Dimecres, 14 de febrer de 2007
L’AMBAIXADOR
Avui han vingut les Ambaixadores del Carnestoltes per donar el tret de sortida a les festes de carnaval.
Els més petits s’ho han passat d’allò més bé i cap a plorat, tot un èxit.
Ha vingut la bruixa bona Agustina, ella havia perdut la seva escombra Lola i hem hagut de cridar molt per trobar-la, ja que s’havia amagat en l’arbre del pati.
Ha estat molt divertit veure’ls a tots amb cara de sorpresa i tan entusiasmats.
Els de Primària i els Lleons han portat barrets molt divertits, han estat tot el dia amb ells posats. Hem hagut de fer treure algun que altre (mexicà, bruixa o fada), ja que impedia veure la pissarra, però els han portat tot el dia.
Com que una imatge val més que mil paraules... avui us deixo amb les fotos. Ja sabeu que si algú les vol me les ha de demanar al meu mail (pinyolbone@hotmail.com) ja que no les puc penjar totes, alguna més en tinc.
Us deixo que he de fer la meva truita per demà esmorzar... no us oblideu de fer-la!!!
13/2/07
Dimarts, 13 de febrer de 2007
CORBATES
Avui he arribat a una gran conclusió: les corbates estan totalment en desús.
Hauríeu d’haver vist la vàriopinta de corbates horroroses que han portat tots plegats... ha estat molt divertit.
Fins i tot ells mateixos ens comentaven:
- el papa només té aquesta corbata
- la meva està passada de moda
- no sabem fer el nus
- ens l’ha deixat l’avi
- aquesta era la més maca, encara que no ho sembli
- és la que es posa el papa quan va a un casament (sort que no ha parlat d’enterraments)
de totes formes han estat tot el dia amb les seves corbates posades i molt contents i orgullosos.
Les més originals però, han estat un parell totalment casolanes, (una d’elles us la poso a la foto) degut a la falta de corbates a casa la solució ha estat fer-ne una amb cartolina. Aplaudeixo la iniciativa.
El tema mitjons ha funcionat millor... i també han anat tot el dia amb els pantalons arremangats ensenyant uns mitjons que han resultat ser molt més moderns i divertits que les corbates.
Veurem amb quins barrets ens sorprenen demà quan arribi l’Ambaixador.
CORBATES
Avui he arribat a una gran conclusió: les corbates estan totalment en desús.
Hauríeu d’haver vist la vàriopinta de corbates horroroses que han portat tots plegats... ha estat molt divertit.
Fins i tot ells mateixos ens comentaven:
- el papa només té aquesta corbata
- la meva està passada de moda
- no sabem fer el nus
- ens l’ha deixat l’avi
- aquesta era la més maca, encara que no ho sembli
- és la que es posa el papa quan va a un casament (sort que no ha parlat d’enterraments)
de totes formes han estat tot el dia amb les seves corbates posades i molt contents i orgullosos.
Les més originals però, han estat un parell totalment casolanes, (una d’elles us la poso a la foto) degut a la falta de corbates a casa la solució ha estat fer-ne una amb cartolina. Aplaudeixo la iniciativa.
El tema mitjons ha funcionat millor... i també han anat tot el dia amb els pantalons arremangats ensenyant uns mitjons que han resultat ser molt més moderns i divertits que les corbates.
Veurem amb quins barrets ens sorprenen demà quan arribi l’Ambaixador.
12/2/07
Dilluns, 12 de febrer de 2007
SETMANA DE CARNAVAL
Ja hem començat la setmana de carnaval i tenim un munt d’activitats per fer.
Els d’educació Infantil gaudiran de la visita dels Ambaixadors el dimecres, faran xocolatada el dijous i la Rua el divendres, ja us aniré explicant les activitats dia a dia a mida que les anem fent.
Els de Primària i els Lleons hem començat avui amb el següent pregó que ens han fet els de 6è.:
Carnestoltes Rei dels Pocasoltes!!!
La setmana a l’inrevés farem aquest mes.
Cada dia caldrà anar com el Rei ho manarà.
Cal fer bondat o el Rei ens renyarà.
Si voleu bona diversió, escolteu amb atenció.
Les normes haureu de complir si us voleu divertir.
Dimarts de bon grat, mitjons desaparellats i corbata al coll portaràs.
