Dimecres, 28 de febrer de 2007
SIGNAR
Ja sabeu que tots els controls que fan els nens i les nenes van a casa per què els signeu. És una manera de que vosaltres seguiu de ben a prop l’aprenentatge.
Han fet baixar l’Helena al meu despatx per que comprovés que la firma que hi havia al control era autèntica (això passa sovint).
La veritat és que la signatura estava molt ben feta però davant el dubte li he preguntat:
- aquesta firma l’ha fet el papa???
- ell la fa igual... m’ha dit la petita de 7 anys
- No t’he preguntat si ell la fa igual. Vull saber si l’ha feta ell.
Ha posat mala cara i ha assentit amb el cap, evidentment he pensat que no era del tot sincera.
He agafat el telèfon i li he dit:
- o em dius tu qui ha fet la firma o li pregunto al papa?
De mala gana ha contestat:
-la he fet jo... però ell la fa igual!!!
Per poc no em diu que l’he de felicitar, ja que sabia imitar correctament la firma del seu pare... gairebé m’he quedat sense forces de fer-li la reflexió.
28/2/07
27/2/07
Dimarts, 27 de febrer de 2007
BATA BLAVA
Continuo amb la meva línea melangiosa d’aquesta setmana i avui us ensenyo la bata blava que va seguir a l’uniforme de marinera. Sort que després d’aquest model ja passem a la bata de ratlles i acabo així amb les bates i uniformes, de moment, encara em queden els xandalls.
Seguint amb les endevinalles... qui és la nena de la foto???
BATA BLAVA
Continuo amb la meva línea melangiosa d’aquesta setmana i avui us ensenyo la bata blava que va seguir a l’uniforme de marinera. Sort que després d’aquest model ja passem a la bata de ratlles i acabo així amb les bates i uniformes, de moment, encara em queden els xandalls.
Seguint amb les endevinalles... qui és la nena de la foto???
26/2/07
25/2/07
Diumenge, 25 de febrer de 2007
UNIFORMES I BATES
Quan es va obrir l’escola, sobre l’any 1927, era una escola de nenes.
L’uniforme que va posar la meva àvia, Dª Elena, va ser una bata negra amb un preciós i enorme llaç vermell al coll, al poc temps la bata negra es va substituir per una de blanca, però sense perdre el llaç vermell i afegint un cinturó també vermell. (Prometo buscar fotos d’aquella època)
Poc a poc l’escola va agafar certa categoria i, als anys 50, es va introduir un uniforme, que és la marinera que veieu a la foto (la he trobat avui buscant un disc que vaig guanyar cantant en un concurs quan era petita i m’ha fet més gràcia trobar l’uniforme que el disc... enseguida he pensat compartir amb vosaltres la troballa)
Amb el temps la marinera va evolucionar en una bata blava ja que l’uniforme només feia goig quan era nou.
La bata blava, cordada a l’esquena, va durar anys i anys (jo la he arribat a portar) fins que, la Srta Elena, va introduir la bata de ratlles que tots coneixeu.
Al començament hi havia bata de nens i una altra de nenes, la bata de nens es cordava al costat i la de nenes al mig, i és amb això amb el que jo vaig acabar, tots portarien la mateixa bata, ja que sempre algun nen aprofitava la bata de la nena o a l'inrevés, no valia la pena crear conflictes per la bata escolar.
UNIFORMES I BATES
Quan es va obrir l’escola, sobre l’any 1927, era una escola de nenes.
L’uniforme que va posar la meva àvia, Dª Elena, va ser una bata negra amb un preciós i enorme llaç vermell al coll, al poc temps la bata negra es va substituir per una de blanca, però sense perdre el llaç vermell i afegint un cinturó també vermell. (Prometo buscar fotos d’aquella època)
Poc a poc l’escola va agafar certa categoria i, als anys 50, es va introduir un uniforme, que és la marinera que veieu a la foto (la he trobat avui buscant un disc que vaig guanyar cantant en un concurs quan era petita i m’ha fet més gràcia trobar l’uniforme que el disc... enseguida he pensat compartir amb vosaltres la troballa)
Amb el temps la marinera va evolucionar en una bata blava ja que l’uniforme només feia goig quan era nou.
