Dimarts, 15 de maig de 2007
LLANTERNES
Tornant a la circular de les convivències, sempre hem d’especificar que les llanternes que porten els nens funcionin i portin piles noves. En principi el comentari pot semblar repel·lent, fins i tot estrany, però heu de creure que puc dir que el 75% no funcionen o porten les piles gastades.
Un dels moments més màgics de les convivències és quan tenen l’oportunitat d’agafar les llanternes. Amb tota la il·lusió la van a buscar per caminar per la foscor, per il·luminar-se els uns als altres, l’emoció és immensa, fins i tot la por del misteri i a l’obrir la llanterna... no funciona. En aquells moments veig la frustració més profunda en les seves cares quan això els hi passa.
Les encenen quan haurien de dormir i això forma part de la diversió.
Un any, cansada ja de que no dormissin i les encenguessin per despertar als companys, les vaig confiscar. Vaig agafar totes les llanternes que s’obrien i les vaig col·locar en una taula. Poc m’imaginava que un petit, molt entremaliat, s’amagués sota la taula i es dediqués a desmuntar-les totes. Al cap d’una estona la taula era plena de piles, bombetes, interruptors, vidres... tot fora de lloc. Vaig aconseguir que s’adormissin però ens vam passar una bona estona intentant muntar tota la desfeta. Tot sigui dit de pas no ens vam sortir del tot bé.
Recordeu posar als vostres fills una bona llanterna amb les piles noves. Les coses més insignificants per a vosaltres són les més importants per a ells.