Dijous, 30 de setembre de 2010
DE LLAPIS A BOLÍGRAF
Els nostres alumnes aprenen a escriure, de bon començament, amb lletra lligada.
Les grafies s’ensenyen minuciosament als nivells d’infantil, el seu traç correcte i delimitat dóna més d’un mal de cap.
Jo sóc clarament defensora d’aquest tipus d’escriptura.
Proporciona rapidesa perquè el llapis no s’aixeca massa vegades del paper. També ens facilita una gran unitat de significació ja que al escriure les lletres juntes, el sentit es capta de manera més senzilla que no pas amb la lletra d’impremta.
Uns dels reptes que més il•lusió fa als de 2n és el dia en què poden passar a escriure els enunciats a bolígraf. Això només ho aconsegueix qui fa lletra ben feta.
Escriure a bolígraf és un premi i els motiva a esforçar-se en fer el traç uniforme, llegible i el més bonic possible.
Passar del llapis al bolígraf no és fàcil. És més còmode el llapis però els fa sentir molt grans això d’escriure amb bolígraf.
La cal•ligrafia l’hauran de continuar fent amb llapis i el resultat del càlcul i els problemes també.
Les lletres llegibles i boniques són un cavall de batalla.
Però, malgrat els ordinadors, els nens han d’aprendre a escriure, de manera llegible, a mà.
Les cal•ligrafies i les còpies els acompanyaran tota la Primària (fins i tot algú n’hauria de fer a l’ESO) i moltes vegades no s’aconsegueix l’objectiu.
De tota manera hi ha un grupet a 2n que ja ha passat a bolígraf.
Felicitats!!! Però vigileu perquè si no ho feu bé tornareu al llapis.
De moment concentrats ho estan.

Dimecres, 29 de setembre de 2010
VAGA
Un petit ensurt a l’Avinguda Madrid, amb piquets i policia, ens ha obligat a tancar llums i la reixa de la porta a fi de protegir a la vintena de nens i nenes que teníem dins.
Al Parvulari res a mencionar.
Amb les finestres tancades i el pati tancat hem anat passat el matí.
Dia estrany el d’avui.

Dilluns, 27 de setembre de 2010
LOS ANGELES LAKERS
Disposo d’unes quantes invitacions per assistir a l’entrenament de Los Angeles Lakers, el proper dimarts 5 d’octubre, al Palau Blaugrana, de 17:00 a 18:30 hores.
Si algú de vosaltres li fa gràcia veure aquestes grans estrelles en directe en un entrenament, pot demanar-me invitacions enviant un correu al mail escoladelcarme@hotmail.com
Les aniré reservant a mida que vagi rebent els correus fins que les acabi.

DIADA DE LA MERCÈ
Felicitats!!!

Dijous, 23 de setembre de 2010
ACABEM LES REUNIONS
La Reunió de pares dels petits de l’escola és sempre la més entranyable.
La majoria són pares que tot just fa un any o dos que ho són i per ells tot són novetats.
La classe, les activitats, els hàbits i les rutines. Tot és nou.
Veuen els seus fills tan petits que costa d’imaginar que faran tot el que els hi diem. Però ho faran. En dono fe.
En aquestes reunions conec a pares i mares dels alumnes nous i recomencem amb germans petits.
Qua amb la Srta Elena comentem com anat tot plegat sempre diem:
-Quina sort!!! Tenim gent molt maca a l’escola!!!
Amb aquesta reunió acabem la tanda.
Ara toca treballar cada dia amb tots els nens i mantenir la comunicació constant amb tots vosaltres.
De nou, gràcies per la confiança.

Dimecres, 22 de setembre de 2010
REUNIÓ A PRIMÀRIA
De nou tranquil•litat en la segona reunió de pares d’enguany.
Gairebé només ens ha faltat el cafè i les pastetes.
De fet el que més m’agrada d’aquestes reunions són les converses disteses amb vosaltres a nivell de passadís, a la classe amb un parell de pares o fins i tot fora la porta.
Arrenquem els motors del nou curs a velocitat constant i ferma.
Gràcies a tots els que confieu en el nostre circuit.
La carrera serà divertida i complicada. Trobarem obstacles que superarem plegats, diversió on gaudirem tots i nous reptes que ens ompliran de joia i satisfacció.
Sigui com sigui tenim el vent a favor.
L’educació dels vostres fills és un repte que ens apassiona tirar endavant. No ho dubteu.

