambe vaig pensar amb tu. Si es cert q tot va ser massa de "color de rosa" pr suposo,com be dieu, pq va ser el primer dia. Lo q si q he de reconeixa,es qm va emosionar com ploravan els nens pq la seva mestre es jubilava. Te q ser molt maco i gratificant,veure com t'estimen els teus alumnes.
Marta Sanromà.