PIRÀMIDE D'APRENENTATGE
Ja veig que no puc fer campana. Ja m’està bé que ho trobeu a faltar. Escric per què m’agrada però si ningú ho llegís no tindria cap sentit continuar fent-ho. Gràcies per ser-hi.
Avui he anat a una conferència sobre Educació i entre moltes coses interessants han explicat la Piràmide de l’aprenentatge. De seguida he pensat que avui ho compartiria amb vosaltres.
Hi ha un estudi on han comprovat que tot allò que expliquem a les escoles, al cap de dues setmanes, el que recorden els alumnes és el següent:
- si només s’escolta recorden un 5% del que s’ha explicat
- si ho llegeixen recorden un 10%
- si es veu amb un audiovisual recorden un 20%
- si s’estableix un diàleg amb els nens recorden un 50%
- si ho experimenten i ho manipulen es recorda un 75%
- si allò que hem explicat ho expliquen després, ho comparteixen amb la família o amb els amics i s’amplia amb idees i opinions diverses es pot arribar a recordar un 90%
L’estudi, si més no, l’he trobat interessant. Un cop més he pensat amb la importància de treballar plegats família i escola. Preguntar cada dia, a l’hora de sopar que han aprés a l’escola, que els hi ha explicat. Que tothom doni la seva opinió i ampliï els coneixements i que s’estableixi un diàleg i una discussió interessant.
I com que per mostra un botó, avui els de 6è feien un experiment per diferenciar substàncies pures de mescles, distingir mescles homogènies i heterogènies i conèixer les tècniques de separació.
Segons la piràmide haurien de recordar un 75% i si ho comenten a casa arribaríem al 90%.
Ja us ho diré el què han recordat quan corregim els exàmens sobre aquest tema.
6 comentaris:
Qui donava la conferència. No seria el director del CE Jacint Verdaguer ? Ahir vaig estar en una conferència d'ell i va explicar això mateix.
Bufff!!
Va ver saber-ho perquè quan els hi preguntes, a vegades et diuen,aiii!!mama que pesada...
Doncs sí, continuaré essent pesada!!!
Laia
Menys mal que has tornat a escriure al "nostre" blog. Després de 4 dies sense llegir-te ja començavem a preocupar-nos per si ens havies abandonat.
Interessant aquest estudi i ara que sabem de la importancia de compartir i refrescar el que han fet a l'escola, els hi insistirem que ho expliquin, tot i que a vegades els hi costa força...
Jo ja m’he acostumat a sentir això de "Mama ets una pesada". Tinc per costum preguntar cada dia que heu fet al cole? Has après alguna cosa nova? quina? I sovint la resposta es "No ho recordo" i així creu que s’estalvia d’explicar-ho. Però com que soc "tant pesada" i tossuda al final sempre aconsegueixo el meu objectiu, sobretot quan canvio de tàctica i en lloc del típic interrogatori opto per mantenir una conversa més relaxada
Doncs en el meu cas és al contrari, li he de dir "nennn calla una mica si us plau!" jaja. Però ja m'agrada que sigui així, ho prefereixo que no al contrari.
És molt gratificant que un nen t'expliqui les seves coses, perqué em fa pensar que sempre serà així i, sobretot de cara a la adolescència, crec que és molt i molt important.
Li
Que be que avuí quan he tornat de dinar he comprovat que si havias escrit en el blog, començava a pensar que ja no ens estimaves. Pensa que per nosaltres els que estem a l'altra banda de l'escola es molt gratificant aquest regal que ens fas a diari. Nosaltres tenim la sort de que la Neus ho acostuma a explicar "tot", i la veritat es que m'agrada que sigui així, ja desde petita juguem a un joc que es ella m'explica el que fa a l'escola i jo li explico el que faig a la feina, fins i tot m'agrada que siguin ells mateixos els que m'expliquin al que han dinat, perque encara que ja ho sabem pel menú que ens penjes a la web cada mes, a vegades m'explica alguna anécdota del menjador, per exemple el Sergi sempre hem diu els nens que menjan i es faran grans, i els que no menjen i es faran petits. M'agrada saber els càrrecs que tenen, si han discutit amb algú, es més acostumem a dint-se alguna cosa que ens hagi posat contents i si hi ha alguna que no ens hagi agradat. Considero que es necesari saber o intentar saber-ho tot, tant el que van aprenent de coneixaments com les seves inquietuts, sentiments.... Crec que es fonamental per establir una bona relació-comunicació entre pares i fills i una confiança que més endevant quan siguin adolescents sera molt necesaria.
Francesca
Publica un comentari a l'entrada