Dimarts, 19 de gener de 2010
LA FLAUTA MÀGICA
Tal i com vaig prometre, avui parlaré de Música Clàssica, concretament d’òpera. La setmana vinent tota l’escola entrarà en el meravellós món de Mozart, tot escoltant i coneixent “La Flauta Màgica”
La majoria de gent que diu que no li agrada l’òpera és perquè no ha escoltat el fragment adequat, en el moment adequat.
L’òpera et pot arribar a avorrir mortalment o et pot emocionar esplendorosament.
Tot depèn de com se’ns ensenyi a estimar-la, a valorar-la i a gaudir-la.
De la mateixa manera que crec que hem d’introduir les lectures obligades també crec que hem de fer escoltar òpera als nens.
Els meus alumnes escolten música clàssica de manera habitual i la majoria de vegades els hi agrada.
Encara em sorprèn i m’omple d’orgull quan algú em diu que una peça li posa la pell de gallina, o els hi agrada tant que la volen tornar a escoltar.
Com us podeu imaginar les audicions sempre van acompanyades d’un gran teatre per part meva, de l’explicació de tota una història i fins i tot de la representació animada d’allò que escoltaran.
L’òpera és un amant difícil i exigent que vol temps, tranquil·litat, petites dosis i molta paciència. Si li doneu aquests ingredients serà vostre per sempre.
Un dels meus projectes, que algú dia faré, és fer un curs de música clàssica per a no melòmans, pels pares i mares de l’escola. Si no aconsegueixo que us enamoreu de la música el 90% de les vegades us retornaré els diners. Us hi apuntaríeu?
Per altra banda em comprometo a que la setmana vinent els vostres fills i filles s’entusiasmin amb “La Flauta Màgica” i que cantin l’ària de la Reina de la Nit. Si no ho aconsegueixo... ho tornaré a intentar. Sóc molt tossuda.


Jo també acostumo a ser "Vincero" en tot allò que em proposo