11/5/11

Dimecres, 11 de maig de 2011
VIURE LA PRESÈNCIA
Com si d’una onada gegant es tractés el final de curs s’abalança sobre nosaltres.
No m’agrada dir-ho i molt menys reconèixer que els dies passen volant però aquest curs ha passat com una exhalació per mi.
Una amiga meva l’altre dia em deia que això em passa perquè gaudeixo de cada instant i de tot moment i sobretot perquè em diverteixo en tot allò que faig. Això, diu ella, és viure la presència, és a dir viure plenament el present, reconeixent-lo com a únic instant que existeix realment. La frase em va agradar i em va recordar a Scarlett O’Hara la protagonista de “Allò que el vent s'endugué”. Dona carismàtica i extraordinària que sempre deia: això ja ho pensaré demà. Amb aquesta idea vivia el present intensament.
Retornant al present avui hem donat les fotos de grup. Són un record preciós del pas per l’escola d’Infantil i Primària. Es veu l’evolució de com van creixent i que sempre recordaran com uns anys meravellosos.
També hem donat la inscripció pel Casal d’estiu d’enguany, dies calorosos que passarem fent esport, tallers, anglès, jocs i activitats lúdiques.
Cal donar ja la circular per la venda de llibres del curs vinent, les normes i instruccions de les convivències, els àlbums, els llibres acabats, les notes, les graduacions... sabeu que us dic: tot això ja ho pensaré demà.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Acostumem a viure pendents pel que encara no ha passat o del molt que ens queda per fer.
CARPE DIEM. ... És el que hauria de fer tothom, aprofitar el moment, viure el moment i no deixar-lo escapar. El temps és de les poques coses que no es pot recuperar.
Us recomano l’extraordinària peli “El club de los poetas muertos", un bon exemple de tot això.
Lourdes

Anònim ha dit...

a casa les tenim totes penjades a una paret de l´ habitació de les joguines, abans despatx. A la fila de dalt les de l´ Andrea (desde pollets) i a la fila de baix l´ Arianna. Quan les mires totes t´ adones del que han crescut i t´ enrecordes dels que ja no hi son. Crec que es molt maco.
Eva P.

Anònim ha dit...

La veritat gaudir d´allò que un fa és el més important, ho vius, ho sens amb tanta intensitat que tot et sembla maravellos fins hi tot com passa el temps...buff...per cert aquestes noies i aquests nois de 2º estan super grans i super guapos...ara si que vec com ha passat el temps...aquestes fotos sense dubta seran un record per tots ells i ho recordaran com aquells anys maravellosos...qué bonic no???
Mònica

Anònim ha dit...

A casa les tenim totes penjades a una paret de l´ habitació de les joguines, abans despatx. A la fila de dalt les de l´ Andrea (desde pollets) i a la fila de baix l´ Arianna. Quan les mires totes t´ adones del que han crescut. Crec que es molt maco.
Eva P.

Anònim ha dit...

Tantes coses que has dit i ja m'has atabalat, millor ho anem comentant a mida que arribi. La veritat és que queda poc per acabar i moltes coses per disfrutar, així que disfrutem dia a dia, poc a poc. Aixó és com el menjar si menjes massa depressa no et dona temps de fer disfrutar al paladar. Ara disfrutem de les fotos que com bé dius ha plogut molt desde que eran pollets, aixó si segueixen igual de guapos.
Francesca

Anònim ha dit...

Poc a poc i bona lletra, cada dia una cosa, no ens estressem que s'acaba el curs!!
Rosa B.

Anònim ha dit...

Vale, mañana lo comentamos :-)

"En Tierra..."