Dimecres ben bufons i bufones, amb barrets i gorres.
Dijous Gras una bona truita et menjaràs i amb la cara pintada estaràs.
Divendres a la Fi!!! A la Rua per fi!!!
Bona Gresca i Xerinol·la a tothom!!!
SETMANA DE CARNAVAL
Ja hem començat la setmana de carnaval i tenim un munt d’activitats per fer.
Els d’educació Infantil gaudiran de la visita dels Ambaixadors el dimecres, faran xocolatada el dijous i la Rua el divendres, ja us aniré explicant les activitats dia a dia a mida que les anem fent.
Els de Primària i els Lleons hem començat avui amb el següent pregó que ens han fet els de 6è.:
Carnestoltes Rei dels Pocasoltes!!!
La setmana a l’inrevés farem aquest mes.
Cada dia caldrà anar com el Rei ho manarà.
Cal fer bondat o el Rei ens renyarà.
Si voleu bona diversió, escolteu amb atenció.
Les normes haureu de complir si us voleu divertir.
Dimarts de bon grat, mitjons desaparellats i corbata al coll portaràs.
Dimecres ben bufons i bufones, amb barrets i gorres.
Dijous Gras una bona truita et menjaràs i amb la cara pintada estaràs.
Divendres a la Fi!!! A la Rua per fi!!!
Bona Gresca i Xerinol·la a tothom!!!
11/2/07
10/2/07
8/2/07
Dijous, 8 de febrer de 2007
DENTS NETES, SI!!!
Avui els nens i les nenes de 1r. han anat al Teatre, a veure un espectacle de titelles.
La història que han vist és la següent: la Neus i en Rashid són dos amics. La Neus sempre està menjant caramels i llaminadures. Tot sovint en Rashid li recorda que cal rentar-se les dents cada dia si no acabarà amb la boca plena de càries.
Un dia la Neus té mal de queixal, i quan es va a dormir té un malson... els caramels li han embrutat les dents, i això ha fet que la càries aparegui, guiada pel bacteri. L’aparició del raspall i la col·laboració entusiasta del públic, la salven del mal de queixal.
Quan es desperta la Neus no oblidarà més de rentar-se cada dia les dents.
Esperem que el conte que han vist avui els hi serveixi per anar agafant de mica en mica els hàbits de neteja que a vegades costen d’adquirir.
Aquests són un parell de dibuixos que han fet, el de verd és el bacteri.
DENTS NETES, SI!!!
Avui els nens i les nenes de 1r. han anat al Teatre, a veure un espectacle de titelles.
La història que han vist és la següent: la Neus i en Rashid són dos amics. La Neus sempre està menjant caramels i llaminadures. Tot sovint en Rashid li recorda que cal rentar-se les dents cada dia si no acabarà amb la boca plena de càries.
Un dia la Neus té mal de queixal, i quan es va a dormir té un malson... els caramels li han embrutat les dents, i això ha fet que la càries aparegui, guiada pel bacteri. L’aparició del raspall i la col·laboració entusiasta del públic, la salven del mal de queixal.
Quan es desperta la Neus no oblidarà més de rentar-se cada dia les dents.
Esperem que el conte que han vist avui els hi serveixi per anar agafant de mica en mica els hàbits de neteja que a vegades costen d’adquirir.
Aquests són un parell de dibuixos que han fet, el de verd és el bacteri.
7/2/07
Dimecres, 7 de febrer de 2007
OKUPES AL PATI
Ara que es parla tant dels okupes sempre m’enrecordo del que ens va passar un dia a l’obrir el pati.
Cada matí, una de les primeres coses que fa el Sr. Pinyol, és obrir-lo. Aquell dia però, la sorpresa va ser majúscula quan ens vam trobar a unes 15 persones dormint còmodament dintre del pati de l’escola.
Vam començar a picar de mans mentre intentàvem despertar a tots aquells joves que ens miraven amb cara estranya i, anàvem repetint, que allò era una propietat privada i si no marxaven cridaríem a la policia.
Poc a poc i sense pressa van anar recollint les seves coses i sense fer-nos gaire cas anaven marxant lentament.
Eren tots estrangers, o al menys això semblava, i a part d’alguna llauna d’olives i de cervesa que van deixar per allà, no ens van fer destrosses ni ens van deixar brutícia.
