Dimecres, 13 de maig de 2009
LA CANÇÓ QUE MÉS US AGRADA
Quan la Marta era petita jugàvem a un joc ella i jo. Consistia en que la nena em deia una paraula, la primera que li venia al cap, i jo cantava una cançó on sortia la paraula que m’havia dit.
A ella li encantava aquest joc i deia que jo sabia totes les cançons més boniques del món. També val a dir que quan va ser adolescent deia que jo sabia totes les cançons més ximples i carrinclones d’aquest món, i tancava la porta de la seva habitació per no sentir-me. Ara fa veure que no em sent. Són etapes que hem de passar tots amb els nostres fills.
Jo canturreixo tot el dia, estigui més contenta o menys. El meu repertori manifesta el meu estat d’ànim però mai deixo de cantar. A les meves classes de Música canten tots els nens, tinguin la veu que tinguin. Cantar bé és molt difícil però desinhibir-se cantant és una gran teràpia.
Diuen que cal cantar com si ningú et sentís, ballar com si ningú et veies i estimar com si mai ningú t’hagués fet mal.
Jo faig les tres coses, de ben segur és per això que no necessito psicòleg.
Tot i conèixer moltes cançons i tenir cent cançons preferides no sé massa perquè però en aquests moments tinc un bloqueig mental.
Les músiques es barregen en el meu cervell i no acabo de treure l’entrellat. Estic preparant la festa de final de curs de l’Infantil (P5) i de Primària (6è) i és per això que avui us demano un cop de mà.
M’agradaria que em diguéssiu una cançó que us arribi al cor, aquella que us posi els pels de punta, que us faci estremir i que penseu que és la cançó més bonica del món.
A veure si em doneu bones idees.