24/5/11

Dimarts, 24 de maig de 2011
CATALÀ DE L'ANY 2010
El Sr Cuní diu el català de l’any és aquella persona que té prou mèrits acumulats per ser-ho.
Mèrits? He anat a buscar la definició de mèrit a l’enciclopèdia catalana i diu: Allò que fa digne
de recompensa, d'estima, que dóna valor a una cosa.
Fa estona que penso en la definició i com que no ho veig clar decideixo esbrinar quins van ser els catalans de l’any en les edicions anteriors.
Ràpidament trobo la informació que cerco de les persones que han estat catalans de l’any i el perquè han tingut aquest honor.
Llegeixo l’explicació de per què els han fet catalans de l’any i me n’adono que han aconseguit aquest prestigi per què són personatges públics, però que jo convisc a diari amb catalans de l’any.
Decideixo fer la meva pròpia elecció.

Any 2000: Ernest Lluch, va destacar perquè va ser un fervent defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans.
Jo el dono a totes les persones anònimes que han mort per aconseguir el dret a opinar.

Any 2001: Pau Gasol, ha destacat com a líder indiscutible del seu equip.
Jo el dono a tots els esportistes que es desviuen i són líders del seu equip del poble, del barri i de la seva pròpia escola.

Any 2002: Manuela de Madre, ha destacat pel seu coratge davant la malaltia que pateix i pel seu paper al capdavant d'una fundació impulsada per ella mateixa dedicada a la fibromiàlgia.
Jo el dono a totes aquelles que pateixen en silenci una malaltia crònica, que no en fan bandera i que lluiten a diari.

Any 2003: Ferran Adrià, reclamat per dirigir la cuina de grans esdeveniments, com el sopar de gala de l'enllaç dels prínceps d'Astúries. És creador de noves tècniques culinàries i per elevar la gastronomia a la categoria d'art.
Jo el dono a totes les mares i pares que cada dia entren a la cuina i dirigeixen el gran esdeveniment de cuinar pels seus fills menjars variats, equilibrats i sans. Creadors de noves tècniques per aconseguir fer menjar fruita i verdura a un públic poc entusiasta i no defallir en l’intent. Tot un art.

Any 2004: Joan Manuel Serrat, per ser la banda sonora de diverses generacions.
Jo el dono a tots aquells homes i dones, que van ser, i són, la banda sonora de la meva vida.

Any 2005: Joan Massagué, considerat un dels investigadors del càncer més prestigiosos.
Jo el dono a tots els investigadors i metges que no tenen el privilegi d’investigar als EE.UU amb tots els mitjans necessaris però que realitzen cada dia la seva tasca en consultoris petits i ens atenen a diari personalment.

Any 2006: Neus Català, és l'única supervivent catalana del camp de concentració de dones de Ravensbrück. Va ser capturada i deportada pels nazis quan col•laborava en activitats de la resistència francesa.
Jo el dono a totes les dones que van patir de manera anònima abusos de tot tipus en els camps de concentració.

Any 2007: Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona durant quinze anys, en els quals va destacar la renovació de la ciutat per acollir els Jocs Olímpics del 1992. Malalt d’Alzheimer.
Jo el dono a tots els “alcaldes” de la nostra ciutat que lluiten per fer-ne un lloc bonic per viure i criar als nostres fills, i a tots els nostres amics que també estan malalts d’Alzheimer i lluiten amb força.

Any 2008: Vicente Ferrer va dedicar tota la seva vida a millorar les condicions dels més desafavorits de l'Índia.
Jo el dono a totes les persones que destinen temps i recursos a millorar les condicions dels més desafavorits lluny de casa nostra però sobretot als que pensen que no cal anar tan lluny per ajudar, a casa també tenim molta feina per fer.

Any 2009: Josep Guardiola va aconseguir el 2009, com a entrenador del Barça, una fita històrica en el món del futbol: guanyar sis títols en una temporada. També per la seva tenacitat, disciplina i humilitat.
Jo el dono a tots els entrenadors de petits equips, com els escolars, que lluiten per aconseguir valors, humilitat i disciplina en els nostres nens i nenes, bressol de grans jugadors.

