20/5/09

Dimecres, 20 de maig de 2009
EXAMEN DE FLAUTA
Avui he fet l’examen final de flauta als de 3r.
Sóc molt benèvola a l’hora de puntuar aquest tipus d’examen.
Els exigeixo treball, dedicació i atenció en les meves classes però tocar sols allà davant de tothom, mentre que jo me’ls miro fixament, imposa a tothom i en sóc molt conscient.
Recordo quan jo m’examinava al Conservatori del Liceu.
Ens tancaven en una saleta i ens anaven cridant d’un en un. Llavors quan ens tocava havíem de tocar el piano davant d’un tribunal, tres persones series i silencioses que no ens dedicaven ni un somriure. Les mans em suaven i tremolava casi descontroladament.
Quan examino als meus alumnes de flauta acostumo a recordar aquells exàmens.
Tot i que els tranquil·litzo es queden sense bufera i la flauta els hi tremola.
Pel sol fet de saber col·locar els dits en la nota adequada ja tenen un Bé. Si alguna nota sona tenen un Notable i si sona la majoria tenen l’Excel·lent. Aquest és el criteri que segueixo.
Han passat un per un a tocar. Podien triar entre “El gegant del Pi” , “Aniversari feliç” o “Cançó de maig”.
No ho han fet malament i els que han tret un Notable els hi he dit que podien repetir l’examen a les 16:00 hores per pujar nota.
Un d’ells ha vingut puntualment:
-A veure, que fas aquí??? No t’he posat un Excel·lent???
- Siiiii, però vinc a pujar nota per aconseguir un Excel·lent, Felicitats!!!
- Ja pots marxar, hi dóna’t per felicitat.
Han anat passant i tots han pujat nota. Entre nosaltres us he de dir que només per l’interès de tornar a fer l’examen ja els hi pujava directament.
El millor però ha estat que mentre que ells repetien les cançonetes els de 2n els estaven escoltant.
Quan hem acabat els hi he dit:
- Us ha agradat com toquen?
- Siiiiiii
- Dons l’any que ve ja tocareu vosaltres
- És difícil??? – M’han preguntat
- Una mica
- Ho fan bé. Però Srta. una pregunta... quines cançons tocaven???

Imagineu-vos com toquen els Excel·lents que el públic no ha distingit si era el “Aniversari Feliç” o el “Gegant del Pi”!!!
No em pregunteu com toquen els que han tret Suficient, ens queden encara moltes hores de vol per fer.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies Montserrat!! Estic agobiada a la feina i en llegir el blog d'avui m'he posat a riure. De cop m'ha canviat l'humor imaginant la situació que descrius.

Laura

Noemi Massague ha dit...

Has d'estar molt atent i que et donin pistes per saber la cançó que toquen. Per cert, haurien de fer flautes amb volum perque ja li explico que no fa falte bufar tant fort però és molt complicat controlar els dit amb la nota que toca, el ritme i la bufera.
Tot és millorable amb la pràctica.

Anònim ha dit...

Felicitats a tots els flautistes i a les orelles de la Srta. Montserrat, que Déu n'hi do... Gràcies per ser tan benèvola, jo també vaig fer algun exàmen d'aquests que tu expliques al Liceu, de solfeig i piano, el 2n any al de piano ja no hi vaig tornar, només recordo uns iaios, els recordo molt grans, antipàtics i seriosos, horrorós... No cal fer aborrir la musica, que és prou bonica!
Rosa

Anònim ha dit...

Jo no m'he examinat mai al conservatori per tot això que expliqueu. Sempre m'ha fet por.

En canvi, si em vaig atrevir a fer un parell de concerts amb la guitarra, i la meva mestra em deia: "no ho entenc? perquè no vols tocar davant d'un jurat i si davant de tanta gent?".

Trobo que no es el mateix, la gent es allà per sentir el que toques i guadir,ho fas més agust; no venen pas a veure on t'equivoques.

Segur que aquets flautistes, si haguesin de fer un concert, ho farien millor. De totes formes penso (opinió meva) que fan poca música, com a mín. 2h.

Anònim ha dit...

No hagués imaginat mai Montserrat que sent tant estricte com ets en algunes qüestions, siguis tant benèvola amb la flauta, suposo que sempre hi ha coses que sorprenen, i aixó es el més bónic que tenim les persones, el que sempre sorprenem. Jo recordo els meus controls de flauta i puc assegurar que la meva mestra (Dolors) no era gens benèvola, vaig acavar aborrint la flauta , així que segur que aquests nens agraeixan al teu gest, i probablement per aixó s'han presentat per segona vegada, perque ho veuen com un "entreteniment i no pas com una "obligació".
Francesca

Anònim ha dit...

También yo me he examinado delante de un tribunal o delante de un claustro de profesores, ¡no habré hecho orales!, afortunadamente nunca de música... Recuerdo una ocasión estaba especialmente nerviosa, no se porque, iba bien preparada, cuando me señalan el tema, muy segura de mi misma empiezo el rollo... hago una pausa para tragar saliva, coger aire y de pronto.. en blanco... llevaba más de 10 minutos hablando y en dos segundos se me fue el santo al cielo, no sabía ni de que estaba hablando, mi cara debía ser un poema y no me quedó mas remedio... así que dije: "¿que me habían preguntado?,es que me he despistado ...." De nuevo la pregunta y sigo el rollo, como si nada hubiera pasado.. uff!! fue hace mas de diez años y por dos segundos pero me acuerdo como si fuera ayer y por una eternidad... Aprobé y con nota!!
Nuria