La bata blava, cordada a l’esquena, va durar anys i anys (jo la he arribat a portar) fins que, la Srta Elena, va introduir la bata de ratlles que tots coneixeu.
Al començament hi havia bata de nens i una altra de nenes, la bata de nens es cordava al costat i la de nenes al mig, i és amb això amb el que jo vaig acabar, tots portarien la mateixa bata, ja que sempre algun nen aprofitava la bata de la nena o a l'inrevés, no valia la pena crear conflictes per la bata escolar.
22/2/07
Dijous, 22 de febrer de 2007
LA VELLA QUARESMA
Ahir, dimecres de Cendra, es va donar per acabat el Carnaval i comença la Quaresma.
Fins no fa pas gaire els nens dibuixaven la Vella Quaresma, una dona amb 7 cames, que corresponen a les 7 setmanes que falten per Pasqua.
Aquest any en tenim alguna penjada per l’escola però, quan hem anat a penjar-ne una al vestíbul d’entrada, ho hem trobat força obsolet i ens ho hem repensat.
Amb les mestres que estàvem aquest matí comentant si fèiem o no la Vella Quaresma dèiem que a l’escola, malgrat que els nens sempre són nens i hi ha coses que no canvien, també ens trobem que hi ha activitats que, amb els anys, deixem de fer-les senzillament perquè passen i les adaptem a les noves generacions i als nous temps (fa relativament pocs anys la primera fitxa que sortia en el llibre d’infantil era el dibuix de les tres caravel·les!), de totes formes tot torna i mai se sap...
Aquest any però, aparcarem la Vella Quaresma i els explicarem, segons l’edat clar, que el Diumenge de Pasqua serà el primer diumenge després de la primera Lluna Plena de Primavera. Ummmm quines cares que poseu!!! Acabo de descobrir que la majoria de vosaltres desconeixíeu aquesta dada... ja podeu agafar un calendari i comprovar que és per això que la Setmana Santa no cau sempre igual, ja que depèn de la PRIMERA LLUNA PLENA DE PRIMAVERA.
LA VELLA QUARESMA
Ahir, dimecres de Cendra, es va donar per acabat el Carnaval i comença la Quaresma.
Fins no fa pas gaire els nens dibuixaven la Vella Quaresma, una dona amb 7 cames, que corresponen a les 7 setmanes que falten per Pasqua.
Aquest any en tenim alguna penjada per l’escola però, quan hem anat a penjar-ne una al vestíbul d’entrada, ho hem trobat força obsolet i ens ho hem repensat.
Amb les mestres que estàvem aquest matí comentant si fèiem o no la Vella Quaresma dèiem que a l’escola, malgrat que els nens sempre són nens i hi ha coses que no canvien, també ens trobem que hi ha activitats que, amb els anys, deixem de fer-les senzillament perquè passen i les adaptem a les noves generacions i als nous temps (fa relativament pocs anys la primera fitxa que sortia en el llibre d’infantil era el dibuix de les tres caravel·les!), de totes formes tot torna i mai se sap...
Aquest any però, aparcarem la Vella Quaresma i els explicarem, segons l’edat clar, que el Diumenge de Pasqua serà el primer diumenge després de la primera Lluna Plena de Primavera. Ummmm quines cares que poseu!!! Acabo de descobrir que la majoria de vosaltres desconeixíeu aquesta dada... ja podeu agafar un calendari i comprovar que és per això que la Setmana Santa no cau sempre igual, ja que depèn de la PRIMERA LLUNA PLENA DE PRIMAVERA.
21/2/07
Dimecres, 21 de febrer de 2007
APRENENTATGES PRIMERENCS
Contestant a un comentari d’ahir, avui us parlaré dels aprenentatges primerencs de la lectura que portem a terme a l’escola.
Tots els nens necessiten una estimulació adequada que ajudi a fomentar les seves possibilitats.
El nostre cervell és molt complex i necessita activitats per continuar creixent i avançant, com més es fa servir, més bé funciona.
