Vull dir moltes coses i no sé per on començar.
Mentre que ordeno les idees i gaudeixo de la felicitat del dia d’ahir, he pensat que res millor que compartir amb tots vosaltres tot allò que ahir ens vareu dir.
GRADUACIÓ DE P5
Els pares i mares ens vau fer el millor regal amb aquestes paraules llegides ahir a la Graduació:
Situat a la vall d’Espí hi havia un petit castell habitat per fades. Era setembre del 2005 quan un grup de petits nens, que amb prou feines s’aguantaven dempeus, feien la seva primera entrada al Castell.
A fora quedaven un grup de pares amb els ulls vidriosos i un nus a la gola.
Les fades que vivien al castell entregaven tota la seva paciència i il•lusió per ensenyar als nens a volar.
Començava el dia al creuar la porta, on no podia faltar mai el “Bon dia” a la Reina de les Fades, la Srta Elena. Va ser el primer que els nostres nens van apendre.
Un cop dintre els esperava molta feina i també molta diversió. Durant cinc anys han aprés la màgia dels colors, les formes, els nombres, les lletres, els trucs de les sumes i de les restes, han jugat, cantat i ballat...
Han aprés a conviure, compartir i respectar. Han estimat a les seves fades i els seus companys. I les seves fades els han estimat a cadascun d’ells.
Les fades amb la seva vareta màgica han canviat bolquers, rentat mocs, eixugat llàgrimes, fins i tot els hi ha tret alguna denteta... I també amb gran tendresa han abraçat, petonejat i acaronat els nostres nens quan aquests ho han necessitat.
Han estat Pollets amb les fades Isabel i Gemma, Cargols amb la Maria i la Mònica, peixos amb la Núria, óssos amb l’Àngels i aquest any que ja han passat al castell gran, han estat Lleons amb la Marta.
A les motxilles ja no hi hem posat bolquers, xumets ni pitets, sinó llibres i estoigs de nens grans.
Els nostres Lleons han gaudit de la música amb la Montserrat i la seva capsa d’angelets, han descobert una nova llengua amb la Teacher Dolors, han aprés a coordinar millor els moviments del seu cos amb la Pilar i tot d’una les lletres d’han ordenat formant paraules i ja són capaços de llegir els seus propis contes gràcies a la Candi.
I ara un pas més, ja hem arribat a primària, on sabem que els pròxims sis anys aquests menuts estaran ben protegits pels cavallers del castell (el Sr Pinyol i en Jordi)
És juny del 2010, els nens entren al Castell gran tot dient “Bon dia” a la Princesa de les Fades, la Srta Montserrat, i a fora, queda un grup de pares tranquil i molt molt molt agraït.
PARES I MARES DELS LLEONS
GRADUACIÓ DE 6È
El nostre més sincer agraïment a l'Escola. A totes les senyoretes, des de P1 fins a 6è, per tots els valors inculcats i per lo molt que ens han cuidat durant aquests anys.
A la Direcció: la Srta Elena (que segueix igual que el primer dia), al Sr Pinyol (amb més paciència que un sant), al Jordi (aire fresc al col·legi) i a la Srta Montserrat (l'ànima de l'escola), tots ells ens han ajudat a fer-nos crèixer com a persones.
Amb tota l'estima del món esperem que tingueu present el nostre pas per les nostres vides.
Us recordarem sempre.
PARES I AMRES DE 6È
9 comentaris:
Ufff!! quin tip de plorar m'estic fent avui.. aixó que no em toca directament... em queden tres anys per mentalitzar-me..o per demanar cargament de "clinex"...
Que maco!!! que orgullosa deus estar !!Es meravellós tenir una feina tan enriquidora i reconeguda, oi? Us envejo "sanament"...
Una abraçada
Merche
Preciós!!!
Quina barreja d´emocions...
Patrícia
Segur que va ser molt bonica la graduacio, pero tambe molt emocionant.
Noelia Massagué.
que bonic!!! El conte de les fades és una bona història,... quin tip de plorar us devieu fer tots i totes, no?? M'alegro que tot hagi sortit bé. felicitats a tots!! Rosa B.
Jooo....que ya llore ayer bastante!!!
Que bonito el cuento de P5, os envidio, mucho.
Tenéis por delante todavía 6 años de vuestra vida en el Cole, pero disfrutarlos que se pasan volando.
Nosotros ya nos vamos, la gran mayoría...
Otros aun tienen peques que continúan y aun les falta.
Pero desde mi pequeño rincón de este blog, quiero daros las gracias de nuevo, por todos estos años, porque ayer me di cuenta de que no solo educáis a nuestros hijos, sino que os involucráis mucho con las familias, y es de agradecer.
Deciros también, que por lo que pude apreciar ayer, este año, las familias de los alumnos se han involucrado mucho en la graduación, la hemos disfrutado, hemos participado, y nos hemos ayudado entre todos.
Yo también he tenido una Fada de dirección que me ha ayudado...jajaja.
Tanto el discurso del padre de Carlota, como el cuento de la mami de Sergi, que me emociono todavía mas que la primera vez que lo leí, demuestra lo que os he comentado.
Necesitaría mil post para expresar lo que siento, porque solo con daros las gracias...a todos...no me llena.
Un beso, y mil gracias a todos, al colegio y a los padres de 6º, por ayudar a nuestra hija a crecer y sentirse querida por todos.
De verdad, mil gracias...
Cris
Va ser molt i molt bonic, també molt entrenyable, veure'ls allí, drets, fets uns homenets i donetes, i lo petits que eren a les fotos projectades.. i d'això no fa tants anys. Pena, molta pena per les famílies que deixen l'escola, que aquest any són moltes, moltíssimes, de 21 només 4 tenen germans petits que continuen, tal vegada això ha fet que els pares/mares de 6è ens hagim involucrat tant amb la graduació. Va ser un dia molt emotiu.. sort que ens en queden 2 més per gaudir-ho de nou.. però això és una roda que ja no para... i es fan grans tant ràpid!! Gràcies per tot de tot cor.
Família Anguera-Aixalà
Gràcies per un camí recorregut de la
vida del meu fill i uns sentiments i valors adquirits amb carinyo i recolzament de totes les senyoretes i
persones de direcció que han passat
durant aquests 11 anys .Amb carinyo
per sempre
Família Vergés-Pujol
De totes les decisions que, com a pares, hem anat prenent al llarg dels 12 anys de la nostra filla, la decisió de portar-la (quant encara no tenia 2 anyets) a la guarderia "ESCOLA DEL CARME" va ser, sens dubte, una de les més encertades i importants.
Mai oblidarem a l'escola, a la direcció, a les mestres i als companys que ens han acompanyat en aquest 10 anys.
US ESTIMEM!!!
Mama de Sara.
Avui si que li dic adeu a la meva escola , vaig a que em donin les meves ultimes notes i recordar per sempre les meves senyoretes que m'han fet com sóc , direcció per sanar-me les ferides i a la Sra.Montserrat i a la Sra.Elena per ensenyar-me moltes coses.
Familia Vergés-Pujol
Publica un comentari a l'entrada