Dimarts, 24 de maig de 2011
CATALÀ DE L'ANY 2010
El Sr Cuní diu el català de l’any és aquella persona que té prou mèrits acumulats per ser-ho.
Mèrits? He anat a buscar la definició de mèrit a l’enciclopèdia catalana i diu: Allò que fa digne
de recompensa, d'estima, que dóna valor a una cosa.
Fa estona que penso en la definició i com que no ho veig clar decideixo esbrinar quins van ser els catalans de l’any en les edicions anteriors.
Ràpidament trobo la informació que cerco de les persones que han estat catalans de l’any i el perquè han tingut aquest honor.
Llegeixo l’explicació de per què els han fet catalans de l’any i me n’adono que han aconseguit aquest prestigi per què són personatges públics, però que jo convisc a diari amb catalans de l’any.
Decideixo fer la meva pròpia elecció.

Any 2000: Ernest Lluch, va destacar perquè va ser un fervent defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans.
Jo el dono a totes les persones anònimes que han mort per aconseguir el dret a opinar.

Any 2001: Pau Gasol, ha destacat com a líder indiscutible del seu equip.
Jo el dono a tots els esportistes que es desviuen i són líders del seu equip del poble, del barri i de la seva pròpia escola.

Any 2002: Manuela de Madre, ha destacat pel seu coratge davant la malaltia que pateix i pel seu paper al capdavant d'una fundació impulsada per ella mateixa dedicada a la fibromiàlgia.
Jo el dono a totes aquelles que pateixen en silenci una malaltia crònica, que no en fan bandera i que lluiten a diari.

Any 2003: Ferran Adrià, reclamat per dirigir la cuina de grans esdeveniments, com el sopar de gala de l'enllaç dels prínceps d'Astúries. És creador de noves tècniques culinàries i per elevar la gastronomia a la categoria d'art.
Jo el dono a totes les mares i pares que cada dia entren a la cuina i dirigeixen el gran esdeveniment de cuinar pels seus fills menjars variats, equilibrats i sans. Creadors de noves tècniques per aconseguir fer menjar fruita i verdura a un públic poc entusiasta i no defallir en l’intent. Tot un art.

Any 2004: Joan Manuel Serrat, per ser la banda sonora de diverses generacions.
Jo el dono a tots aquells homes i dones, que van ser, i són, la banda sonora de la meva vida.

Any 2005: Joan Massagué, considerat un dels investigadors del càncer més prestigiosos.
Jo el dono a tots els investigadors i metges que no tenen el privilegi d’investigar als EE.UU amb tots els mitjans necessaris però que realitzen cada dia la seva tasca en consultoris petits i ens atenen a diari personalment.

Any 2006: Neus Català, és l'única supervivent catalana del camp de concentració de dones de Ravensbrück. Va ser capturada i deportada pels nazis quan col•laborava en activitats de la resistència francesa.
Jo el dono a totes les dones que van patir de manera anònima abusos de tot tipus en els camps de concentració.

Any 2007: Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona durant quinze anys, en els quals va destacar la renovació de la ciutat per acollir els Jocs Olímpics del 1992. Malalt d’Alzheimer.
Jo el dono a tots els “alcaldes” de la nostra ciutat que lluiten per fer-ne un lloc bonic per viure i criar als nostres fills, i a tots els nostres amics que també estan malalts d’Alzheimer i lluiten amb força.

Any 2008: Vicente Ferrer va dedicar tota la seva vida a millorar les condicions dels més desafavorits de l'Índia.
Jo el dono a totes les persones que destinen temps i recursos a millorar les condicions dels més desafavorits lluny de casa nostra però sobretot als que pensen que no cal anar tan lluny per ajudar, a casa també tenim molta feina per fer.

Any 2009: Josep Guardiola va aconseguir el 2009, com a entrenador del Barça, una fita històrica en el món del futbol: guanyar sis títols en una temporada. També per la seva tenacitat, disciplina i humilitat.
Jo el dono a tots els entrenadors de petits equips, com els escolars, que lluiten per aconseguir valors, humilitat i disciplina en els nostres nens i nenes, bressol de grans jugadors.

Any 2010: David Miret, cap de colla i haver portat la millor temporada de la història dels Castellers de Vilafranca i que la UNESCO declarés els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Jo el dono a tots els caps de colla que aconseguiu cada dia portar als que us envolten a fer la millor temporada com a pares, mares, mestres, amics… persones.

A qui donaríeu vosaltres el premi de CATALÀ DE L'ANY???