Dimarts, 12 de maig de 2009
EL MEU PASSEIG...
Hi ha gent que passeja a la vora del mar, altres per valls i muntanyes majestuoses, altres per la Rambla... jo passejo per l'escola...
Quan comença a fer bo, vagis a l’hora que vagis a la classe dels Pollets, hi ha nens a l’orinalet.
- Hola guapo, qui sóc jo? - li dic
Em contesta:
- Aigua!!!
- Nooooo Mont-se-rrat!!!
- Aigua!!!
Desisteixo. El deixo assegut al seu orinalet. La Isabel em diu que si l’Eric diu Montserrat abans que Isabel l’escanya allà mateix.

Els Cargols ara estan aprenent els mitjans de transport:
- A veure, que és això???
- Un autobús!!!
- I això?
- Un tren!!!

Són intel·ligents els nostres Cargols, ho saben tot.

Els Peixos estan entusiasmats fent puzles, el silenci és impressionant tots estan concentrats.

Vaig al pati i sento els ocellets (no és broma, al nostre pati es senten ocellets) però m’aturo a escoltar com canten els Óssos. He d’intentar que no em vegin perquè sinó em criden i deixen de cantar. El seu cant em sona fabulosament. És sempre un plaer sentir cantar als nens.

Els Lleons assagen la seva Graduació.
- Molt bé, ho estem fent molt bé – els hi dic. El que estem fent és un secret, no ho digueu a ningú
Però amb la sinceritat més absoluta em diu:
- Srta Montserrat, a mi no se’m poden dir secrets perquè sempre els explico. No em puc aguantar.

Els de 1r. lluiten amb l’ortografia. Fer bona lletra és una tasca complicada. Goma a la mà esborrem allò que no està bé.

Els de 2n. han de respondre controls. Estan estudiant però encara no saben massa bé que han de respondre a totes aquestes preguntes tan complicades. Són capaços de dir la lliçó sencera de memòria però no contestar preguntes breus.

Els de 3r.? Un ampli ventall de personalitats. En aquesta classe hi podeu trobar de tot. Nens encantadors, belluguets, treballadors, ganduls fins la sacietat, simpàtics, silenciosos, xerraires, tremendos, carinyosos... aquí hi ha de tot, fins i tot del Barça fins la medul·la i de l’Espanyol fins el moll.

Entreu a 4rt. i sempre sentireu un sermó. No sé perquè però als de 4rt sempre estem fent sermons. Són petits per segons que i grans per altres coses. Un curs complicat, no acadèmicament però si emocionalment.

Els de 5è... la lluita diària: deures, lliçons, responsabilitats, notes a l’agenda, controls... més notes a l’agenda, més controls. No hem de deixar que es cansin, ni tirarem la tovallola, s’ha de lluitar fins l’últim dia.

I acabo a 6è. Quina sort que no tinc adolescents a l’escola!
Quan entres a sisè l’olor a hormones descontrolades et tomba d’esquena, i això que només son pre-adolescents.
Són poca-soltes, costa una barbaritat que treballin, que deixin de riure per la mosca que vola. La bata els hi ve petita i llueixen amb desgana el xandall de l’escola.
Desafinen quan canten i em desespero pensat amb la seva Graduació, que al final serà un èxit. Volen cantar cançons de la Hannah Montana i de cantants que no he sentit en la meva vida.
- Srta, aquesta cançó és preciosa!!!
Jo escolto, amb la meva millor bona voluntat, cançons que no es poden cantar sense ferir la meva sensibilitat de mestra de Música.
Mira canteu el que més us agradi, al cap i a la fi veure com els nostres fills acaben una etapa escolar i deixen la seva escola és un moment tan meravellós que tos els cants sonen a gloria.
Demà més...