11/5/09

Dilluns, 11 de maig de 2009
EL TEMPS... FINAL DE CURS
Avui en el Claustre de mestres ja hem acabat de programar el final de curs.
Dóna la sensació que un tren ens persegueix i que, d’un moment a l’altre, ens agafarà.
Queden uns 30 dies feiners per acabar el curs i una feinada impressionant: àlbums, notes, controls, graduacions, convivències, tancament del curs...
A mi em costa entendre aquest desesperació pel final del curs. Tot ho farem.
Jo tinc una visió molt particular sobre el temps. El temps és sempre relatiu.
Einstein deia: posa la teva mà sobre una estufa durant un minut i et semblarà una hora. Seu al costat d’una dona encantadora durant una hora i et semblarà un minut. Això és la relativitat.
Jo no faig gens de cas al temps que passa volant, això és una frase feta que tothom diu i que la majoria de gent ha assumit com a filosofia de vida. Em nego a fer-la meva.
Ha passat un curs, com podeu oblidar tan fàcilment que hem viscut mil coses? Hem curat molts genolls pelats, posats termòmetres, preguntat lliçons i taules de multiplicar, he parlat amb vosaltres, he rigut i m’he preocupat molt. He renyat, castigat i felicitat. He fet moltes entrades i sortides a la porta de l’escola. Ho he passat molt bé algunes vegades i altres no tant. He anat a Caldes a buscar un enorme Drac. He dinat amb amics, he vist pel·lícules, series, he fet festivals de Nadal, cavalcades, Rua... com podeu dir que ha passat volant si no parem de fer coses?
Gaudiu el què feu al minut i traieu del vostre cap la idea de que ha passat volant.
Les coses les vivim a ritme frenètic però hem de ser molt conscients que ho hem viscut, i hem viscut molt.
Jo no dono cap importància a l’edat, ni als anys. No m’interessa l’edat que té la gent. Hauria de calcular l’edat que tenen els meus pares i els meus germans, no la sabria pas dir de memòria i amb rapidesa, per no parlar de la meva perquè sempre me la invento.
No sé mai en quin dia visc. A mi m’interessa el minut a minut, la immediatesa. El moment de gaudir d’una carícia, d’una trobada, d’un somriure i d’un instant. Si saps viure així el temps no passa mai ràpid.
Diuen que un aniversari és només el primer dia d’una altra volta de 365 dies al voltant del Sol.
Gaudeix del viatge.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Palabras sabias

Li

Anònim ha dit...

L'ultima frase es fantastica

Anònim ha dit...

Si que es veritat que el temps es relatiu i si he aprés alguna cosa es a recordar el passat amb alegria no nostalgia, a VIURE el present-moment i pensar en el futur, aixó si sense preocupar-me massa. Es veritat que s'han de viure els moments, olorar les abraçades i els petons, per així no oblidar-los mai, a disfrutar dels somriures i un llarg etc, pero encara i així el temps va molt ràpid, si que es veritat que hem fet moltes coses aquest curs, reunions,xarrades,festival de nadal, cavalgada de reis, i un munt de coses més, pero es com si hagués estat ahir quan feiam la primera reunió de curs. Per mi el temps si que passa molt depresa, encara que la qualitat en aquest cas supera mil vegades la quantitat, i aixó es el que realment importa. Referent als anys, el meu nebot gran quan em felicita pel meu aniversari sempre em diu al mateix i jo sempre li repong al mateix (tieta ets un any més vella, i jo contesto, no soc una dia més gran que ahir).
Francesca

Anònim ha dit...

quanta filosofia... uff!! M'has fet pensar, veig que després d'un claustre de final de curs (que deu ser prou dur) estàs molt lúcida. gràcies per compartir els teus pensaments i per tots aquests moments que no oblidem sobretot els nens. Felicitats per un dia més i molts més.
Rosa B.

Anònim ha dit...

sempre inventes la teva edat??? ets ben peculiar