Dimarts, 9 de desembre de 2008
NADAL, NADAL... UN PAS DE PARDAL
- Bon dia! Estem tots??? -pregunto
- Si, avui tothom
- Doncs va, que gravarem. Agafem la Música, els instruments, els bancs i col·loquem a tothom.
Els que han oblidat la bata en buscarem alguna en una altra classe, que tots la portin cordada i el menys bruta possible.
- Tots a punt? Música mestra!!!
- Espera, espera que aquell d’allà no es veu prou bé. Les cues de l’Anna tapen la cara del Marc.
- Ara si. Es veuen tots bé.
- Intenteu no moure-us massa que sinó us tapeu.
Comença la música però ells no canten. En prou feines es mouen, només el suficient per tapar-se uns als altres. Un comença a plorar, un altre vol la mama, un altre demana l’àvia (aviat sortirà tota la família).
Un es gira d’esquena. Un té pipi i evidentment, com que estan constipats, tenen mocs.
Ara cal que diguin la frase inintel·ligible que han de dir. Fa dies que la saben de sobres però dir-la davant la càmera és complicat.
- Agafa el micro
- Acosta’l a la boca... no, no tant
- Més fort...
- Més fluix...
- Vaaaaaa
- Esperaaaaaaa que encara no hem engegat la càmera
Ha passat gairebé una hora, hem d’acabar com sigui. Ells estan ja cansats i nosaltres a punt de caure per terra, però ha estat divertit un cop més.
Mentrestant el Tió ja ha arribat a l’escola i tot comença a omplir-se de l’esperit nadalenc.
Malgrat que aquestes dues setmanes són una carrera d’obstacles, el Nadal és una de les meves èpoques preferides i que intentem encomanar als nens a viure amb alegria.
CALENDARI D'ADVENT
FINESTRA NÚMERO 9: No tots els qui tenen els ulls tancats dormen. Ni tots els qui els tenen oberts són capaços de veure-hi
4 comentaris:
Admiro als que conserven la il.lusió per les festes de nadal, cap d'any, sant esteve... No entenc aquestes ganes de familia, de menjar, de comprar i demés. No sóc un bitxo raro, n'hi ha més, molts més que pensen com jo (el que passa és que no ho diuen).
Sonia G.
tu ho passes be, tot i les angunies i presses del moment, ells una mica agobiats, perque la frase fa díes que la saben, la seva i la de tots els altres, però les càmeres imposen.. Un cop més hem d'agraïr, el temps i l'esforç que us suposa, fa molta il.lusió veure el Cd de Nadal i a ells els encanta. Després el veurem mil cops. Gràcies i Bon Nadal!!
Si he de ser sincera el que has explicat es estresant, suposo que nosaltres sols veiem la part maca, un any podriau fer la gravació de les tomes falses. A mi també m'encanta el Nadal, les llums, els colors, la taula ben parada, les reunions familiars, la il-lusió dels nens. Aquest any l'estem disfrutant molt més donçs al Sergi ha contribuit molt en els adornos i la col-locació de l'arbre i el pesebre. Diumenge estavam tots quatre posan a les pinyes que haviem recollit feia uns dos mesos a la muntanya la cola blanca i la purpurina daurada, i us puc assegurar que el centre de taula que ens ha quedat no te res d'emvejar els que es compran fets.
Recomano a tots que aneu a veure al teatre Guasch l'obra que fan aquest mes sobre el Nadal, nosaltres vam anar l'any passat i es molt maca. Sobre el tema de la dita es del tot certa.
Francesca
Ai que em sembla que el Martí em va explicar alguna cosa d'això!!! No sabia si l'havia entès però ara em queda clar!!!
Ah! Per per cert si voleu fer una sorpresa als petits us recomano que mireu aquest enllaç. Podreu fer un video on els Reis d'Orient parlen als nens pel seu nom!! És molt fàcil de fer!!!! La cara del Martí era un poema! Li queia la baba!
L'enllaç és :
www.navidadessorprendentes.com
Magda
Publica un comentari a l'entrada