Dimarts, 21 de febrer de 2012
CONVERSA
Estic a la classe de cinquè avançant el quadern de música. És un temari complicat i de vegades feixuc. El llenguatge musical no és fàcil.
Ja m’agradaria que els meus alumnes passessin tota l’hora cantant, ballant, escoltant música i “divertint-se” al màxim però cal fer el temari curricular si després volem que quan passin a la ESO aprovin i puguin així avançar al màxim en el món competitiu que hi ha fora de l’escola.
Mentrestant també estava renyant a una nena que s’havia dedicat a perdre el temps decorant el full de Problemes amb cors.
Amb força ironia he comentat amb veu alta i a ningú en particular: després només sento a tots “aquells” parlar de diversió, creativitat, fascinació ... i en cap moment escolto esforç, deures, memorització, ordre i treball.
El Sergi estava al meu costat esperant que li corregís els exercicis que ja havia acabat i em diu:
-Ahhh jo sé de què parles!!! Del programa Mestres d’ahir. Jo també penso que aquells nens no fan res.
M’he quedat bocabadada i encara no havia sortit de la meva sorpresa quan espontàniament han començat:
- Siiii, surten escoles que no fan res
- No tenen deures, així mai aprendran
- Deixen els lavabos bruts de pintura
- Es passen tot el matí pintant en comptes de fer matemàtiques
- Tots estan movent-se per la classe sense callar
Us agradaria anar a una escola així? Els hi he preguntat
- Noooo, sembla que estigui bé però després no sabran res ni estaran acostumats a treballar com nosaltres
- Ha de ser avorrit fer el que vols tot el dia
La cirera del pastís de la conversa l’ha posada l’Ernest. Tot seriós s’ha aixecat i ha vingut fins la meva taula i em diu:
-Això de pintar tot el dia està bé si vols ser pintor però si vols fer altres feines s’ha d’aprendre de tot i esforçar-se.
Els nostres nens tenen el concepte d’escola molt interioritzat i tenen molt clar que és el que cal fer, aconseguir que ho facin és feina de tots nosaltres, pares i mestres, el demés són fal•làcies.
7 comentaris:
Significativa la resposta dels nanos.
Definitivament ja no li dono minuts a "Mestres". Ahir feien "El Padrino", i va ben valer la pena.
Sóc del parer que als nens se'ls ha d'ensenyar a treballar de petits, de res serveix fer-los creure que tot és molt fàcil, res més lluny de la realitat. Penso que TV3 ha malgastat una bona ocasió per parlar de la feina que es fa i s'ha de seguir fent a l'escola per sortir de la cua on estem catalogats.
Els nens de la nostra escola saben perfectament que per assolir reptes un ha de treballar i esforçar-se i també saben que hi ha estones per divertir-se i passar-ho bé, l'equilibri és la base d'aquesta educació i formació que han de rebre i els ajudarà el dia de demà.
Judit
Jo a casa també ho vaig comentar. Només surten escoles alternatives que no se quins resultats deuen tenir, però ben poc a veure amb la realitat del que es trobaran al sortir. Crec en la cultura de l esforç, la responsabilitat, l estudi...
Mica en mica s´omple la pica; l´esforç és una feina que s´ha de treballar rutinariament des de ben petits, la sortida al carrer és molt dura i molt competitiva, si vas ben preparat els resultats saltan deseguida, els nostres nanos ho tenen molt ben après, feu una feina fantàstica, ara sí, visca els Mestres de l´Escola del Carme!!!
Patrícia
La veritat és que no he vist cap dels programes, tinc curiositat, haveu-re si penso i la setmana vinent el veig. Quan ets adult sabem que l'esforç sempre és recompensat, peró quan ets petit, els valors, els principis, les costums, s'han d'ensenyar a igual que s'ensenyan un munt de coses. Si desde petit aprens determinades rutines, les arribes a fer tant própies que a mida que vas creixent forman part de la própia vida, així donçs aquests nens de cinqué tenen assomit que el valor de l'esforç és l'únic que els portarà a aconseguir alló que vulguin, i aixó sense cap dubte és gràcies a l'esforç dels seus mestres i dels seus pares.
Bon cap de setmana.
Francesca
El meu fill porta uns dies mooooolt i mooooolt rebel. I estic segur que de vegades voldria anar a una escola mes...lliberal. I crec que tots ho hem estat de joves, de lliberals. Pero com mes gran et fas, menys ho ets, i arriba un moment que dius "ja n'hi ha prou. Vull que els meus fills siguin educats amb conservadurisme". Malgrat que la rebeldia me la mengi jo a casa.
Lluis
Sorprenents les respostes dels nens de l'escola...Opino com la Judit, que s'ha perdut una oportunitat de parlar de la realitat de la feina que fan els mestres i només s'està ensenyant la cara bonica de la feina, on es veuen unes escoles on els nens s'ho passen d'allò més bé...Però trobo a faltar en el programa les paraules esforç, treball, estudiar...Jo sóc ex-alumna d'una escola de les que en Lluís anomena "lliberal", i recordo treballar de valent, i estudiar i esforçar-me, i també passar-m'ho bé...Tinc tota la sensació que només ens estan ensenyant la part bonica i no la realitat...Ja no el tornaré a veure el programa...No m'agraden les veritats a mitges, jo vull el paquet sencer. Sílvia Z.
Publica un comentari a l'entrada