Dimecres, 3 de desembre de 2008
L'EXIGÈNCIA
L’altre dia escoltava per la ràdio al Psicòleg clínic Jordi Royo. Ell és especialista en temes de conflictes i drogodependències entre els adolescents i preadolescents.
Insistia en la importància de que els pares han de conèixer totes i cadascuna de les substàncies perilloses a les que estaven exposats els nens actualment, malgrat que fossin pares de nens petits.
No acostumo a tractar temes d’adolescents en aquests blog ja que la majoria de lectors teniu nens més petits, però ell comentava que si el vostre fill compleix un dels següents punts que a continuació us poso, hauríeu de començar a posar atenció a tot plegat, al cap i a la fi no està tan lluny.
Els conflictes, que comencen a vegades als tres anys, i que són motiu de risc són:
- baix rendiment acadèmic
- inhibició en les tasques domèstiques (un nen a partir dels tres anys ha de recollir la seva roba bruta, endreçar la seva cartera, recollir el seu plat de la taula, recollir les joguines...)
- exigència de llibertat, no controlada, en el seu temps d’oci
- exigència de demanar diners sense cap control (en els nens petits exigència de demanar que li compreu tot el que vol tenir)
- exposició excessiva a l’oci paralitzant (televisió, Internet i mòbil)
L’altre dia algú va fer un comentari al blog en què deia que als nens els hi exigíem massa coses. Greu error.
El nen al que demanem que s’esforci en fer els dibuixos millor s’esforçarà (ho podeu comprovar en els àlbums que cada dia ho fa millor) si no li demano esforç farà el mínim i no millorarà, de ben segur.
Al nen que li demano que faci un esforç menjant allò que en principi no li agrada (encara que a vosaltres tampoc) segurament ampliarà els seus gustos i a la llarga tindrà una dieta més equilibrada que serà un benefici per ell. Si no li exigeixo no aconseguiré cap resultat.
Ahir uns pares em van passar un link sobre la comunicació, les drogues i els adolescents. L’he trobat molt interessant i us en vull fer ressò. http://parlem.aspb.cat/parlem1.html
Recordeu: mai és massa aviat!!! Els vostres fills són petits i estan protegits i no estan en una escola de risc però el món que hi ha a fora és gran i ferotge. Comenceu ara a treballar petits detalls: EXIGÈNCIA, COMUNICACIÓ I NORMES.
El temps juga en contra vostra, o favor tot depèn de la vostra exigència i la vostra disponibilitat en voler tenir conflictes per millorar. El més còmode és mirar cap un altre costat. Si no els acostumeu de petis després serà impossible.
CALENDARI D’ADVENT ESPECIAL
FINESTRA NÚMERO 3: El millor que he aprés des de que sóc mare és a dir que NO quan és NO
6 comentaris:
Amb referència a la frase d'ahir del calendari d'advent, una pregunta:
¿Quan diem NO, l'hem de justificar o no?
Recordo que quan era petita i em deien NO, sempre preguntava el per que, i la contesta era: perque no.
Ho trobava injust, pero ara que sóc mare, penso que potser a vegades donem masses explicacions.
Tú que penses?
Jo penso que a vegades ha d'haver un NO, perquè no. A la vida es trobaran que hi ha coses que cal fer-les i no et donaran explicacions. És bo que s'acostumin de petits a un NO.
Si mai han rebut aquest NO no aprenen que és la frustació i és quan tenim aquests petits dictadors exigents a tota hora.
Jo penso que mostrar-se exigent, sobretot amb els fills, és un camí dificil, però la recompensa tan per pares com per fills és enorme.
No sé si el millor que jo he après ha sigut a dir no, sé que he aprés e intentaré seguir aprenent moltes coses d´aquest "ofici". Del que sí estic segura és que m´encanta ser mare!!
Fa ja uns dies vam anar a dinar a casa d'uns tiets meus, la meva tieta es va sorpendre bastant perque vaig dir nens a posar la taula i ells ho van fer, pero quan van acavar van ser ells mateixos els que sense dir-lis res van recollir els seus estris. La meva tieta amb va felicitar i la veritat es que em vaig sentir força orgullosa. Hem de reconeixer que la feina de pares no es gens sencilla, ara be quan després de repetir 40 vegades la mateixa cosa aconseguixes que ho fasin ja sols, tens la sensació de que ho estàs fent be, el "problema" es que mai acava. Referent al calendari d'advent, jo quan dic no hem sento be, un exemple es el el tema de las gominoles, al dia que van obrir la botiga de chuches al costat de l'escola vaig pensar ja veuràs com hi hauran plors. Recordo al principi que hem deian mama cumprem bobos, i jo cada dia deia no, després de molts dies van deixar de preguntar-ho, ja sabian la resposta, ara a vegades es miran l'aparador i prou, i algun dia jo els sorprenc perque comprem, la diferencia es que ells saben que es quan jo ho crec convenient. Ser mare es el millor regal del mon, encara que a vegades penso que els nens tindrian que venir amb un manual d'instruccions per nosaltres.
Francesca
Si voleu més informació sobre les drogodependències podeu trucar al telèfon de la "Línia Verda" (Servei d’informació i orientació sobre qualsevol problemàtica relacionada amb
les drogues i les drogodependències) Tel 93 412 04 12
Tony Rico
Molt interesant aquest post i molt real. Jo intento ser exigent i quan ho sóc acostumo a obtenir sempre els millors resultats de la meva filla.
gràcies Tony per la informació.
Publica un comentari a l'entrada