Des de llavors quan obro jo el pati sempre miro amb recança a l’espera de trobar-me una colla d’okupes dormint allà.
OKUPES AL PATI
Ara que es parla tant dels okupes sempre m’enrecordo del que ens va passar un dia a l’obrir el pati.
Cada matí, una de les primeres coses que fa el Sr. Pinyol, és obrir-lo. Aquell dia però, la sorpresa va ser majúscula quan ens vam trobar a unes 15 persones dormint còmodament dintre del pati de l’escola.
Vam començar a picar de mans mentre intentàvem despertar a tots aquells joves que ens miraven amb cara estranya i, anàvem repetint, que allò era una propietat privada i si no marxaven cridaríem a la policia.
Poc a poc i sense pressa van anar recollint les seves coses i sense fer-nos gaire cas anaven marxant lentament.
Eren tots estrangers, o al menys això semblava, i a part d’alguna llauna d’olives i de cervesa que van deixar per allà, no ens van fer destrosses ni ens van deixar brutícia.
Des de llavors quan obro jo el pati sempre miro amb recança a l’espera de trobar-me una colla d’okupes dormint allà.
Dimecres, 7 de febrer de 2007
VIRUS I CARNESTOLTES
Ahir no vaig poder escriure ja que al final els virus han pogut també amb mi, però ja estic molt millor i al peu del canó una altra vegada.
Us informo que el divendres, dia 16, farem la Rua de carnestoltes pel carrer Vallespir, per si us heu d'organitzar amb temps per venir-nos a veure.
Sortirem de l'escola sobre dos quarts de 10 i pujarem fins el Parc de Les Infantes on començarem la Rua, baixarem per Vallespir i quan arribem al parvulari s'afegiran els de P3 i P4. Els de P2 sortiran a veure'ns.
Pujarem per Comtes de Bell·lloc fins a la Pç. de Centre.
Us esperem a tots.
VIRUS I CARNESTOLTES
Ahir no vaig poder escriure ja que al final els virus han pogut també amb mi, però ja estic molt millor i al peu del canó una altra vegada.
Us informo que el divendres, dia 16, farem la Rua de carnestoltes pel carrer Vallespir, per si us heu d'organitzar amb temps per venir-nos a veure.
Sortirem de l'escola sobre dos quarts de 10 i pujarem fins el Parc de Les Infantes on començarem la Rua, baixarem per Vallespir i quan arribem al parvulari s'afegiran els de P3 i P4. Els de P2 sortiran a veure'ns.
Pujarem per Comtes de Bell·lloc fins a la Pç. de Centre.
Us esperem a tots.
5/2/07
Dilluns, 5 de febrer de 2007
BÀSQUET
L’entrada d’avui està escrita pel propis protagonistes que van anar al Campionat de bàsquet.
La Maria, la Laura i la Yasmine ens ho expliquen d’aquesta manera:
El divendres vam anar a una competició de bàsquet al Poliesportiu La Plana.
Durant tot el trajecte d’anada només parlàvem de com serien els nens i les nenes de les altres escoles i com aniria el dia.
Quan vam arribar el Sebas, que és l’organitzador, ens va explicar com funcionaria tot plegat, i un cop acabats d’esmorzar, vam començar els partits.
Al començament tothom cridava per animar a la seva escola ja que els equips eren de sis persones i cada vegada jugaven tres. En total érem 24 equips i cada partit durava 3 minuts.
Hi havia un gran cartell on s’anava veient la classificació.
Els àrbitres eren els profes d’educació Física de les escoles.
La veritat és que van haver força nervis, sobretot a la segona fase, ja que l’equip format per la Kati, el Víctor, el Jordi, el Raül, l’Anna i el Sergi F. van jugar de manera impressionant. Tot anava molt bé però de sobte la sort va canviar de bàndol, i ens vam haver de conformar en aconseguir un 4rt. lloc a la puntuació final.
Tot i no sé els millors no vam fer el ridícul.
A l’acabar, i força cansats, vam anar a dinar i encara vam tenir temps per jugar una mica a pilota, passejar per la plaça i fer nous amics.
Un dia molt cansat però ple d’emoció i satisfacció.
BÀSQUET
L’entrada d’avui està escrita pel propis protagonistes que van anar al Campionat de bàsquet.