En els sis primers anys de vida es posen les bases dels futurs aprenentatges.
L’ensenyament de la lectura i l’escriptura és un repte que tenim molt ben estudiat i programat a l’escola. Sempre respectem el ritme d’aprenentatge dels alumnes, la seva maduresa, les habilitats i destreses, la motivació...
Quan ens trobem amb nens i nenes molt motivats per la lectura, i amb il·lusió per aprendre, no els hem pas de frenar, ja que podríem arribar a un avorriment per a les tasques educatives en general, res els hi produiria satisfacció.
És molt engrescador veure la il·lusió que tenen per llegir contes, anuncis del carrer... i tot allò que trobem al nostre pas.
La feina feta de bon grat i el gust per aprendre, sempre serà positiu mai mai perjudicial.
No hem d’aturar cap aprenentatge, cal deixar que entrin, al seu ritme, en el meravellós món del saber.
En aquest post ha col·laborat la Tutora de P5, Mª Dolors, coordinadora de la lectura a Ed. infantil.
APRENENTATGES PRIMERENCS
Contestant a un comentari d’ahir, avui us parlaré dels aprenentatges primerencs de la lectura que portem a terme a l’escola.
Tots els nens necessiten una estimulació adequada que ajudi a fomentar les seves possibilitats.
El nostre cervell és molt complex i necessita activitats per continuar creixent i avançant, com més es fa servir, més bé funciona.
En els sis primers anys de vida es posen les bases dels futurs aprenentatges.
L’ensenyament de la lectura i l’escriptura és un repte que tenim molt ben estudiat i programat a l’escola. Sempre respectem el ritme d’aprenentatge dels alumnes, la seva maduresa, les habilitats i destreses, la motivació...
Quan ens trobem amb nens i nenes molt motivats per la lectura, i amb il·lusió per aprendre, no els hem pas de frenar, ja que podríem arribar a un avorriment per a les tasques educatives en general, res els hi produiria satisfacció.
És molt engrescador veure la il·lusió que tenen per llegir contes, anuncis del carrer... i tot allò que trobem al nostre pas.
La feina feta de bon grat i el gust per aprendre, sempre serà positiu mai mai perjudicial.
No hem d’aturar cap aprenentatge, cal deixar que entrin, al seu ritme, en el meravellós món del saber.
En aquest post ha col·laborat la Tutora de P5, Mª Dolors, coordinadora de la lectura a Ed. infantil.
20/2/07
Dimarts, 20 de febrer de 2007
DALTONISME
Avui parlava amb un nen del dia que vam descobrir que era daltònic. El daltonisme és un trastorn de la vista que impedeix de distingir certs colors l’un de l’altre.
Recordo que estàvem pintant una Clau de Sol, seguint un model que jo havia fet, i la va pintar com li va semblar. Quan me la va ensenyar li vaig preguntar que què havia fet i la seva cara de sorpresa, mirant el seu dibuix i el meu, em va fer pensar que alguna cosa no funcionava del tot bé.
Li vaig passar un test de daltonisme i no en va encertar ni una. Avui rèiem, amb ell, recordant la cara que posava quan els seus companys distingien els números que havien amagats entre els colors i ell no veia res de res.
En aquell moment li vaig dir que no es preocupés, que l’únic que li passaria és que no podria ser pilot d’avió.
Avui, després de cinc anys, ell ho explicava amb tota naturalitat i m’ha recordat el que jo li vaig dir: “no passa res, només que no podré ser pilot d’avió. Això és el que em vas dir tu”.
El comentari m’ha sabut greu ja que he pensat que sempre em recordarà com la professora que li va dir que no podria ser pilot. El més probable és que mai hagués pensat en ser-ho, però el sol fet de no poder ser-ho m’ha deixat pensativa durant una breu estona. La sort d’estar amb nens tot el dia és que ràpidament et fan tornar a la realitat ja que llavors m’ha dit tot content:
- saps quin és el color que més m’agrada de tots?
- quin?, li he preguntat tornant a la realitat
- el groc!!! És molt bonic
Ha estat una lliçó per mi sobre valors: el groc és l’únic color que distingeix amb claredat!!!
