Dilluns, 23 de maig de 2011
LES FADES DE LA MÚSICA
Una muntanya de feina i algun que altre problema amb el queixal del seny, que malgrat tot en tinc, m’han tingut uns dies apartada del blog.
Sense cap mena de dubte una de les meves frases favorites diu: La felicitat és tenir bona salut i mala memòria.
Quan no et fa mal res la lluita és inacabable i saludable i en quant a la mala memòria... la meva és molt selectiva i arxivo amb gran facilitat allò que no m’interessa.
Però tornant a la feina hem de dir que ara si que estem a la recta final. Dues setmanes i un darrer esforç per acabar les darreres pàgines dels llibres i quaderns.
Uns quants controls més que arrodoniran les notes i tots marxarem de convivències, per gaudir de la natura, els jocs, la diversió, els amics i omplir les motxilles de records inoblidables.
Avui, però, he rebut un paquet que ha fet que se’m passessin tots els mals.
Quan la Marta tenia uns 5 anys vam anar a veure un concert infantil a Can Déu.
Van tocar, amb la col•laboració del públic, una peça amb uns instruments peculiars. La meva deformació professional va fer que a l’acabar anés directe a preguntar on havien aconseguit aquells instruments.
No em van aclarir on els podia trobar i des de llavors que els he anat buscant sense èxit.
Dimecres de la setmana passada fullejant distretament un catàleg de material musical escolar em van aparèixer els originals instruments.
Vaig trucar sense pensar-m’ho un moment i vaig fer la comanda.
Avui he obert el meu valuós paquet i he improvisat una peça amb els de P5, per la Graduació.
Ells nerviosos reien seguint les meves indicacions i a l’acabar m’han dit:
- Això tan bonic segur que t’ho han regalat les teves amigues, les fades de la música.

Mentre m’envoltin nens que creuen en les fades de la música i que estan segurs que són amigues meves podré dir que la vida és bella.