ESTUDIAR
Els nens de 2n han començat aquest trimestre a estudiar lliçons.
Estudiar no és fàcil. Requereix una tècnica i un aprenentatge, això és ben cert, però també cal recordar que estudiar vol dir esforç i responsabilitat.
A l’escola fem un procés al llarg de la Primària per ensenyar a estudiar. Ensenyem a subratllar, a fer esquemes, a memoritzar, a entendre el que ens pregunten, a redactar, a respondre amb coherència... Una feina que és diària i constant.
A casa els nens cal que es sentin recolzats en aquest aspecte i intentar facilitar l’aprenentatge d’aquest procés amb les eines adequades.
Recordeu aquests punts bàsics i imprescindibles:
Primer de tot cal tenir un lloc per estudiar. En aquest lloc ha d’haver el material necessari (papers, llapis, bolígrafs, colors...) per evitar al màxim que s’aixequin constantment a buscar coses i perdin molt de temps. Aquesta habitació ha de ser còmode i si han de trobar a gust i amb el mínim de coses que els pugui fer distreure. No pot haver la TV engegada, ni l’ordinador, ni les joguines per allà a l’abast. Recordeu que tot distreu.
La taula ha d’estar ordenada. La cadira és molt important. Ha de tenir el respatller recte per acostumar a seure amb l’esquena amb bona postura. Si estan mal asseguts es cansen abans i llavors s’estiren i recolzen el cap. No els hi permeteu fer els deures estirats a terra ja que no aconseguirem hàbits.
El soroll no és amic de la concentració. Quan es fan deures cal silenci. No poden treballar si algun altre membre de la família està veient la TV i ells la senten. Tampoc si hi ha converses que els hi pugui interessar.
La llum ideal és la natural però com que els deures es fan al vespre ens cal llum artificial. Cal una làmpada que concentri la il•luminació a la zona de treball i per evitar ombra cal situar el llum al cantó contrari de la mà amb què s’escriu.
Cal berenar abans de posar-hi, no menjar tot fent els deures.
No seieu al seu costat mentre fan deures i esteu pendents en tot moment. L’ideal és anar fent les vostres tasques a la vora d’ells i així us puguin preguntar si tenen dubtes.
Quan acabin repasseu-los amb ells, pregunteu les lliçons i reviseu l’agenda.
Estudiar requereix disciplina, constància i esforç però ens dóna satisfacció i autoestima quan es fa la feina ben feta.
Feliciteu els èxits aconseguits però no dubteu en corregir i recordar que no s’està fent tot el que es pot quan els resultats no són satisfactoris.
6 comentaris:
Si, si que vagin preparant-se que la cosa cada cop va a més, aixó si, amb alumnes, mestres i pares com nosaltres, tot i de mica en mica s'acaba aprenent.
Francesca
Personalment, crec que les proves "exàmens" durant la primària han de ser una eina pq els alumnes prenguin consciència del seu procés d'aprenentatge.
D'aquesta manera poden saber si van per bon camí o no. Tant en un cas com en l'altre l'alumna ha de prendre decisions,per exemple: segueixo fent el mateix, ja que els resultats són bons, o bé, què milloro, ja que, els resultats no són els que jo voldria.
Els aprenentatges que s'han d'haver assolit els estableix el/la mestra, qui ha treballat conjuntament amb l'alumnat.
Crec que l'objectiu que s'ha de perseguir amb les proves a l'etapa de primària és que el motiu pel qual els alumnes estudien deixi de ser el reconeixement extern (pares i professorat) per tal que passi a ser el reconeixement intern (el propi) la satisfacció de la feina feta.
Si entenem les proves des d'aquesta visió s'afavoreix que els alumnes es responsabilitzin del seu procés d'aprenentatge.
Potser d'aquesta manera els alumnes respondrien sense copiar, ja que, la prova en definitiva seria entesa com una manera per a que ELL/ELLA pogués valorar que sap i que s'espera que sàpiga. Un nen que copia en definitiva només s'està enganyant a ell mateix. Segons el meu parer, el mestra i la mestra ja sap quin és el grau d'assoliment dels continguts de cadascun dels seus alumnes amb l'informació que recull durant tot el procés d'ensenyament aprenentatge.
Aprendre a estudiar és també un aprenentatge que va molt més enllà dels continguts objecte d'avaluació. Aquesta és una altre justificació dels exàmens a l'etapa de primària.
Estic d'acord amb el que exposes en el teu escrit, ara bé, les fotos em fan reflexionar en el sentit que es dóna als exàmens.
S'ha d'aprendre a estudiar i també a fer exàmens. En base a la meva experiència, jo mai li havia donat importància al lloc on estudiar i fer els deures...Jo sempre havia fet els deures a la taula del menjador i per estudiar ho feia asseguda a sobre del llit...Molts us posareu les mans al cap, però he de dir que sempre havia tingut bons resultats...Ara, amb el meu fill és completament diferent...Veig que necessita el seu lloc, i que aquest no pot ser el menjador...Moltes gràcies per les fotos! Sílvia Z.
Realment es molt difícil aprendre a estudiar. Es una bona herència que se'ls doni eines i metodologia des de petits. Ara no ho valoren però demà segur que sí. Una bona feina, dura, però... rosa B.
Molt be Montserrat; la teoría ja la conèixem més o menys.
La veritat és que cada dia acabem incendiant Troia i fent els deures plegats.Surto a les 6.45 cada dia de casa i quan arribo a les 8, em toca fer deures. Quina gràcia, quan anava a l'escola no els feia i ara...... ja veus.
Si és que Deu és just....
jo
El meu fill ho fa a la taula del menjador. Més molt més còmode perquè la cuina està molt més a prop. Mentre preparo el sopar, la rentadora, plats al rentaplats...ell va fent i si te algun dubte,estic molt més a prop,ja que sinó no pararia de fer viatges i ell cridant cada dos per tres.
Marta Sanromà
Publica un comentari a l'entrada