La Maria, la Laura i la Yasmine ens ho expliquen d’aquesta manera:
El divendres vam anar a una competició de bàsquet al Poliesportiu La Plana.
Durant tot el trajecte d’anada només parlàvem de com serien els nens i les nenes de les altres escoles i com aniria el dia.
Quan vam arribar el Sebas, que és l’organitzador, ens va explicar com funcionaria tot plegat, i un cop acabats d’esmorzar, vam començar els partits.
Al començament tothom cridava per animar a la seva escola ja que els equips eren de sis persones i cada vegada jugaven tres. En total érem 24 equips i cada partit durava 3 minuts.
Hi havia un gran cartell on s’anava veient la classificació.
Els àrbitres eren els profes d’educació Física de les escoles.
La veritat és que van haver força nervis, sobretot a la segona fase, ja que l’equip format per la Kati, el Víctor, el Jordi, el Raül, l’Anna i el Sergi F. van jugar de manera impressionant. Tot anava molt bé però de sobte la sort va canviar de bàndol, i ens vam haver de conformar en aconseguir un 4rt. lloc a la puntuació final.
Tot i no sé els millors no vam fer el ridícul.
A l’acabar, i força cansats, vam anar a dinar i encara vam tenir temps per jugar una mica a pilota, passejar per la plaça i fer nous amics.
Un dia molt cansat però ple d’emoció i satisfacció.
4/2/07
3/2/07
2/2/07
1/2/07
31/1/07
Dimecres, 31 de gener de 2007
CITES CITABLES
Tinc un bon amic que em va fer un gran regal.
Ell va anar recopilant dites, molt interessants i per pensar, al llarg del temps i un dia em va regalar aquesta recopilació. N’hi ha gairebé 3100!!!
Va ser un regal original i em va fer especial il·lusió tot i que mai li he dit directament.
Els adults que estem tot el dia envoltats d’infants rebem constants elogis d’ells, però això només passa quan són petits, després tots perdem l’espontaneïtat, ens fa vergonya fer comentaris d’aquest tipus per por a males interpretacions i cada dia ens tornem més durs.
Ja fa temps vaig decidir regalar dia a dia aquestes frases a les profes i les penjo diàriament en el taulell d’anuncis. És una manera de començar el dia amb un pensament que ens acompanya durant tota la jornada i a vegades ens pot ajudar per fer raonar als nens o a nosaltres mateixes. Ha estat curiós observar la reacció d’elles: algunes ho han ignorat, altres fan veure que no ho llegeixen, altres les comenten amb mi, se les apunten, les utilitzen a la classe d’ètica... n’hi ha per tots els gustos.
Avui un nen, especialment difícil d’educar, em comentava que la frase que havia penjada li agradava, que trobava que era veritat i que a ell li passava una cosa semblant, la frase deia: La gent no vol que se l’eduqui, però si que se la tingui per educada (O. Wilde).
Li he comentat que això no li passava només a ell sinó a la majoria de nosaltres ja que a tots plegats ens costa molt que ens diguin la veritat i moltes vegades no som del tot valents per acceptar el que som i el que caldria millorar, però cal anar avançant en aquest sentit.
El meu amic, normalment molt crític, em va fer el regal i jo el comparteixo amb els que m’envolten... amb la frase d’avui no he solucionat el problema del nen que tants mals de cap ens dóna, però ens ha servit per reflexionar amb serenor i segur que de mica en mica anem fent camí.
La frase de demà diu: No tens a les teves mans la solució als problemes del món però davant els problemes del món tens les teves mans (M. Menapore)
CITES CITABLES
Tinc un bon amic que em va fer un gran regal.
Ell va anar recopilant dites, molt interessants i per pensar, al llarg del temps i un dia em va regalar aquesta recopilació. N’hi ha gairebé 3100!!!
Va ser un regal original i em va fer especial il·lusió tot i que mai li he dit directament.
Els adults que estem tot el dia envoltats d’infants rebem constants elogis d’ells, però això només passa quan són petits, després tots perdem l’espontaneïtat, ens fa vergonya fer comentaris d’aquest tipus per por a males interpretacions i cada dia ens tornem més durs.