Dimarts, 21 de setembre de 2010
1a REUNIÓ DE PARES
Avui hem fet la primera reunió de pares amb una assistència més aviat baixa.
Aquest fet no em preocupa.
Les reunions de pares són importants però no imprescindibles. Les Tutories personalitzades són importants i imprescindibles.
Els canals de comunicació amb l’escola són molt fàcils i funcionen en la majoria dels casos.
Quan em busqueu em trobeu sempre i quan us busco també us trobo.
Les reunions d’avui han seguit un ritme planer, fàcil, ràpid, clar i molt familiar i proper.
Els dubtes que han quedat els resoldrem tots a nivell de Direcció o a nivell d’entrevistes personalitzades.
El que cal fer és treballar cada dia plegats el demés és anecdòtic.

Dilluns, 20 de setembre de 2010
NOVA TEORIA DE LA RELATIVITAT
Nova teoria de la relativitat.
Amb el primer fill esterilitzes el xumet cada cop que cau a terra, amb el segon el passes per sota l’aixeta i amb el tercer... si cau... que caigui... com a molt el fregues amb la màniga.

Nova teoria de les reunions de pares.
Amb el primer fill aneu el pare i la mare (no cal), agafeu apunts i feu preguntes personals que no interessen als altres pares.
Amb el segon fill només ve un dels dos (a casa explicareu el que s’ha dit que de fet no és res nou) i marxeu quan comença la tanda de preguntes dels pares que només en tenen un.
Amb el tercer fill us espereu a tenir les tutories individualitzades, al cap i a la fi és el que més interessa.

Dijous, 16 de setembre de 2010
EXTRAESCOLARS
El setembre és un mes complicat.
Comencen les classes, ens hem de posar de nou a to, agafar el ritme de cada dia, normalitzar horaris… en definitiva aterrar a la realitat de cada dia.
També és el moment d’organitzar les activitats extraescolars.
Piscina, futbol, anglès, catequesis, manualitats, patinatge... tot és bo per omplir les tardes durant la setmana.
No estic pas en contra de què els nens facin coses al sortir de l’escola però no us oblideu del sentit comú.
Diuen els experts que tenir totes les tardes ocupades i tot el temps lliure ocupat no és massa bo pel desenvolupament formatiu de les persones.
Anar de bòlit cada dia al sortir de l’escola crea mancances efectives i provoca estrès.
Recupereu el plaer de venir-los a buscar sense pressa. Anar a berenar amb calma. Xerrar de com anat el dia. Fer els deures i gaudir del que estan aprenent. Deixar-los que juguin sols amb les joguines i inventin aventures.
Activitat extraescolar: jugar sols
Dies: un o dos cops a la setmana
Cost: 0 euros
Resultats: nens feliços, tranquils i imaginatius. Famílies menys estressades, amb més temps i gaudint de més moments amb els seus fills.

Dimecres, 15 de setembre de 2010
CARTA DE COMPROMÍS AMB L'ESCOLA
Ara resulta que les famílies haureu de signar una carta de compromís amb l’escola.
Aquesta carta, redactada per cada centre, vol incloure els compromisos que vosaltres, com a pares, agafeu amb el Centre.
Ha de constar que us comprometeu a seguir l’ideari de l’escola, accepteu els principis educatius del centre, respecteu les nostres opinions, conviccions i principis.
També us comprometeu a mantenir una comunicació amb el Centre i que complireu amb els compromisos establers.
Les famílies haureu de comprometres també a que els vostres fills compliran les normes establertes, assistireu a les reunions i tutories que se us convoquin, us interessareu pel desenvolupament dels nens, educareu els fills en l’esforç, els hi fareu fer els deures, garantireu els hàbits d’higiene i puntualitat, fomentareu el respecte a les instal•lacions i a l’escola en general. Vetllareu per aconseguir una responsabilitat i una harmonia social entre totes les persones i l‘ús dels espais públics.

Tot el que ha de constar a la carta de compromís no és res més que coses de sentit comú.
Els pares que esteu involucrats ja ho feu tot això i els que no ho estan no canviaran pel sol fet de signar un document amb l’escola.

Jo he vist cartes de compromís que ens han enviat per tenir de model i dóna la sensació que estan ensenyat normes i comportaments a famílies de països en vies de desenvolupament.

