Dimarts, 26 de gener de 2009
MEDIADORS
Els conflictes entre nens cal que siguin resolts entre ells.
Els nens tenen prioritats molt peculiars, i magnifiquen, i obliden, les coses de manera molt diferent dels adults.
Els pares, sovint, sortim en defensa del nostre fill davant d’altres pares. Ens enfrontem, ens enfadem i tenim conflictes gratuïts.
La majoria de vegades els nens solucionen els problemes de manera senzilla, però si els adults ens hem enfadat entre nosaltres, costa molt més oblidar.
Els nens tornen a ser amics al cap de poca estona i juguen feliços aliens a tot, però nosaltres farcim les relacions de menyspreu i paraules que no havíem de dir.
No cal. Evitem tot plegat.
Si el problema pren dimensions importants el més efectiu és anar directament a l’escola, i que nosaltres fem les funcions de mediadors.
A l’escola he viscut sovint casos de conflictes entre pares per culpa dels nens.
Els pares s’han enfadat i gairebé han deixat de parlar-se mentre que els nens han continuat sent grans amics.
Quan el meu pare és coneixedor d’un d’aquests conflictes sempre li he sentit dir una mena de poesia, que em fa molta gràcia i diu més o menys així:
Por una bagatela
dos muchachos
se pegaron sin cesar.
Se fueron a su casa
pensando la peor
de las venganzas.
Al dia siguiente
se vieron de nuevo
y se pusieron
a jugar
Quan els nens tinguin un conflicte deixeu primer que ho solucionin ells i si el tema es complica veniu a l’escola.
Som, o hauríem de ser, els millors mediadors en conflictes infantils.
7 comentaris:
crec que esls nens no han de patir mai les males cares dels pares, i mes quan es tracte de anar a pasarso be,al final nosaltres som qui creem problemes, per que ells sont tots amics,ja som tots prou grandets no?
Los niños han de aprender por sí mismos a solucionar sus conflictos, por tanto hay que hacerles responsables de sus disputas. No hay que hacer inmediatamente de mediador, sino mejor darles tiempo para que sigan buscando estrategias de solución pacífica.
Poesia molt bona
Los niños tienen que aprender a solucionar ellos solitos sus conflictos o problemas. Pero tambien es verdad que es muy dificil saber mantenerse al margen. Al menos a mi me cuesta muchisimo.
Pero por el bien de ellos, tenemos que quedarnos un poco al margen ante estas situaciones.
Noelia Massagué.
A vegades es complicat mantenir-se al marge, encara que es veritat que son ells els que tenen que trovar les solucions, es un tema relacionat amb l'autonomia i maduració, quan avans aprenguin que no sempre els papas estaran al costat per resoldre els conflictes millor, pero torno a repetir que en ocasions costa mantindres al marge, a mi em passa sobretot a casa, a vegades es barallan perque volan la mateixa joguina o perque un vol veure uns dibuixos i l'altra no vol. Nosaltres intentem que siguin ells mateixos els que ho resolguin pero quan veiem que la cosa no es calma sino que es va complican més al final hem d'intervindra, aixó si tenim el consol que la solució que els donem, serveix com exemple en altres ocasions. Amb el tema de l'escola passa igual, a vegades surtan dient mama tal m'ha fet aixó o m'ha dit aixó altra, li diràs a la seva mare?, jo sempre contesto el mateix, demà serà un altra dia i segur que torneu a ser amigues i intento fer-lis entendre la postura de l'amiga. Fins ara per sort al dia següent arriva com si res no hagués passat, ara bé segur que arrivarà el dia que aixó no serà així, llavors ja veurem que hem de fer.
Francesca
Tots sabem q de petits els "enfados" amb els amics ens duraben com a molt un dia, de gran les coses son diferents... xo nosaltres som del parer d´ensenyals´hi q nosaltres no hi serem sempre al costat x apagar el foc, han d´apendre a sol.lucionar els seus conflictes x si mateixos, si la cosa ja agafa grans dimensions, s´ha de mirar d´ajudar-los sense fer mal als demès, x això estem els pares i l´escola.
Patrícia
Molt bona la poesia. Tens raó, els nens s'enfaden i després res són amics, però n'hi ha vegades que t'has de ficar quan la cosa és més seria. Ho sé per experiència.
mamafau
Publica un comentari a l'entrada