Dimarts, 27 d'abril de 2010
JOCS FLORALS FAMILIARS
Els Jocs Florals dels pares i mares van ser tot un èxit de participació.
Es van presentar 30 relats i el Jurat ho va tenir molt i molt difícil.
Malgrat tot havien de sortir tres guanyadors i aquests van ser els relats guanyadors.

PRIMER PREMI: FLOR NATURAL

SON JA NORANTA ANYS
ENCARA TE EL CAP PROU CLAR, PERÒ EL COS NO L´ACOMPANYA.
LA FALTA DE MOVILITAT I LA SORDERA LA MOLESTAN ESPECIALMENT
ÉS DIUMENGE I ESPERA LA SEVA VISITA PREFERIDA
PER FI ARRIBA... SEMPRE LI SEMBLA QUE TRIGA MASSA.

ENTRA EL MENUT, 5 ANYS. PORTA EL LLIBRE PREPARAT A LES MANS.
PETÓ, ABRAÇADA, AL•LEGARIA, VIDA,……….

COMENÇA LA DEMOSTRACIÓ DE LECTURA…….
PER ELL, ÉS LA PERSONA QUE MÉS L’ESCOLTA ARA QUE APREN A LLEGIR.
ELLA S’ESTÀ BEN QUIETA I NO EL CORREGEIX A CADA MOMENT.

ACABA EL CONTE, AIXECA LA VISTA DEL LLIBRE I ESPERA LA REACCIÓ D´ELLA...
- MIRADA PERDUDA...

NO M’HA ENTES PENSA ELL. DE FET, NO L’HA SENTIT

LI EXPLICA MIRANT-LA ALS ULLS, ACABA DE PARLAR I ELLA LI SOMRIU…..
ELL LI TORNA EL SOMRIURE.

Autora: Olga


SEGON PREMI: ENGLANTINA D'OR
“Angelet”

Me’l miro.
Està dolçament dormint sota els llençols, només se li veu la seva carona angelical.
Sembla ahir que dormia en el seu bressol i ara es veu tant gran que ocupa pràcticament tot el llit.
Des de que va néixer, cada nit seguim el mateix ritual. Ens posem tots dos estirats al seu llit, fem uns jocs o unes pessigolles, així cada nit anem a dormir amb unes rialles.
Ens expliquem les nostres anècdotes diàries, llegim un conte i apaguem el llum.
És en aquest moment quan tenim el nostre moment més tendre del dia.
Ell em demana “papa dóna’m la mà”
Ens agafem les nostres mans sota el coixí, entrellacem els nostres dits.
Es queda tendrament dormit i jo mentrestant faig un balanç del que he compartit amb ell durant la jornada.
Tot i tenir la sensació de que el temps se’m escapa, agraeixo la sort que tinc de poder disfrutar-lo.

Aquella maneta petitona, que fa molt poquet s’esmunyia entre els meus dits, ara ja és una ma gran, que m’agafa els meus dits amb força.
Ja no és un nadó però segueix sent el meu angelet.

Autor: Jordi


TERCER PREMI: VIOLA D'OR
EL MEU UNIVERS
L’inici d’una nova època, era arribat.
El nou Univers era aquí, expandint-se. Tot allò anterior, si mai va existir, va quedar eclipsat per la seva creació.
Ho podia tot.
Ho il•luminava tot al seu voltant, gairebé enlluernant.
El seu al•lè era el motor de l’existència, de la vida i de la mort.
Va ser creat del no res.
Era un ser vingut del no ser.
Semblant impossible, era ben cert, ben real.
Quins sentiments, quina passió.
Indescriptibles, infinits i eterns.
Com l’Univers.
I era meu. I de la seva mare.
Era nostre.

Autor: Lluís


FELICITATS A TOTS ELS QUE VAU PARTICIPAR I ALS GUANYADORS