EXPERIÈNCIA EN DIRECTE
Hem tingut la possibilitat de que la Maria José vingués un matí a l’escola.
La Maria José és una noia molt polivalent amb molts recursos i moltes idees.
Carregada amb la seva flauta travessera i el seu clarinet ha arribat a l’escola.
Els de 1r han gaudit d’una classe de música diferent.
Ha estat molt divertit intentar fer sonar un clarinet que se’m resistia, davant les rialles dels meus alumnes.
La flauta travessera també m’ha donat problemes i només he aconseguit arrencar un so llastimós. Decididament els instruments de vent no són el meu fort. Tinc altres habilitats però bufar no és el meu fort.
Sigui com sigui els nens han pogut veure en directe aquests instruments i això sempre és una bona experiència.
Després ha anat a la classe de 3r.
Allà hem transformat un tetrabik i una caixa de cartró en un moneder. Ho han passat molt bé.
Un taller original que els ha demostrat que estem envoltats de deixalles que són aprofitables, només cal tenir una mica d’imaginació.
Gràcies Maria José per compartir el matí amb nosaltres
8 comentaris:
La meva filla a arribat entusiasmada. Pensa fer moneders a tota la familia.
Gràcies Montserrat a vosaltres, a l'escola i a tu per deixar-me passar tan bona estona amb els nens. De ben segur que ells no ho hauràn passat tan bé com jo... Les fotos són una xulada. Moltes, moltes gràcies
felicidades maría josé... eres una caja de sorpresas... los niños deben estar encantados con esta nueva señu por un día...
L'Arnau ha sortit de l'escola molt content perqué havia sapigut tocar el clarinet i en canvi la Maria José i la Montserrat no...
El fet de sortir de la monotonia diaria de les classes i fer una cosa diferent, a la vegada que han conegut d'aprop dos nous instruments, crec que és molt positiu pels alumnes.
Jordi Martinez
Tinc un supermoneder de disseny.. el mal és que l'Ernest s'ha encaparrat en que l'estrenés avui... sense comentaris.
Judit
Que divertida i original aquesta activitat, de vegadas ens falta una mica d'imaginacio.
Noelia Massagué
Després del disgust de no trovar la jaqueta del xandall, va explicar-me o millor dit em va demanar un clarinet, com de moment no savia de que anava la història li vaig dir que primer havia d'apendre a tocar-lo llavors es quan em va explicar que la Maria josé els havia ensenyat a tocar-lo i ja savia molt, fins i tot mama la Montserrat no ha pogut fer-lo sonar i aixó que es més gran que nosaltres, tu mama saps tocar-lo, em va preguntar tota contenta? Jo li vaig contestar que no havia tingut l'oportunitat que havian tingut ells de poder-ho provar. Després d'aixó el Sergi va dir tot el repartori d'instruments que la srta Isabel li havia ensenyat. Ella ja està convençuda de que l'any vinent li demanarà als reis un clarinet.
Francesca
Veure d'aprop, ensumar (que els instruments tenen una olor especial, no us penseu), tocar-lo amb les mans, i com no, intentar fer-lo sonar, és una experiència xula, xula. Però un instrument de veritat, no una joguina.
Jo en toco un des de que tenia 14 anys, també de vent, però no puc viure d'ell (llàstima). És un instrument de música tradicional, típic de Castella, Navarra, Euskadi i València: dulzaina o dolçaina. És molt similar a la gralla, però quelcom més evolucionat, i amb un so més dolç, i no tant "estrident" (d'aquí el nom). I us puc assegurar que fer sonar, saber tocar un instrument, és una de les sensacions que val la pena experimentar.
Lluís R.
Publica un comentari a l'entrada