Què es vol aconseguir amb això?
Primer de tot donar una feina extra a l’equip directiu. Cal redactar la carta, fer còpies i informar a les famílies que això no és una cosa que m’he inventat jo.
Controlar que tots la portin signada, arxivar-la i guardar-la per poder ensenyar-la a Ensenyament quan ens la demanin.
Un cop signada i arxivada en la carpeta de l’expedient acadèmic de cada nen, què se suposa què hem de fer?
Enganxar-la a la porta de l’escola, un cop s’ha tancat la porta, i recordar-vos que els nens han d’arribar puntuals?
Treure-la cada vegada que un nen no faci els deures i recordar que és responsabilitat vostre?
Treure-la cada vegada que no esteu d’acord amb alguna decisió que pren l’escola?
Fer unes còpies gegants i enganxar-les al carrer Saleta per recordar que és un espai públic que cal no malmetre amb jocs descontrolats, sense vigilància, per part de les famílies?

Pels pares responsables i que es comuniquen amb l’escola i treballen plegats, és gairebé un insult fer-los signar la carta i pels irresponsables... una signatura no els farà canviar.

Dilluns, 13 de setembre de 2010
MOLTA FEINA PER FER
Amb els de 5è i 6è anirem al Museu d’Història de Catalunya.
Aprofitant que estem allà els entraré a veure l’exposició de la Nova Cançó.
A fi de què sàpiguen de què va el tema avui els hi explicava, als de 5è., el moviment dels Setze Jutges i el perquè de tot plegat.
Les meves explicacions eren molt subtils i jo caminava amb peus de plom tot explicant què era la censura i les cançons protesta.
Volia que entenguessis la història però no tenia cap intenció d’entrar en detalls ideològics.
La setmana passada vaig fer aquesta mateixa xerrada a 6è i tots van callar. No van haver preguntes ni comentaris. Res.
He començat explicant què era la Nova Cançó, els setze jutges, per què va sorgir aquest moviment, el temps de repressió... tots escoltaven amb silenci.
Ells saben que mentre que jo explico no poden preguntar ni intervenir. Han d’aprendre a escoltar i un cop jo he acabat comença el torn de preguntes i comentaris. És una manera d’ensenyar a escoltar i ajudar a entendre que no s’han de fer preguntes d’allò que ja s’ha dit i explicat de manera entenedora.
Tot just he acabat les mans dels nens s’han aixecat.
Tots volien opinar:
- el meu besavi va anar a la guerra
- el meu avi li van donar un cop de porra
- el meu avi no em vol parlar d’això mai
- el meu besavi va estar a la presó

Les històries dels avis i besavis es barrejaven unes amb les altres.
El nostre 5è és un grup inquiet i molt espontani. A mi m’agrada molt donar classe en aquest grup per què són un repte constant, però avui potser massa.
M’he quedat molt parada de tot el que sabien d’aquella època.
Em preguntaven mil coses.
Preguntes a les que jo no tenia, millor dit no volia, donar resposta.
Era hora de plegar i havíem d’acabar la conversa.
Jo estava contenta per la inquietud i la motivació de nens de 5è.
Coneixien la història del seu país i tenien opinió. Anem bé, he pensat.
De sobte tot s’ha desmuntat.
- Jopeta Srta!!! Si això passes ara tots nosaltres agafaríem una pistola i mataríem a tots aquells que no ens deixéssim opinar!!!

El camí per ensenyar tolerància no ha fet res més que començar. Tenim, tots, molta feina a fer.

Dilluns, 13 de setembre de 2010
CALENDARI ESCOLAR
Ja teniu el calendari actualitzat al web i els horaris de Primària
http://www.xtec.net/escoladelcarme/

Divendres, 9 de setembre de 2010
PRIMERA SETMANA
Hem superat la primera setmana de curs.
Al cent per cent des del primer dia. Millor dit, des dels primers cinc minuts.
Hi ha la mateixa quantitat de nens però la fila del matí em sembla més llarga que mai i les sortides de la tarda sembla que vinguin les famílies senceres a buscar les criatures.
La sortida dura, poc més d'uns 7 o 8 minuts. Aquests minuts són els preferits per a tots els avis de la residència del costat, que decideixen sortir a passejar just en aquest instant de la tarda.
Quan hem acabat de fer la sortida a ells també se’ls hi passa les ganes de passejar i la vorera queda deserta.
Hem estrenat ja tots els llibres, les llibretes, els flamants estoigs nous i les carteres pengen noves i netes dels penjadors.
Les classes encara fan olor de pintura i les finestres, amb el nou alumini acabat d’estrenar, estan tot el dia obertes amb l’esperança de que corri airet.
També hem estrenat la mútua: quatre punts al cap de l’Adrià.
Aquesta setmana farem fotos de tots els nens en ple treball a la classe, que sé que les esteu esperant.
Espero que les pugui fer, si desapereixo una estoneta de la porta, el despatx i el telèfon.

