Dimarts, 17 de novembre de 2009
MEMÒRIA DE LA SORTIDA
Avui voldria escriure aquest post sense que en cap moment sonés pretensiós i molt menys ensucrat... o si.
Quan hem arribat a Les Quingles el que primer m’ha dit un monitor ha estat:
Hola!!! Ja et reconec!!! Vosaltres sou aquella escola que els nens es porten molt bé i que tu et passes el dia connectada a Internet, al mòbil i a la càmera per actualitzar un blog que teniu oi???
De tot el que m’ha dit el que més m’agrada’t ha estat: “aquella escola que els nens es porten tan bé”
Els nostres nens i nenes es porten molt bé, és cert. Tot i que a vegades voldria que es portessin millor.
A l’hora de fer la valoració i la memòria de l’activitat, amb el responsable de la casa, jo li comentava que no ens podíem queixar dels nens però jo tenia molt present la feina que feien les mestres.
La “vella” guàrdia, sempre al peu del canó, amb la Srta Maria i la Srta Dolors.
Les noves generacions, plenes d’entusiasme, amb la Laura, l’Angels i la Marta.
La gent de tota la vida, filla i neboda d’antics alumnes i ella mateixa antiga alumna, com la Pilar.
I evidentment donar les gràcies al meu enllaç informàtic que m’ha ajudat a distingir uns walkmans d’un mp·3, i del que es pot fer amb un mòbil i una connexió a internet.
I tampoc oblidava als pares d’aquests nens i nenes que estaven també lluitant.
Jo sóc optimista de mena, ja ho sabeu, i mai dono una causa per perduda. Malgrat els problemes amb el sistema educatiu actual, la falta d’esforç, la manca d’estudi i de valors estic convençuda que lluitant i treballant aconseguim persones que valen la pena.
En els claustres de mestres sempre els hi dic: només que hi hagi una sola família que valori la nostra feina hem de treballar per ella!!!
Rectifiqueu-me si m’equivoco però de ben segur n’hi ha més d’una, oi?
De nou aquella definició que em van fer des del Departament d’educació, un inspector d’ensenyament, continua sent un estandard per mi: Montserrat, la teva és una escola singular.
Per molt anys siguem singulars.
Moltes gràcies per les més de 600 entrades que ha tingut avui el blog i pels 13 comentaris (ummmmm us hauríeu d’animar a escriure més!!!)
Les fotos ja estan penjades al web http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
9 comentaris:
Montserrat, que aixó no soni a raspatllada, però crec que podem estar orgullosos de que els nostres fills formin part d'aquesta escola, ja que l'educació i civisme que reben aquí, no es troba a molts llocs. Hi han escoles que de l'únic que es preocupen es de donar els temaris i prou. En la nostra escola aixó no passa, es per aixó que podem estar agraïts de forma part de l'Escola del Carme.
El meu pare sempre diu que l'educació (coneixements + comportament) és el millor llegat que es pot donar. Els diners poder venir i anar-se però el que s'aprén mai es perd...
A més, amb educació es pot tractar amb tot-hom sense distincions, tant amb les classes socials més altes com amb les més baixes.
La Meva Escola creiem que és el millor llegat familiar (és la seva segona familia...) que li podem donar a la nostre filla.
Visca la singularitat!!!
Bon dia,
Moltes gràcies per tot, per haver fet que els nostres pkes passessin un dia molt especial, per cuidar-los i ajudar-los a descobrir coses noves i per la super-reportera que ens va tenir puntualment informats de tot. Continuem amb la nostra singularitat !!
Isabel
Moltes felicitats pel reconeixement extern de la vostra feina diaria, m'encanta saber que els nostres nens es porten molt bé quan surten de casa (de l'escola). Els nens s'ho van passar molt bé, moltes gràcies també per la paciencia i el "carinyo" de totes les mestres que heu anat a l'excursió, i per la informació a l'instant ( gracies per les fotos i per la feina del teu contacte!). Que per molts anys seguim essent singulars. Gràcies, gràcies...Martí i Rosa B.
Que n'es d'important el treball en equip, doncs només d'aquesta manera es poden obtenir els millors resultats.
Sempre agrada que ens valorin la nostra feina i el reconeixement del monitor també ens enorgulleix a tots els pares: els nostres fills es porten molt be!
Jo també us felicito per la vostra excel•lent feina, per preocupar-vos tant per millorar els nivells d’aprenentatge de tots els alumnes com també per fer-los persones responsables que valguin la pena i puguin anar per tot arreu.
Sí, l’Escola del Carme és una escola singular en la que tots els dies són importants, en la que les persones que hi treballen creuen en la seva feina i es mouen per vocació
Endavant seguiu així, els nostres fills us necessiten.
Per cert, molt xules les fotos de l'excursió.
Vull donar les gràcies especialment a la Srta. Marta i a tu Montserrat per cuidar del Pol, canviar-lo, rentar-lo i estar al seu costat després d'haver-se marejat a l'autocar (sé que ho porta fatal i no soporta estar brut). Educar els nostres fills és una feina en equip que fem els pares i l'escola, no en tinc cap dubte. És molt pesat, cansat i no pots baixar mai la guàrdia. Però també arriben les satisfaccions quan veus els resultats i un nen de 5 anys dóna les gràcies a la seva senyoreta de forma sincera. Per una banda m'emociona i per l'altra m'omple d'orgull.De la mateixa manera que l'esforç és compartit amb l'escola els èxits també ho són. Estic contenta de que el tàndem funcini i que estiguem fent un "homenet" ben educat i amb un bon cor...Avui hi he posat jo el sucre!Gràcies de nou. Sílvia Z.
Recordo, quant vem anar a fer el recorregut de la Guardia Urbana, on es presentaven vàries escoles...nomès pel fet de juntar-nos primer tots els de l´Escola del Carme, i anar donant els noms de forma ordenada ja ens van felicitar. Montserrat, jo també he viscut amb molt d´orgull, clar que sí, com desprès d´una festa d´aniversari, ens han felicitat els monitors pel comportament d´aquets nens, "és nota que van a una bona escola" em vam dir,...uuuixxx que dolços estarem avui tots!! Olga E.
Ah! com no!! moltes gràcies per les fotos i l´informació.
M'han fet gràcia les paraules que diu el pare del Jo, doçns el meu pare desde que jo era molt petitona em deia el mateix ( Paqui, en aquesta vida hauràs de lluitar molt, recorda sempre que tot camvia, avuí tens uns amics demà tindràs uns altres, tindràs diferents feines, époques económiques bones altres no tant, pero recorda sempre , encara que acavis visquen sota un pont el que aprenguis (conesixaments, valors, principis..) mai ningú t'ho podrà treure). I quina raó te. Es un orgull per tots que reconeguin la feina ben feta, i em refereixo per partida doble, a l'esforç diari de les seyoretes,i al dia tant divertit d'ahir que fent un resum de tot el que van explicant-se els nens em quedo amb unes paraules de la neus com a resum, m'ho he passat pipa, al fotógraf i a tots els monitors. Gràcies.
Francesca
Publica un comentari a l'entrada