Any 2010: David Miret, cap de colla i haver portat la millor temporada de la història dels Castellers de Vilafranca i que la UNESCO declarés els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Jo el dono a tots els caps de colla que aconseguiu cada dia portar als que us envolten a fer la millor temporada com a pares, mares, mestres, amics… persones.

A qui donaríeu vosaltres el premi de CATALÀ DE L'ANY???

16 comentaris:

Patrícia Borràs ha dit...

Totalment d´acord amb tu i els teus catalans de l´any.
El meu català de l´any va per tots aquells que estàn constantment al meu costat, que m´ajuden i em donen un sonriure, una mirada o un sms per fer les coses fàcils i alegrar-me dia a dia, per descontant sabeu que en sou molts!!!

Patrícia

Anònim ha dit...

A los seres humanos que viven en compañía de un enfermo al que les une un lazo familiar o un vínculo emocional. A esos padres, madres, hermanos y hermanas, parejas y amigos que apoyan, sufren, refuerzan, velan y atienden a las víctimas de una enfermedad que la vida les ha puesto en el camino. Mi homenaje va para los invisibles, los que aguardan en las salas de espera de los hospitales de día, algunos con más recursos, otros con lo poco o mucho que da el cariño y dando a diario una lección de entereza y de claridad emocional que yo admiro por potente, por vital.

Anònim ha dit...

A les mestresses de casa i mares treballadores.

SuperWomanShiva és el nom de la mostra que ha donat a conèixer una barcelonina d'arrels uruguaianes i que aquest any va acullir la galeria Cosmo de Barcelona.
Es una col·lecció d'escultures il·luminades fetes amb taules de planxar. És l'homenatge de l'artista a les mestresses de casa i les mares treballadores.

Les superwomans de Bergeret són en realitat Santes Mestresses de Casa, una espècie en extinció que s'ha volcat amb la família i les tasques domèstiques sense deixar de banda la seva vida laboral.
La Santa Mestressa de Casa Bugadera, que imita els rajos de la Verge de Guadalupe amb tot de pinces de la roba; o la Santa Mestressa de Casa Cambrera, al costat de les seves filles. A més de tot un seguit d'estampetes amb cares i històries anònimes, amb les quals resulta fàcil identificar-se.

Anònim ha dit...

M'has deixat sense paraules, completament d'acord amb la teva valoració. El meu "català de l'any" és per tots els que m'envolten, m'estimen i se que puc contar amb ells per qualsevol cosa.
Judit

Anònim ha dit...

Tinc un altra manera d´interpretar aquets premis.
És cert, i estic totalment d´acord, que són mils i millons de persones, o en aquest cas selectiu, catalans, els mereixedors del premi. Però penso, o prefereixo pensar, que li posen un nom amb la finalitat que sigui un model a seguir,...m´agrada més que el donin a persones que han demostrat solidaritat, o lluitat contra una enfermetat, bé patin-la o investigant perquè es deixi de patir.
I com ens dones l´oportunitat d´escollir català de l´any,... a tot aquell que cada dia lluita per ser millor persona, que no és gens fàcil!!!. Olga.

Anònim ha dit...

Els meus catalans de l'any, son totes aquelles persones que estan al meu costat i al costat de molta gent, i ens fan la vida mes fàcil, (FAMILIA, amics, totes les mestres de la escola per ensenyar al meu fill, les dependentes que m'aconsellen a l'hora de comprar, etc). Aquelles personas que m’accepten tal i com soc, amb les meves virtuts i els meus defectes.

Gracies perquè molts de vosaltres esteu dintre dels meus CATALANS DE L'ANY.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

Yo elegiría al PUEBLO, que está muy desprotegido (paro, desahuciados, deudas por las hipotecas, gente mayor sin recursos, enfermos, malos trato, la lista es tan larga que nunca acabaria…)
A todas las personas que luchan el día a día por salir adelante.
Una vez leí una frase sabia que decía:
"NADA HEMOS DE ESPERAR, SINO DE NOSOTROS MISMOS".
Geno

Miquel Saumell ha dit...