Dimecres, 8 de setembre de 2010
ENQUESTA
Tots coneixeu la meva opinió sobre la setmana blanca que farem enguany.
Dins l’ambient docent no conec a ningú que hi estigui d’acord.
Amb els pares i mares que he parlat tampoc he trobat a cap que hi estigui d’acord. Bé, he de confessar que això no és del tot cert. Hi ha un sol pare, un de sol, que sempre m’ha dit que ell no ho troba malament.
Malgrat aquest desacord general i unànime, no he sentit que en aquest país les famílies hagin manifestat la seva queixa de manera pública i ferma.
Ep! Ara no vingueu a queixar-vos a mi... encara no sóc Consellera d’Educació!
No sé d’on vaig treure, ni qui m’ho va dir,que a la Comunitat de Madrid s’havien tirat enrere i no es faria la setmana blanca, ja què les famílies s’havien oposat enèrgicament. Els cinc dies es farien de manera distribuïda al llarg del tot el curs escolar.
Per tant, si no vaig errada, a l’únic lloc on es fa és a Catalunya.
No he consultat el tema de manera oficial, ni de fonts fidedignes i, sincerament, aquests dies no tinc temps de fer-ho.
Si el que dic és cert, crec que la nostra societat està en crisis. Ja ho sabíeu oi? De fet jo parlo de crisis sociològica, no econòmica.
Com pot ser que ningú estigui d’acord amb una nova llei i no siguem capaços de moure un dit per a canviar-ho?
Potser és què no sabem a on ens d’anar a queixar?
Potser és què estem massa ocupats i no tenim temps de queixar-nos?
Potser és què ens queixem a la persona equivocada?
Potser és que tots esteu d’acord amb el nou calendari escolar i jo sóc la única que no hi estic d’acord?
Per a contestar aquesta última pregunta enceto, de nou, l’enquesta.
A veure quins resultats obtenim.
Espero les vostres respostes per conèixer la vostra opinió i decidir com enfoquem a l’escola la setmana blanca.

Dimarts, 7 de setembre de 2010
PRIMER DIA CURS ESCOLAR 2009-10
Avui és d’aquells dies que si tingués l’oportunitat de tornar enrere el passaria a càmera lenta.
No he tingut temps de res i no he parat en tot el dia.
A la majoria ni us he vist a l’entrada. Només he vist bosses plenes de llibres, caixes de material... molts pares i moltes mares allà a la porta però ningú en concret.
He entrat a totes les classes a dir el Bon Dia. A tots els hi he parlat de la importància del nou curs.
Els de P3 per què comencen una nova etapa. Els Óssos passen a ser el grans del parvulari i això és molta responsabilitat. Els Lleons ja estan a l’edifici de Primària perquè són grans.
Els de 1r comencen la Primària.
Els de 2n ja no són nens petits, deures cada dia i les taules de multiplicar.
Els de 3r s’han de fer molts responsables de la feina.
Els de 4t consolidaran aquest any la seva etapa. Es diu que si superen el 4t sense massa problema tenen la Primària a la butxaca.
Els de 5è entren al cicle superior i ja són molt molt grans.
Els de 6è... amics meus.... acabeu la Primària i això ja són paraules importants.
A tots els pares i mares us vull dir només una sola cosa.
Arriba un moment en què hem de deixar anar als nostres fills i filles amb l’esperança de què tot el que els hi hem ensenyat doni el seu fruit. Torneu a llegir la frase.
Ara que la heu llegit de nou us vull dir que el moment de deixar els vostres fills i filles encara no ha arribat per tant queda molta feina a fer.
Espero tenir-vos al costat nostre per fer-la.
Gràcies a tots per ser-hi.