DALTONISME
Avui parlava amb un nen del dia que vam descobrir que era daltònic. El daltonisme és un trastorn de la vista que impedeix de distingir certs colors l’un de l’altre.
Recordo que estàvem pintant una Clau de Sol, seguint un model que jo havia fet, i la va pintar com li va semblar. Quan me la va ensenyar li vaig preguntar que què havia fet i la seva cara de sorpresa, mirant el seu dibuix i el meu, em va fer pensar que alguna cosa no funcionava del tot bé.
Li vaig passar un test de daltonisme i no en va encertar ni una. Avui rèiem, amb ell, recordant la cara que posava quan els seus companys distingien els números que havien amagats entre els colors i ell no veia res de res.
En aquell moment li vaig dir que no es preocupés, que l’únic que li passaria és que no podria ser pilot d’avió.
Avui, després de cinc anys, ell ho explicava amb tota naturalitat i m’ha recordat el que jo li vaig dir: “no passa res, només que no podré ser pilot d’avió. Això és el que em vas dir tu”.
El comentari m’ha sabut greu ja que he pensat que sempre em recordarà com la professora que li va dir que no podria ser pilot. El més probable és que mai hagués pensat en ser-ho, però el sol fet de no poder ser-ho m’ha deixat pensativa durant una breu estona. La sort d’estar amb nens tot el dia és que ràpidament et fan tornar a la realitat ja que llavors m’ha dit tot content:
- saps quin és el color que més m’agrada de tots?
- quin?, li he preguntat tornant a la realitat
- el groc!!! És molt bonic
Ha estat una lliçó per mi sobre valors: el groc és l’únic color que distingeix amb claredat!!!
19/2/07
Dilluns, 19 de febrer de 2007
ESCOLTAR
Avui ha estat un dia molt i molt tranquil. Després de tota la moguda de la setmana passada la normalitat ha tornat a l’escola. Ja no tenim ni fades, ni bruixes, ni pirates, ni mags... sinó tota una colla de nens i nenes que costa molt que escoltin.
ESCOLTAR!!! Bonica paraula però totalment en desús.
Segons el diccionari escoltar vol dir fer atenció i ambdues coses són tasques difícils d’aconseguir en la nostra societat.
Els nens no escolten, els pares no escolten i, com no, els mestres, a vegades, tampoc escoltem (malgrat em costi reconèixer-ho).
¿¿¿Us heu adonat que moltes vegades tenim una idea al cap i malgrat que ens parlin no en fem gaire cas, només estem pendents de dir la nostra o seguir amb els nostres pensaments???
Feu un examen de consciència i us adonareu que és veritat.
Avui he anat amb els de 6è. a veure un vídeo. Abans d’entrar els he posat en fila i els hi he explicat que no aixecava el ferro de la reixa, que no el trepitgessin ja que el podrien deformar. Estaven tots en silenci, mirant-me i escoltant la meva explicació. Quan he acabat de parlar he dit: us ha quedat clar??? Siiiiiiii han contestat a l’uníson.
He obert la porta i la tercera nena HA TREPITJAT EL FERRO!!!
El nen que anava darrera m’ha mirat i m’ha dit burleta:
- tranquil·la Srta.
Suposo que ha vist la meva cara desencaixada. El comentari m’ha fet gràcia i ha calmat la situació però amb tot i això m’he dirigit a la nena i li he preguntat.
- t’has fixat que has trepitjat el ferro i acabo de dir que no ho feu?
- Quin ferro?
- El ferro de la reixa
- Com? Què? Jo l’he trepitjat?
No en tenia ni idea de què li parlava.
Ella no havia escoltat, tan sols m’havia sentit.
Molts pensareu que hagués estat més fàcil aixecar el ferro, però no és així com ensenyem a escoltar.
ESCOLTAR
Avui ha estat un dia molt i molt tranquil. Després de tota la moguda de la setmana passada la normalitat ha tornat a l’escola. Ja no tenim ni fades, ni bruixes, ni pirates, ni mags... sinó tota una colla de nens i nenes que costa molt que escoltin.
