22/2/12

Dimarts, 21 de febrer de 2012
CONVERSA
Estic a la classe de cinquè avançant el quadern de música. És un temari complicat i de vegades feixuc. El llenguatge musical no és fàcil.
Ja m’agradaria que els meus alumnes passessin tota l’hora cantant, ballant, escoltant música i “divertint-se” al màxim però cal fer el temari curricular si després volem que quan passin a la ESO aprovin i puguin així avançar al màxim en el món competitiu que hi ha fora de l’escola.
Mentrestant també estava renyant a una nena que s’havia dedicat a perdre el temps decorant el full de Problemes amb cors.

Amb força ironia he comentat amb veu alta i a ningú en particular: després només sento a tots “aquells” parlar de diversió, creativitat, fascinació ... i en cap moment escolto esforç, deures, memorització, ordre i treball.

El Sergi estava al meu costat esperant que li corregís els exercicis que ja havia acabat i em diu:
-Ahhh jo sé de què parles!!! Del programa Mestres d’ahir. Jo també penso que aquells nens no fan res.

M’he quedat bocabadada i encara no havia sortit de la meva sorpresa quan espontàniament han començat:
- Siiii, surten escoles que no fan res
- No tenen deures, així mai aprendran
- Deixen els lavabos bruts de pintura
- Es passen tot el matí pintant en comptes de fer matemàtiques
- Tots estan movent-se per la classe sense callar

Us agradaria anar a una escola així? Els hi he preguntat

- Noooo, sembla que estigui bé però després no sabran res ni estaran acostumats a treballar com nosaltres
- Ha de ser avorrit fer el que vols tot el dia

La cirera del pastís de la conversa l’ha posada l’Ernest. Tot seriós s’ha aixecat i ha vingut fins la meva taula i em diu:

-Això de pintar tot el dia està bé si vols ser pintor però si vols fer altres feines s’ha d’aprendre de tot i esforçar-se.

Els nostres nens tenen el concepte d’escola molt interioritzat i tenen molt clar que és el que cal fer, aconseguir que ho facin és feina de tots nosaltres, pares i mestres, el demés són fal•làcies.

7 comentaris:

Berenguer ha dit...

Significativa la resposta dels nanos.
Definitivament ja no li dono minuts a "Mestres". Ahir feien "El Padrino", i va ben valer la pena.

Anònim ha dit...

Sóc del parer que als nens se'ls ha d'ensenyar a treballar de petits, de res serveix fer-los creure que tot és molt fàcil, res més lluny de la realitat. Penso que TV3 ha malgastat una bona ocasió per parlar de la feina que es fa i s'ha de seguir fent a l'escola per sortir de la cua on estem catalogats.
Els nens de la nostra escola saben perfectament que per assolir reptes un ha de treballar i esforçar-se i també saben que hi ha estones per divertir-se i passar-ho bé, l'equilibri és la base d'aquesta educació i formació que han de rebre i els ajudarà el dia de demà.
Judit

Anònim ha dit...

Jo a casa també ho vaig comentar. Només surten escoles alternatives que no se quins resultats deuen tenir, però ben poc a veure amb la realitat del que es trobaran al sortir. Crec en la cultura de l esforç, la responsabilitat, l estudi...

Patrícia Borràs ha dit...

Mica en mica s´omple la pica; l´esforç és una feina que s´ha de treballar rutinariament des de ben petits, la sortida al carrer és molt dura i molt competitiva, si vas ben preparat els resultats saltan deseguida, els nostres nanos ho tenen molt ben après, feu una feina fantàstica, ara sí, visca els Mestres de l´Escola del Carme!!!
Patrícia

Anònim ha dit...

La veritat és que no he vist cap dels programes, tinc curiositat, haveu-re si penso i la setmana vinent el veig. Quan ets adult sabem que l'esforç sempre és recompensat, peró quan ets petit, els valors, els principis, les costums, s'han d'ensenyar a igual que s'ensenyan un munt de coses. Si desde petit aprens determinades rutines, les arribes a fer tant própies que a mida que vas creixent forman part de la própia vida, així donçs aquests nens de cinqué tenen assomit que el valor de l'esforç és l'únic que els portarà a aconseguir alló que vulguin, i aixó sense cap dubte és gràcies a l'esforç dels seus mestres i dels seus pares.
Bon cap de setmana.
Francesca

Anònim ha dit...

El meu fill porta uns dies mooooolt i mooooolt rebel. I estic segur que de vegades voldria anar a una escola mes...lliberal. I crec que tots ho hem estat de joves, de lliberals. Pero com mes gran et fas, menys ho ets, i arriba un moment que dius "ja n'hi ha prou. Vull que els meus fills siguin educats amb conservadurisme". Malgrat que la rebeldia me la mengi jo a casa.

Lluis

Anònim ha dit...

Sorprenents les respostes dels nens de l'escola...Opino com la Judit, que s'ha perdut una oportunitat de parlar de la realitat de la feina que fan els mestres i només s'està ensenyant la cara bonica de la feina, on es veuen unes escoles on els nens s'ho passen d'allò més bé...Però trobo a faltar en el programa les paraules esforç, treball, estudiar...Jo sóc ex-alumna d'una escola de les que en Lluís anomena "lliberal", i recordo treballar de valent, i estudiar i esforçar-me, i també passar-m'ho bé...Tinc tota la sensació que només ens estan ensenyant la part bonica i no la realitat...Ja no el tornaré a veure el programa...No m'agraden les veritats a mitges, jo vull el paquet sencer. Sílvia Z.

Calendari escolar 2017/18

Dimarts, 11 de juliol del 2017 CALENDARI ESCOLAR 2017/18 Setembre 2017 ...