Dilluns, 2 de maig de 2011
GUANYADORS JOCS FLORALS 2011

1R PRIMÀRIA
ANEM AL PATI
Estem a la classe i la senyoreta explica els colors i les formes.
RINGGGGGGGGGGGGGG
Ja sona el timbre! Hora d'anar al pati.
Tots sortim disparats.
- Eiiiii aquest s'ha colat!
- Que vaaaa!!!!!! Jo no m'he colat!
- Siiiiii
- Noooooooo
- Que siiiiiiii
- Que nooooooo
La senyoreta sospira.
- No us baralleu, diu
La senyoreta torna a sospirar.
Apa sortiu tots al pati que avui estic de bon humor i no hi ha ningú castigat.

Sara

2N PRIMÀRIA
LES ULLERES
Hi havia una vegada un nen que va perdre les seves ulleres.
Feia poc temps que les portava i no les volia.
Quan sortia de casa se les posava a la butxaca perque li donava vergonya que la gent del barri el miressin.
Anava a fer els encàrregs que li havien demanat i quan tornava a casa es va ficar les mans a la butxaca per posar-se les ulleres i que no el renyessin.
Però... les ulleres no hi eren!
Es va posar a plorar.
La seva mare li va preguntar que li passava i ell li va explicar tota la història.
Tots dos van anar a tots els llocs on havia anat i per fi van trobar les ulleres. El que havia passat és que al ficar-se les mans a la butxaca per treure els diners se li havien caigut i no es va adonar.
Des d’aquell dia va compendre que no s’havia d’avergonyir per portar ulleres i no se les va treure ni amagar mai més

Àlex

3r PRIMÀRIA
LES COSES NO IMPORTANTS PODEN SER IMPORTANTS
Havia una vegada, en el sistema solar X24, un planeta molt petit que tenia cases, hospitals, col·legis i sobretot piscines.
Al cole Asteroide, el més gran del planeta, hi havia la classe del professor satèl·lit. El professor era molt seriós i no volia nens mandrosos.
En aquest planeta el més important era saber nedar, perque quan eren grans les feines més importants calia fer-les sota l’aigua dels rius i els mars.
També era molt important saber jugar a futbol, dibuixar i pintar molt, però que molt bé.
Un nen anomenat Blitànik, de la classe del professor satelit només sabia fer les coses no importants: matemàtiques, català, castellà, anglès i medi. En canvi no tenia ni la més mínima ideea de nedar. Quan es ficava a l’aigua s’ofegava, jugant a futbol era una bírria, pwer dibuixar fatal i si volia pintar només freia que sortir-se de la línia.
Els seus professors el deixaven per inútil i els seus companys deien que s’ofegués i així no molestaria.
Els seus pares estaven molt preocupats i es preguntaven què farien amb el seu fill que només sabia fer activitats extraescolars comk les matemàtiques, que ja em diràs per a que serveixen.
En Blitànik sempre estava trsit perqu`pe pensava que no servia poer res.
Un dia va arribar un coet al planeta. A dins hi havia dos nens de la Terra, en Pep i la Pepa.
Quan van baixar van veure a u7n extraterrestre plorant a un racó. Era en Blitànik
En Pep i la Pepa li van dir:
- Què et pasa que estas plorant?
- Doncs, perquè no serveixo per res., Només ser fer bé les matemàtiques, el català, el medi... I el que és més important com nedar, jugar a futbol o pintar no en sé gens ni mica.
- Ostres! Quina passada! Mira, vine a la Terra i seràs feliç. Allà és tot al contrari.
El noi se’n va anar corrents cal el seu pare i la seva mare i els va dir:
- mare, pare, gràcies per cuidar-me tan i tan bé, però me’n vaig. Adéu.
I els pares van contestar‑
- si si, ves-te’n que aquí ets un problema i ens quedarem tranquils.
El nens s’en va anar a la Terra amb el Pep i la pepa. Quan va arribar a la nova escola, la senyoreta el va presentar.
El Blitànik va ser el que més bones notes treia de la classe perquè les coses que eren importants eren les que ell feia més bé. Per això ja no plora més i és molt feliç i sap que si alguna cosa no li surt prou bé, no passa res, perquè de vegades les coses que pensem que són més importants, en un altre lloc poden no ser-ho tant.

Dimitri

4r PRIMÀRIA
PETITS FETS
Rodona, molt rodona. Lleugera, molt lleugera. Vermella, molt vermella.
Penjada a l’aparador d’una botiga, esperant que algú la compri.
Petit, no molt, però petit. Poc destre. Trist de que mai l’escollin per jugar. Desitjant ser algun dia el que tots aplaudeixin.
Pati, amics, sorolls, jocs, xuts, pilotes penjades i fi del joc.
- Demà et toca a tu portar la pilota
- D’acord!. N’he vist una de molt bonica.
Tarda, cartera, llibres, deures, sortida, pares, abraçada, berenar.
- Si us plau! La necessito, demà em toca a mi!
Botiga, pilota vermella, nen rialler.
Casa, dutxa, deures, sopar, dormir, somni, protagosnista, gol, felicitat.
Llevar-se amb rapidessa, vestir-se en dos minuts, molt emocionat, pilota a la cartera, escola, classe, amics, pati.
Li toca treure. La pilota és seva, xut, passe, xut de nou i gol.
Abraçades, copets a l’esquena, més moció, molta felicitat. La pilota no s’escapa dels seus peus i somriu amb complicitat.
Somni fet realitat

Ernest

5È PRIMÀRIA
VOLAR
La muntanya m'encanta
perquè m'acompanya fins al cel
volar és el que més m'agrada
com a la resta d'ocells

Ben de matinada
inicio el vol
m'endinso a la muntanya
fins que es pon el sol

M'acompanyen els núvols
veig de lluny el riu
i l'olor de flors
em guia fins el niu

Quan arriba la nit
toca descansar
i des del meu niu
les estrelles admirar

Marc Anton

6È PRIMÀRIA
LA LLUNA
Rodona, blanca i brillant,
tota la nit il·luminant.
nova, plena, creixent i minvant,
a la Terra acompanyant.

Sempre de tu ens recordem,
si no es pot, la lluna demanem,
si estem distrets, a la lluna estem
i si tenim bona lluna, bon humor tindrem.

Sembles la mare de totes les estrelles,
des de dalt, creuràs que som titelles.
Hauries de ser una de les set meravelles,
de les coses que he vist, de les més belles.

No m'agraden les nits ennuvolades
i quan ets plena, és com més m'agrades

Marc