4/3/09

Dimecres, 4 de març de 2009
LA LLUNA I LES ESTRELLES
Muntar un planetari portàtil té la seva gràcia. Ha estat divertit aconseguir posar la classe totalment a les fosques, controlar que no xisclin i que no facin uhhhhhhhhhhhh, encendre la petita làmpada i… meravellar-se veient les estrelles.
Hem vist l’estrella Polar i poca cosa més per què no entenien les formes que fan les estrelles.
- Mireu el carro!!! Els hi deia jo
- Un carro? On hi ha un carro?
- Mireu el Drac!!! El veieu?
- Un drac? Com el de Sant Jordi? On?
- Mira la constel·lació de Lleó, aquest és el meu horòscop!
- Horòscop? Que vol dir? Lleó? On hi ha un lleó?
- Ho veieu?
- Siiii, em contestaven alguns, però les seves cares deien que no veien res del que jo els hi estava explicant.

En aquest moment he decidit callar i deixar que miressin en silenci. Al cap i a la fi mirar el cel sempre és bonic encara que sigui vist de manera artificial i que no hi veiem res més que puntets brillants a la paret de la classe.
A vegades hi ha coses que no necessiten cap explicació, ni cap paraula. Només cal deixar-se envoltar i deixar-se portar.
Avui és quart creixent, ho sabíeu? Jo sempre sé en quina fase està la Lluna, m’agrada saber-ho, però he de reconèixer que fa molts dies que no la miro.
Els nens estan aprenent moltes coses aquesta setmana però potser el més important que estan aprenent és a adonar-se de que l’espai que ens envolta és fantàstic, preciós i que de tant en tant hem d’aturar-nos per observar aquesta meravella.
Quan estiguem de convivències, tot just aquell diumenge anterior, haurà estat Lluna plena, per tant sortirem a veure la Lluna, casi plena. Allà serà fàcil trobar-la.
Quants dies fa que no mireu la Lluna? I les estrelles?
Tagore va dir: Si plores per què has perdut el Sol les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
El Sol ens escalfa i ens dona llum i alegria però la màgia de la Lluna i de les estrelles ens pot fer viure moments increibles. Us deixo... m'en vaig al terrat a veure les estrelles.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquests projectes els hi obren noves finestres. Molt interessant el que esteu fent

Anònim ha dit...

Normalment correm tant que només el fet de parar i mirar ja és meravellós. Aquest estiu vam poder gaudir d'una nit familiar, observant l'eclipsi de lluna; disfrutar tranqil.lament.

Anònim ha dit...

A Barcelona es complicat observar el cel, però si que és veritat que ho hauriem de fer-ho més sovint

Anònim ha dit...

Es interesant i bonic explorar el nostre voltant, a casa meva desde que jo era petita sempre ens van ensenyar a disfrutar de la tranquilitat que produeix la nit, recordo més d'una nit que quan anavam a casa dels meus avis al cap de setmana a S.Just dormiam els meus germans, jo i el meu pare amb sacs en el jardí, i el meu pare ens explicava históries de po, era meravavellós. Tinc la sort de poder gaudir cada dia mirant al cel per la nit, m'encanta perque no s'escolta res més que els teus propis pensaments i el soroll dels grills. Els meus fills gairabé cada dia poden gaudir d'aquesta tranquilitat, molts dies mirem el cel i llavors la Neus diu mama el avi segur que està molt be en el cel, perque la lluna i les estrelles cuiden d'ell igual que ell desde el cel cuida de nosaltres.
Francesca

Anònim ha dit...

Aquesta mateixa frase de Tagore, me la van dir al fer ma una abraçada en un moment de pèrdua i de dolor , no se m`ha oblidarà mai el missatge que en van donar.

Anònim ha dit...

Aquesta mateixa frase de Tagore, me la van dir al ferma una abraçada en un moment de pèrdua i de dolor , no se m`ha oblidarà mai el missatge que en van donar.