Dimarts, 16 de desembre de 2008
Finestra número 16: El millor de viure una cosa és que ja mai ningú ens la pot pendre.

FESTIVAL DE NADAL

Ha arribat el moment esperat. El moment en el que alumnes, mestres, pares, mares, iaies, avis, amics... hem pogut disfrutar d'una "felicitat petita" veient les evolucions dels nostres petits "rossinyolets".

Amb la sala polivalent de l'escola plena a rebossar a les 15:30 hem començat el concert de Nadal.

Els alumnes de P3 i P4 han cantat i ballat amb tot l'entusiasme, alegria i espontaneïtat que els correspon per la seva edat, i han anat fent camí tot buscant la "cançó més bonica del món".

A les 17:00 hores amb molta puntualitat ha tocat el torn dels alumnes de P5 i Primer, aquests ja han interpretat de manera més acurada les cançons, les lletres i els balls. Ens han dit el vers de nadal i ens han cantat una nadala i una versió preciosa del "Rossinyol".

A dos quarts de vuit, amb puntualitat absoluta, començava el tercer festival de la tarda.
Els nens i les nenes de 2n i 3r entraven nerviosos a la sala i ja de seguida ens hem adonat que el seu entusiasme era total.

Cantaven les cançons ja amb molta més correcció i hem aconseguit que les panderetes, els triangles i les claus toquessin a l’uníson.
I ja eren les vuit en punt que entraven els més grans.
M’agrada veure’ls tan entregats, molt posats en el seu paper de grans cantaires.
Ho feien tan bé que ja estava absolutament relaxada i també jo gaudia del moment.
Els aplaudiments finals han estat espectaculars però la mirada i el somriure dels nens no té preu.
El millor tancament que he tingut aquesta tarda és quan tots els pares aixecats aplaudien i demanaven un BIS.
Hem escollit repetir la cançó “He somiat”.
La cançó diu:
He somiat que estava al teu costat i agafava estels amb la mà.
He somiat que tot el món era pau i ens agafaven ben fort les mans.
He somiat que tots els meus somnis es feien realitat.