Dijous, 11 de desembre de 2008
AVIS MÓN
Un any més la recollida de menjar per Avis Món ha estat tot un èxit. Moltes gràcies a totes les famílies que ho heu fet possible.
Els de 6è han col·laborat amb molt d’entusiasme i m’han ajudat molt.
Gairebé ho han fet tot ells. Han muntat les caixes, han passat a recollir el menjar per les classes, han organitzat les caixes tot distribuint el pes i han ajudat a carregar la camioneta.
No ha calgut avisar-los ni renyar-los un sol cop. Han estat generosos i molt servicials.
Me’ls mirava de reüll i pensava que a la majoria els tenim a l’escola des de que eren uns menuts amb bolquers.
M’omple d’orgull professional i personal veure que estem fent unes personetes de tots ells i que, malgrat tot, els valors que treballem donen el seu fruit.
Aquest matí una nena m’ensenyava una preciosa caixa de música amb un dibuix d’una fada. Si li donaves voltes sonava el Para Elisa. La seva mare m’ha comentat que era un tresor que compartien.
Bonica manera de compartir coses.
Jo tinc una petita caixa on hi guardo moments viscuts. Quan estic aclaparada per problemes l’obro i agafo un d’aquests moments, el primer que em ve.
Després torno a tancar la caixa i de ben segur veig les coses d’una altra manera.
CALENDARI D’ADVENT
FINESTRA NÚMERO 11: De les coses que pot fer un ordinador, les inútils són les més divertides
3 comentaris:
Anaven tres enginyers, un químic, un elèctric i un informàtic, en un cotxe per un caminet, quan de sobte el motor del cotxe comença a fer un soroll estrany. El cotxe s'atura i no vol continuar. Tots tres pensen com solucionar el problema.
El químic diu:
- El motor fa una olor estranya. Deu ser problema de la combustió.
Revisen el motor i el dipòsit de benzina i no troben res d'anormal.
L'elèctric li respon:
- Això fa tota la pinta d'un mal contacte. Deuen ser les bugies o un cable pelat.
Revisen tots els contactes però el cotxe continua sense arrencar.
Per últim a l'informàtic se l'hi acudeix:
- I si mirem de sortir del cotxe i tornar a entrar?
Bon cap de setmana.
Lourdes :-)
Estic seguríssima que els valors que treballeu tenen el seu fruit. Ja fa unes setmanes el Pol (P-4) em va dir mentre anàvem xerrant caminant xino-xano cap a casa:"La senyoreta Àngels diu que per fora som diferents i per dintre som tots iguals".Em vaig quedar de pedra, i en aquell moment vaig veure claríssim que anàvem pel bon camí.No sé exactament què entén un nen de 4 anys d'una afirmació així, tot i que penso que segurament molt més del que alguns es pensen. Jo li vaig explicar el que això significa per mi. De camí cap a casa em vaig sentir molt orgullosa i contenta de la seva senyoreta i de l'escola. Va ser la meva "petita" felicitat del dia.Sílvia Z.
Molt bo l'acudit Lourdes. Vivim en un mon on abunda l'egoisme (primer jo, segon jo i tercer jo), es important que els nens aprenguin a compartir, es important donar sense esperar res a camvi, sols la satisfacció d'haber fet un bon acte, i jo crec que aixó es el que han sentit aquests nens.Avuí mateix la neus i el Sergi han agafat la xocolatina del calendari, pero el Sergi volia dos, jo li he dit que no podia ser que sols tocava la del dia 12, quan m'he donat conta el Sergi portava una altra xocolatina, li mirat molt seria i l'he dit perque has agafat un altre? Ell no m'ha contestat, pero darrera meu he sentit la veu de la Neus que deia no mama no l'agafat li he donat la meva. Jo li mirat i l'he dit Neus pero ara tu no entens i ella m'ha contestat, no importa mama, ara el Sergi està més content. Jo no tinc una caixa on guardo els records, el que si tinc es un munt de diaris que de tant en tant agafo per tornar-los a llegir i em fan recordar com si estigués tornant a viure tots aquells moments, de fet tant al Sergi com a la Neus els escric el seu propi diari desde el mateix embaras, i espero que siguin ells mateixos els que quan siguin més grans els que el continuin. Bon cap de setmana. Ja tant sols quedan 4 dies pel festival.
Francesca
Publica un comentari a l'entrada