XICRANDES
Les xicrandes del barri han florit i jo encara ni ho he vist. Ahir m’ho van dir.
El seu color és el meu preferit. Cap altre color em transmet aquestes sensacions de pau, tranquil•litat i felicitat.
No sóc afeccionada a les plantes ni a les flors. No tinc paciència. El sol fet de pensar que enterrat a la terra puc trobar alguna cosa que es mou per si sola ja em desmotiva com a jardinera.
A part de que no tinc mesura amb l’aigua: o em passo o no arribo.
La feinada em té tancada dins l’escola però a fora la primavera segueix el seu camí sense esperar-me.
El final de curs és com una cursa d’obstacles on el cotxe que conduïm va a cent per hora.
No sóc bona jardinera però si que sóc bona conductora. És més, tinc fama de ser-ho.
La manca de temps fa que el blog se’n resenteixi.
Malgrat tot aquets cap de setmana passejaré entre mig de xicrandes del meu color preferit. De ben segur em donaran la força per acabar el curs, continuar amb el blog i no abandonar als meus amics ni la gent que m’estimo.
Deures per fer.
9 comentaris:
He de reconèixer que avui he vist aquestes flors tan bé descrites en les teves lineas, que acabo de saber que és la teva preferida, però no t'he vist a tu... Descansa, que ens queda la recta final i mentre mes s'aproxima, menys vull que arribi.
Quina foto més maca i quin color tan especial. Realment no m'hi havia fixat mai.Diria que fins i tot relaxa al mirar-ho.
Anims per tots que ja queda poc per acabar el curs, aquesta setmana pròxima ja es la recta final.
Cal reconeixer que el color d'aquests arbres, dels que no sabia en nom, és preciós!!!! Per uns dies el barri te un color diferent i val la pena passenar i gaudir-lo.
Segur que ens dona força per fer la última empenta al curs!!!!!
Montse
Ja fa dies que vaig veure els arbres florits....son espectaculars jo trobo a faltar el meu hort... però bé....
M'imagino que tots el que llegim el blog... (com bé em comentat) trobem a faltar algú dia el post diari, però jo sé que el bons amics sempre estan ai.... esperant, a vegades vols trocar i s'et passa o simplement dius desprès ho faré i no te en recordes... passen dies, mesos e inclús anys però els de veritat sempre et contesten. Tots seguirem aquí.... cada dia esperant que retornis a escriure diàriament. Anim amb tot. Per cert la festa secreta ja no la faràs?
No se si son les mateixes flors o no ,pero a Carles III, les fulles dels arbres son liles i cada matí les miro i penso mira que llamatives i maques que son i cada matí comento el mateix amb els nens i ells em diuen si mama son iguals que ahir (potser em faig una mica pesada), a mi m'agradan molt les flors,potser perque m'agradan els colors llamatius i variats i la lluminositat que desprenen encara que haig de reconéixar que no soc massa bona cuidant-les, a casa aquesta feina l'acotuma a fer el Cristóbal que com jo dic es de camp.
Si que es veritat que la setmana passada ens tenies una miqueta abandonats, aquesta setmana pero has tornat a agafar una mica el ritme. Ara si que ja podem dir que estem en el tram final de la cursa, ànims que ja queda poc.
Bon cap de setmana. Francesca
Ànims!!!
Molta força!!!
Tot sacrifici té la seva recompensa, no defalleixis ara, no, ara no.
Tens un cap de setmana per davant,aprofita'l i de ben segur agafaràs força per fer aquest últim esforç.
Laia
QUINA FOTOGRAFIA!!! REALMENT ET RELAXA MIRAR-LA. QUE MACA. JO AQUÍ A ESPARRAGUERA TINC MOLTES FLORS I ARBRES I EL CAP DE SETMANA EL PASO MOLT TRANQUIL·LA. VINGA ÀNIMS QUE JA ACABEM
MAMA FAU
Els lectors fidels saben esperar i comprenen que no sempre es pot arribar a tot!
Les Xicarandes (Jacaranda mimosifolia) de Carles III estan realment maques aquests dies. També estan precioses les enormes magnòlies del Parc de la Maternitat. Passejar-hi una estona i fer-hi un petit pic-nic, ara que encar no fa gaire calor, és revivificant.
Montserrat, tenim alguna cosa més en comú...el color preferit!
Tant li fa si ets o no bona jardinera de flors, ho ets de petits brots que creixen i això és imapagable.
Records.
Publica un comentari a l'entrada