ESCOLTAR!!! Bonica paraula però totalment en desús.
Segons el diccionari escoltar vol dir fer atenció i ambdues coses són tasques difícils d’aconseguir en la nostra societat.
Els nens no escolten, els pares no escolten i, com no, els mestres, a vegades, tampoc escoltem (malgrat em costi reconèixer-ho).
¿¿¿Us heu adonat que moltes vegades tenim una idea al cap i malgrat que ens parlin no en fem gaire cas, només estem pendents de dir la nostra o seguir amb els nostres pensaments???
Feu un examen de consciència i us adonareu que és veritat.
Avui he anat amb els de 6è. a veure un vídeo. Abans d’entrar els he posat en fila i els hi he explicat que no aixecava el ferro de la reixa, que no el trepitgessin ja que el podrien deformar. Estaven tots en silenci, mirant-me i escoltant la meva explicació. Quan he acabat de parlar he dit: us ha quedat clar??? Siiiiiiii han contestat a l’uníson.
He obert la porta i la tercera nena HA TREPITJAT EL FERRO!!!
El nen que anava darrera m’ha mirat i m’ha dit burleta:
- tranquil·la Srta.
Suposo que ha vist la meva cara desencaixada. El comentari m’ha fet gràcia i ha calmat la situació però amb tot i això m’he dirigit a la nena i li he preguntat.
- t’has fixat que has trepitjat el ferro i acabo de dir que no ho feu?
- Quin ferro?
- El ferro de la reixa
- Com? Què? Jo l’he trepitjat?
No en tenia ni idea de què li parlava.
Ella no havia escoltat, tan sols m’havia sentit.
Molts pensareu que hagués estat més fàcil aixecar el ferro, però no és així com ensenyem a escoltar.
15/2/07
Dijous, 15 de febrer de 2007
DIJOUS GRAS
En el fons ja tinc ganes de que acabi la setmana, tot i que ha passat molt i molt ràpid amb tanta activitat que hem tingut.
Ja us vaig dir que, de totes les festes que fem a l’escola, aquesta és la que menys m’agrada però he de reconèixer que els nens s’ho han passat molt bé.
Ha estat molt divertit trencar la rutina diària, fer controls i mirar els deures a bruixes, fades, cow boys, esquelets... i tota mena de personatges que no us podeu ni imaginar.
Hem dinat amb princeses, jugat a futbol amb mags, llegit amb pallassos i renyat a reines, mexicans, bruixots i un munt de gent estranya...
Hem menjat una bona truita per esmorzar i una dolça xocolatada amb galetes per berenar...
Els més petits obren els ulls amb admiració davant la disbauxa i els més grans no acaben d’entendre com els deixo estar a la classe amb barrets i pintats... tranquils... la Quaresma ho tornarà tot al seu lloc, però de moment encara ens queda demà la Rua on un munt de mags ompliran el carrer Vallespir.
DIJOUS GRAS
En el fons ja tinc ganes de que acabi la setmana, tot i que ha passat molt i molt ràpid amb tanta activitat que hem tingut.
Ja us vaig dir que, de totes les festes que fem a l’escola, aquesta és la que menys m’agrada però he de reconèixer que els nens s’ho han passat molt bé.
Ha estat molt divertit trencar la rutina diària, fer controls i mirar els deures a bruixes, fades, cow boys, esquelets... i tota mena de personatges que no us podeu ni imaginar.
Hem dinat amb princeses, jugat a futbol amb mags, llegit amb pallassos i renyat a reines, mexicans, bruixots i un munt de gent estranya...
Hem menjat una bona truita per esmorzar i una dolça xocolatada amb galetes per berenar...
Els més petits obren els ulls amb admiració davant la disbauxa i els més grans no acaben d’entendre com els deixo estar a la classe amb barrets i pintats... tranquils... la Quaresma ho tornarà tot al seu lloc, però de moment encara ens queda demà la Rua on un munt de mags ompliran el carrer Vallespir.
Per cert, si no em veieu demà, és que al final he decidit disfressar-me i vaig d’incognit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)