M’ha agradat força el teu plantejament, i com que estic bastant en contra d’aquesta mena de guardons que no porten enlloc només et puc contestar que si jo hagués de concedir el premi estic segur que no el rebria cap dels personatges que fins ara han estat premiats.

Anònim ha dit...

A los miles de parados que hay en Cataluña que luchan a diario por encontrar un trabajo con el que poder sacar adelante a sus familias. Suerte, mucha suerte para todos.

"En Tierra Extraña"

Anònim ha dit...

Per la millor cap de colla, sens dubte una colla de 250 criatures de tota mena, a qui cada dia han de cuidar, ensenyar i educar. Sens dubte el premi al català de l'any és per ........MONTSERRAT PINYOL.

Pedro

Anònim ha dit...

Mirat així ens el podrien donar gairebé a tots i cadascun de nosaltres, a mi mateixa, a tu,... Però la diferència és que no som personatges públics que sortim als diaris, a la tele i que ens beneficiem de diners públics. Així va el món, cria fama i... Rosa B.

Anònim ha dit...

A qui donaria el premi el CATALÀ DEL ANY??? Difícil pregunta perquè li donaria a moltissima gent. Estic totalment d'acord en tots els escrits del blog. A la gent que ens envolta i ens fa feliÇ,els que estan malalts i els seus familiars,a les mestresses de casa,a les famílies sense feina que tiren endavant com poden,a la nostra Directora,Montserrat, i a tots nosaltres.
Tots i cadascu de nosaltres,segur que per algun motiu, ens ho meregeriem. Però si he de triar algú,aquest any triaria a la meva mare. A estat molts anys,molts... tenint cura dels seus,els meus avis. Ha estat una filla exemplar. El meu avi va marxa abans, i va quedar la meva iaia, amb Alzheimer molt avanÇat. No feia res per si sola, només tragar el menjar i al final ni això. Era com un nadó acabat de nèixer. La meva mare va estar el seu costat fins l'ultim moment.Li cantava, li parlava,li tallava els cabells perquè estigues guapa,li feia mil caricies i petonts...i encara que la iaia no la reconeixia va estar fins l'últim moment, el 3 de març, al seu costat, no va fallar ni un sol dia. Per mi ella,la meva gran mare, és la catalana del any.
Què per cert jo mateixa no sé què faria sense ella. Gràcies per tot MAMA.
Marta Sanromà.

Anònim ha dit...

ufff¡¡¡ Totalmente de acuerdo con todos vosotros yo le daria el premio a todas y cada una de las personas que luchamos cada día por sobrevivir y salir adelante , disfruntando al máximo de los beneficios que nos brinda esta linda ciudad. Delly

Anònim ha dit...

Jo donaria el premi a la persona anónima que ahir, sense pensar-ho dues vegades, va saltar a la via del metro per salvar la vida d'una persona, que no coneixia de res, però que estaba en perill.

Laura

Anònim ha dit...

Tenim una feina, i es formar i educar als futurs catalans i catalanes de l'any. Per mi es l'unic que em fa riure quan no tinc ganes,que es possa super carinyos, quan em trobo malament, i que em dona tot el suport quan mes el necesito, sense demanar res a canvi, nomes que sigui la mama mes guai de totes les mames, permi es el millor catala del any!
Mayka

Anònim ha dit...

Jo li donaria el premi a totes aquelles persones que fan que la vida sigui molt més fàcil, que ens fan riure, que ens comprenen, que ens escoltan, que ens estiman, a aquelles persones que es mostren sensibles i lluitadores, i encara que son molts que es mereixan aquest premi perqué fan que la meva vida sigui molt mijor, vull donar-li el primer premi a algú que sempre ha estat al meu costat i sempre ho estarà, a una persona a la que no hi han prous diners al món per pagar-li el amor seu amor incondicional, a una persona que amb els seus actes i paraules ha contribuit moltíssim en la persona que soc, a una persona a la que respecto com a persona i com a dona, que és un model de persona a seguir, la meva mare. T'estimo.
Francesca

Calendari escolar 2017/18

Dimarts, 11 de juliol del 2017 CALENDARI ESCOLAR 2017/18 Setembre 2017 ...