CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT
Ho he dit moltes vegades: la vida és plena de grans maldecaps i de felicitats petites.
El secret està en saber equilibrar les dues coses.
Hi ha una frase que em fa molta gràcia que diu: Gaudeix del dia fins que un imbècil te l’arruïni.
Sempre, sempre, més aviat o més tard, apareix aquest imbècil.
Malgrat tot, estar amb nens cada dia, fa que miris les coses d’una altra manera.
No treballen, no estudien, criden quan baixen per les escales, es barallen al pati, falsifiquen firmes, no escolten... però et dediquen un somriure quan els hi regales una bonica flor.
I aquells que treballen, estudien, no criden, no es barallen, no falsifiquen les firmes i t’escolten (creieu-me que d’aquest també n’hi ha... i molts) també et dediquen un ampli somriure.
Avui hem celebrat la primavera amb boniques flors per a tots els nens. Tots sortien contents amb la planteta. Tal i com, un cop més, diu la cançó: Cal que neixin flors a cada instant.
9 comentaris:
Fe no és esperar, fe no és somiar, fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
És tan maca la cançó d'en Lluis Llach que jo la poso sencera.
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar,
l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.
No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
si que es veritat que més aviat o més tard apareix aquest imbècil
Cada mañana salgo de casa con los nervios de punta, contando los minutos que quedan hasta las 9.00, corriendo por esa carretera de Sants abarrotada de coches y de personas que llevan la misma prisa que nosotros. Llego al coche sudorosa y de mal talante, arranco y ejerzo de fitipaldi hasta el colegio (intentando no infringir ninguna norma de tráfico, por supuesto), dejo a mi hijo mayor con un fugaz beso y un rápido "te quiero" (son las 8.58 con un poco de suerte) continúo hasta la calle Vallespir y aparco. Bajo a mi hija del coche, le pongo su abriguito y su mochila, me da la manita y va todo el camino cantando canciones de la primavera que le han enseñado en el cole y, en ese instante, siento que me reconcilio con la vida.
Ésta es una de mis "felicitats petites".
Li
Proposo caminar unes passes per davant d’aquest imbècil que vol arruïnar-nos el dia.
M’encanta veure tantes floretes al bloc i aquests nens i nenes tant somrients.
Benvinguda, primavera! Disfrutem de les petites felicitats com que deixem enrere el fred i que comencem a acostar-nos a l’estiu.
Lourdes :-D
Aquesta frase no és poesia ni un acudit però avui en llegir-la he tingut una felicitat petita. Si és veritat que com més anys fas i més bufetades et dona la vida t`adones que la dolçor i la innocència dels més petits és de les coses maques que té la vida. MS
Avuí mateix sense anar més lluny he topat amb un d'aquests que et volan complicar la vida, i la veritat es que m'ha deixat mal cos, sort que tenim d'aquestes felicitats petites cada dia com veure les fotos dels nostres burinots sonrients i plens de felicitat. Al mal tiempo buena cara, i a tots aquells que l'únic que fan es complicar la vida als altres sols haig de dir que a todo cerdo le llega su San Martín.
Francesca
M'encanta veure el blog amb tant color... grog y blau dels xandalls.. cabells rossos, morenos, castanys.... fons dels dibuixos fets pel ells...i verds... aquestes floretes grogues y taronges amb cap-ullets.... Viva la primavera, ja s'alargan els dies i la gent esta mes animada...
Jo soc de las que pensa que el got sempre esta ple, així que no penso que vindrà algú i se'l veurà i si algú em vol donar la tarda o el dia, dons només i ha que mirar per veure la felicitat que ens envolta, potser aquesta persona li falta.
Cal que neixin flors a cada instant.... I tant si n'és de bonica, la cançó, la primavera, la llum, les cares somrients dels nens que surten amb una floreta pintada per ells, o tot el carrer ple de nens amb un clavell de moro a la ma....Els díes llargs ens animen a tots i la Montserrat ens està omplint el blog de cançons, la plaça del diamant, serrat, Llach,...que bonic tot plegat, gràcies, cada cop que obro el blog acabo cantant, per mi, és clar no fos cas que plogui....Rosa B.
Publica un comentari a l'entrada