23/3/09

Dilluns, 23 de març de 2009
QUATRE PUNTS IMPORTANTS
Hi ha uns punts que són molt importants si volem que els nostres fills ens facin cas i que seria interessant que en reflexionem.
El primer és la coherència, la congruència amb allò que diem i allò que fem.
És important mantenir sempre una línia d’actuació: un dia no podem ser molt estrictes i l’endemà totalment permissius.
Cal tenir unes normes d’hàbits i de comportament a casa ja que sinó ens trobem amb nens desorientats que no saben massa que han de fer.
L’altre punt important és saber escoltar. Escoltar no vol dir que ells decideixin sempre el que volen fer.
Cal que també ells aprenguin a escoltar i si volem que ells ho facin nosaltres també ho hem de fer. Les decisions que es prenen a vegades no seran les que ells volen però cal donar l’oportunitat a parlar, no pas a cridar i a exigir. Són coses ben diferents.
Un tercer punt seria la valoració. Quan us exposin la seva idea o la seva opinió no ens en poden riure, es sentirà ferit i no tindrà autoestima.
La implicació és un altre dels punts que hem de tenir en compte. Us ha d’importar el què fa, el què pensa, el què li agrada i el què li desagrada però ell també ha de saber el mateix de vosaltres.
Aquets quatre punts no són unidireccionals, cal que siguin d’anada i tornada.
Un cop més prediquem i ensenyem en l’exemple.
Coherència, escoltar, valorar i implicació.
Recordeu-los però no oblideu que ells també els han de tenir presents i els han d’aprendre a utilitzar.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Cada vez estoy más convencida de que llevamos una vida completamente antinatural. Estresados hasta la médula, no tenemos tiempo ni, a veces, ganas de escuchar a nadie. Coherencia... dios! si no somos coherentes ni con nosotros mismos, no sabemos lo que queremos, ni tan siquiera lo que pensamos y si lo sabemos muchas veces actuamos en contra porque las circunstancias nos obligan a ello.
Yo intento con todas mis fuerzas, con la fuerza que me da el amor, escuchar, hablar, valorar, entender, reir, llorar, jugar, estudiar, comprender, educar a mis hijos, pero a veces resulta difícil... muy difícil.

Anònim ha dit...

Educar es difícil, pero jo crec que es perque de certa manera ho provoquem nosaltres mateixos. Crec que a casa hi ha de existir unes normes, uns valors i un principis que no han de trencar-se mai, pero la veritat es que encara i així resulta complicat. Nosaltres a casa ja fa molt temps que apliquem la técnica de que tots els actes tenen conseqüencies, i encara que costa els nens aprenan ràpidament i asumeixan les seves responsabilitats. Per altra banda ens agrada escoltar les seves idees i opinions, donçs creiem que d'aixó es basa la familia, a vegades hem de reconeixar que tenen idees i valoracions molt més bones que nosaltres.No se si el que explicaré ara viene o no a cuento però volia compartir-ho perque a vegades tenen les idees tant claras i aquestes son tant coherents que no deixan de sorpendre, ahir la Neus quan va sortir de l'escola li va dir a la seva àvia, aquesta carta li haig de donar en els papas, es per si no continuem a primer en aquesta escola, pero com jo si que continuaré. Quan la vaig anar a buscar m'ho va comentar i jo li vaig preguntar perque volia continuar a la mateixa escola, la seva resposta textual va ser: perque l'any vinent tindré com a mestra la teacher que llavors no serà la meva teacher sino la meva senyoreta, tindré a la Marta a primer i a segon com teacher, perque m'agradan molt les feines que fem a l'escola, aprenc moltes coses i perque m'agradan molt els meus amics. Per la nit li vaig explicar en el Cristobal i tots dos rien vam opinar el mateix i es que la veritat es que no ens haviem plantejat camviar-la d'escola pero si en algun moment haguessim dubtat, els seus motius per quedar-se a l'escola tenen suficient pes per haver-la escoltat i haver accedit a la seva petició.
Francesca

Anònim ha dit...

Ellos salían contentos y nosotros los recibíamos con una sonrisa, se veía en la mayoría de las caras. Esas son la pequeñas cosas que producen alegría interior, que ayudan al inicio de dialogo; te explican con ha sido el día, conversaciones de cómo van a cuidar la planta, de la primavera...., es un paréntesis en sus actividades y las nuestras, es compartir para empezar la tarde con ellos.
Aparte de todo esto, ¡Me encantan las flores !, fue una agradable actividad extraescolar el encontrarle un sitio, plantarla y hablar de la llegada de la tan ansiada primavera..
Cal que neixin flors a cada instant ....