Dimarts, 8 de maig de 2007
FINAL JOCS FLORALS
A final d’aquest mes sabrem el resultat dels Jocs Florals de Les Corts. De moment no us puc posar els escrits que van guanyar a l’escola, ja que els hem de presentar amb pseudònim i no els puc fer públics fins que s’hagin entregat els premis.
Fa dos anys vam guanyar els Jocs Florals de poesia de la ciutat de Barcelona.
La Raquel, que llavors feia 6è. de Primària, va escriure aquest bonic poema, a veure que us sembla.

SOLEDAT
Arribo a casa
Estic sola
Surto a la terrassa
Miro el veí

Com si en un precipici estigués
Ningú sap què em passa
Ningú em sent
Ningú m’abraça

Vull que m’escoltin
La gent creu que sóc una carcassa
Dura...
Sense sentiments...
Dura...
Com la porcellana d’una tassa

Definitivament estic sola
Sé com se sent una capsa
Vista i tocada, però no estimada
Igual que jo...
Ningú pregunta què em passa

Després d’escriure això tots ens vam preocupar de com se sentia la nena i si veritablement, el que havia escrit, era un reflex d’ella mateixa, però aviat vam veure que només era una bonica poesia escrita en un moment melancòlic d’una pre-adolescent d’onze o dotze anys.
La seva mamatieta havia fet una bona tasca amb ella, no ho he dubtat mai.