Afegitó
Gràcies per passar a dir-me Bon Dia malgrat que la nena avui, després de tants anys, no entrava a l’escola. Avui m’heu donat la felicitat petita que dóna sentit a tot plegat.

Dilluns, 6 de setembre de 2010
CAPVESPRE ABANS DE COMENÇAR
Poc a poc els dies s’escurcen. Ja comença a fer-se fosc aviadet. M’agrada, per què negar-ho.
Estic sola a l’escola. Està silenciosa, neta i ordenada.
Fins i tot les parets estan buides de dibuixos, tot esperant que arribin demà els nens i omplin amb alegria, rialles i diversió tots aquests espais.
Les persianes deixen entrar una miqueta de llum per les escletxes. És una llum tènue. Una llum preciosa de capvespre que em fa recordar que ben aviat arribarà la tardor, la millor època de l’any.
Ressegueixo les taules amb els meus dits mentre jugant, gairebé en la foscor, ballo amb l’ombres.

Abans em feia por està sola a l’escola. Les taules cruixeixen, el vent s’esmuny pels passadissos i udola. Les classes, sense nens, tenen una buidor aclaparadora.
Ara ja fa temps que no tinc por. Al contrari. Em reconforta i m’hi trobo a gust.
Passo entre aquestes parets la major part de les meves hores i me les estimo. Aquí he viscut, i seguiré vivint, alegries, tristeses, emocions i experiències úniques.
M’assec a les escales del vestíbul.
Silenci.
Avui m’han dit que la nostra escola era eixerida i al recordar aquesta expressió somric.
Una escola singular i eixerida. M’agrada.
Sola amb els meus pensaments i la satisfacció de poder gaudir d’aquest moment íntim amb l’escola.
Les rialles d’uns nens en el carrer del darrere m’han tornat a la realitat.
M’aixeco i els espio per les escletxes de les persianes.
Mita’ls!!! Com han crescut i que morenets que estan.
Juguen tranquils i feliços. Aliens a la serenor de la seva escola que demà ompliran amb aquestes rialles, i potser algun plor.
Entremaliats em criden. Segur que si ara obrís la finestra de sobte tindrien un bon ensurt. Poc imaginen que jo estic dins.
Els deixo amb els seus jocs. Demà al matí ja us diré a tots Bon dia!
Avui acabaré de gaudir, jo sola, el moment íntim entre l’escola i jo.

Dilluns, 6 de setembre de 2010
INICI DEL CURS 2010-11

Preparats…???
Llestos…???

Comença l’espectacle!!!

Dijous, 2 de setembre de 2010
POLLETS I CARGOLS EN MARXA
Si haguéssim de resumir el primer dia dels Pollets i dels Cargols diria: tranquil•litat, pocs plors, no massa calor, moltes abraçades i petons quan els hem tornat a veure i jocs.


Ahhh i també grans somriures! Demà ja veurem.

Dimecres, 1 de setembre de 2010
SOM-HI!!!
Tot el Claustre, al complert, hem començat avui el curs escolar.
El temps tan just que tenim aquest any, abans no vinguin els nens, ha fet que ràpidament ens poséssim a funcionar.
Primer de tot Claustre general per explicar els canvis i les novetats que l’equip Directiu vol portar a terme enguany.
Pels mestres cada curs és un nou repte i sempre em satisfà molt veure com totes comencen amb molta il•lusió, empenta, interès i noves forces.
Dic això amb tota la sinceritat del món. Són un bon equip i m’agrada que ho sàpiguen directament per mi.
Tenim davant un nou calendari escolar.
L’implantació d’aquest calendari tenia com a finalitat reestructurar millor el temps escolar.
La conclusió és que ens plantem davant un primer trimestre llarguíssim (15 setmanes i mitja), un segon trimestre de 12 setmanes trencat per la meitat per la setmana anomenada blanca (no se si es diu “blanca” pel color de la neu que en temps de crisis anirem tots a estrenar o per què deixarà “blanca” més d’una butxaca) i un tercer trimestre molt curt de tan sols 8 setmanes.
Aquest és el flamant calendari escolar de la Generalitat que ens mostra tot un exemple i una lliçó de com es reestructura el temps d’un curs escolar de manera equilibrada i intel•ligent.
Papes i mames... avis i àvies... tiets i tietes...nens i nenes... BENVINGUTS!!!

1 de Setembre de 2010
OBRIM LA PARADETA!!!