Dimarts, 29 de maig de 2007
IRONIES DIÀRIES
Tots em miren amb cares indiferents mentre els hi dic molt contenta:
- Ara escoltarem una preciosa ària de Puccini
La indiferència continua a les seves cares mentre jo intento transmetre entusiasme:
- Es diu “O mio babbino caro”
Indiferència i silenci mentre engego el CD. Comença a sonar la música i de sobte a molts se’ls il·lumina la cara.
M’agrada la reacció que tenen i m’animo molt pensant que gaudiran tant com jo. Aquesta ària és una de les meves preferides i mentre l’escolto els meus pensaments s’allunyen i penso que és molt agradable transmetre aquesta passió als meus alumnes, potser algú s'afeccionarà a l'òpera... ells continuen somrient.
Quan la música acaba els hi comento:
- ja veig que us ha agradat molt, és bonica oi?
He baixat dels núvols ràpidament quan han dit:
- Senyoreta! És la música del Mr. Bean!!!
(Per als profans com jo us vull aclarir que a la pel·lícula del Mr. Bean hi ha un moment que sona aquesta peça)
Hauré de conformar-me pensant que tant és el mitjà d’aprenentatge si aquest dóna el seu fruit. Ho continuaré intentant.
2 comentaris:
Primer de tot vodría felicitar-te per l'èxit de la teva filla, realment em fas enveja sana. Ojalà el meu fill algun dia arribès a treure aquestes notes, jo farè tot l'esforç perque així sigui, però ell tambè haurà de treballar i vosaltres com els seus mestres tambè. Del fastener val més no fer comentaris, com dius aquest blog el llegeixen menors i val més callar .... Respecte a la música comprenc que sobte que tinguin aquestes respostes, però ben mirat van prestar atenció i van saber reconèixer la música, busquem la part positiva al fet. Gemma
als nens els hi agrada la música clássica mes del que ens pensem, a banda que Puccini, con Verdi eren alló que ara s'en diria molt comercials, i aquesta ARIA QUE DIUS ES PRECIOSA.L'apreciació de la bellesa no enten ni de edats ni de cultures.
Publica un comentari a l'entrada