Dimarts, 29 d'abril de 2010
HANDBOL
Absorta llegint microrelats, imprimint Diplomes, buscant trofeus que no semblin de “todo a cien” (hauríeu de veure quines coses més lletges venen), llegint redaccions, cantant les cançons del Jordi Tonietti amb els nens, renyant als que no treballen, felicitant als que si ho fan... en mig de tot plegat he rebut un mail que cal aprofitar.
Les nostres influències amb el F.C. Barcelona (la meva àvia deia que s’han de tenir influències fins i tot a l’infern) ens donen invitacions per assistir a un partit d’handbol.
Us transcric el mail:
El proper diumenge 25 d'abril a les 16:45 hores al Palau Blaugrana l'equip d'handbol del FC Barcelona Borges jugarà un dels partits més importants de la temporada corresponent a l'anada dels quarts de final de la Champions League enfront del MKB Veszprèm d'Hongria. A més, coincidint amb aquest partit, està previst retre un merescut homenatge a l'exjugador Xavier O'Callaghan.
Creiem que és una bona oportunitat de gaudir d'un bon partit d'handbol i, alhora, de fer costat a un dels jugadors que ha aconseguit més títols a la història de l'handbol blaugrana.
Els dijous tindré les entrades a l’escola.
Cal que me les demaneu a la porta i us les aniré donant fins que les acabi.
Si voleu reserva-les ho feu via mail o blog.
2 comentaris:
Quina il·lusió, anirem a handbol. No sé com ho fas però sempre ens sorprens.
Gràcies per tot Srta Montserrat
mama fau
Jo treballo a Girona, i cada dia vaig i vinc en el maleït tren de mitja distància, que comparteix vies amb les rodalies, les quals no funcionen ni millor ni pitjor que quan eren competència de Madrid; simplement igual de malament. I a casa de tant en tant parlem de moure'ns a Girona, per tenir la feina més a prop. El principal motiu que ens fa desistir no és la tan ansiada connexió amb l'AVE, que farà que Girona i Barcelona estiguin a només 30 minuts, sino la fantàstica escola a la qual porto el meu fill.
I això no és per "fer la pilota" (que direin els nostres fills), ni per posar un nou comentari tovet, tovet com una bleda bullida. És la pura realitat.
Per molts anys
LluísR
Publica un comentari a l'entrada