Dimecres, 19 de maig de 2010
SATURACIÓ
Els dies i la feina ens empenyen de manera alarmant.
No tinc temps de res.
En prou feines d’escriure el blog.
Un munt de coses passen al llarg del dia però, com si d’un ordinador infectat es tractés, no processo tot el que passa davant meu.
Ja m’agrada tenir mil coses a fer però entre poc i massa.
L’escola és com una olla en plena ebullició: exàmens, acabar fitxes i llibres, matrícules noves pel curs vinent, venda de llibres, graduacions...
Parlant de graduacions.
La de P5 ja està muntada. Com que els nens són petits facin el que facin queda bé i és facilíssim motivar-los.
La de 6è també la tenia muntada gairebé però faré canvis d’última hora.
Una mare em diu que cantem poques cançons en català a la graduació, una altra vol fotos impossibles d’aconseguir i una altra em demana un clàssic: “La vida es bella”
- Com pot ser que no la canteu? La van cantar amb la seva germana i és preciosa i l’estic esperant.
- D’acord, d’acord!!! Ja els hi ensenyaré.
No puc ignorar la petició. Com a mestra de música el meu ego puja com l’escuma quan algú recorda, amb tendresa, una cançó que han cantat els meus alumnes.
Demà faré un passeig tranquil per tota l’escola... en tinc ganes i ho trobo a faltar. Només observaré, prendre nota, faré fotos i us ho explicaré.
2 comentaris:
Jo sempre he dit que ja que s'ha d'anar a treballar, que hi hagi feina, quan ja feina les hores passant ràpid, potser serà perqué estic acostumada a tenir sempre feina, i com més variada millor, sempre he dit que anar a la feina a escalfar la cadira com van molts, a més d'avorrit i molt poc estimulant, es poc enriquidor, pero suposo que com en tot ha d'haver treballs de tota mena per gent de tota mena. Pero Montserrat com veig que no tens massa feina(ja,ja), a veure si troves una estoneta per explicar una miqueta el casal d'aquest any, que la Neus explica coses pero es queda a mitjes i estem una mica intrigats. Pel que fa a les graduacions quina emveja més sana, recordo la graduació de p-5 de l'any passat, que ja aquestes alçades del curs més d'un pare, per no parlar dels nens estavam nerviosos i plens d'excitació, encara recordo el fart de plorar que em vaig fer. Segur que els nens i els pares gaudiran molt, i la recompensa serà molt gran. I com no esperem les fotos que faràs.
Francesca
Tu ho has dit, el final de curs no és un dia, sino son unes setmanes de bojos, només d´imaginar-ho ja em posso nerviosa!!!
Com ha anat el teu recorregutavui? Has trobat els teus cinc minuts de tranquil.litat?!?!? De ben segur q has vist petites coses meravelloses!!!
Patrícia
Publica un comentari a l'entrada