Ja fa temps vaig decidir regalar dia a dia aquestes frases a les profes i les penjo diàriament en el taulell d’anuncis. És una manera de començar el dia amb un pensament que ens acompanya durant tota la jornada i a vegades ens pot ajudar per fer raonar als nens o a nosaltres mateixes. Ha estat curiós observar la reacció d’elles: algunes ho han ignorat, altres fan veure que no ho llegeixen, altres les comenten amb mi, se les apunten, les utilitzen a la classe d’ètica... n’hi ha per tots els gustos.
Avui un nen, especialment difícil d’educar, em comentava que la frase que havia penjada li agradava, que trobava que era veritat i que a ell li passava una cosa semblant, la frase deia: La gent no vol que se l’eduqui, però si que se la tingui per educada (O. Wilde).
Li he comentat que això no li passava només a ell sinó a la majoria de nosaltres ja que a tots plegats ens costa molt que ens diguin la veritat i moltes vegades no som del tot valents per acceptar el que som i el que caldria millorar, però cal anar avançant en aquest sentit.
El meu amic, normalment molt crític, em va fer el regal i jo el comparteixo amb els que m’envolten... amb la frase d’avui no he solucionat el problema del nen que tants mals de cap ens dóna, però ens ha servit per reflexionar amb serenor i segur que de mica en mica anem fent camí.
La frase de demà diu: No tens a les teves mans la solució als problemes del món però davant els problemes del món tens les teves mans (M. Menapore)
30/1/07
Dimarts, 30 de gener de 2007
BASQUET
Cada trimestre, a partir de 4rt. de primària, els nens i les nenes aprenen un esport diferent.
Bàsquet, handbol, bàdminton... conèixer les normes d’un joc forma part del currículum d’Educació Física i cal aprendre que tot no consisteix en anar darrera d’una pilota com a desesperats.
Els nens i les nenes de 6è. han estat des de setembre entrenant bàsquet i aquest divendres arriba la gran final.
Anirem al Poliesportiu La Plana, a Esplugues, i allà amb tres escoles més faran una mini lligueta.
L’objectiu de tot plegat és aprendre unes regles de joc, fer esport, veure que no sempre es pot guanyar i després passar tot el dia amb nens i nenes d’altres centres.
Cada any fan un concurs de mascotes per la final, si no ho recordo malament, vam guanyar el 1999, 2000, 2002 i 2005... gens malament.
Veure’m aquest any com juguen aquest campions.
Si voleu veure fotos dels altres cursos, la mascota i com funciona tot plegat connecteu-vos a la pàgina web http://tressisens.org/2006/, a partir del cap de setmana també podreu veure els resultats d'enguany.
Bona sort als nostres jugadors.
BASQUET
Cada trimestre, a partir de 4rt. de primària, els nens i les nenes aprenen un esport diferent.
Bàsquet, handbol, bàdminton... conèixer les normes d’un joc forma part del currículum d’Educació Física i cal aprendre que tot no consisteix en anar darrera d’una pilota com a desesperats.
Els nens i les nenes de 6è. han estat des de setembre entrenant bàsquet i aquest divendres arriba la gran final.
Anirem al Poliesportiu La Plana, a Esplugues, i allà amb tres escoles més faran una mini lligueta.
L’objectiu de tot plegat és aprendre unes regles de joc, fer esport, veure que no sempre es pot guanyar i després passar tot el dia amb nens i nenes d’altres centres.
Cada any fan un concurs de mascotes per la final, si no ho recordo malament, vam guanyar el 1999, 2000, 2002 i 2005... gens malament.
Veure’m aquest any com juguen aquest campions.
Si voleu veure fotos dels altres cursos, la mascota i com funciona tot plegat connecteu-vos a la pàgina web http://tressisens.org/2006/, a partir del cap de setmana també podreu veure els resultats d'enguany.
Bona sort als nostres jugadors.
29/1/07
Dilluns, 29 de gener de 2007
AGRE-DOLÇ
Quan una mare li diu al seu fill que la seva professora és una mentidera... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare li diu al seu fill que prengui la llei per la seva banda... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare li diu al seu fill que ell sempre té la raó... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare amaga tots els defectes del seu fill... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare no es creu el que li expliques del seu fill... alguna cosa no funciona a la societat.
És molt trist veure com una mare s’enganya, quan no vol veure la realitat, quan es nega a donar ajut i a col·laborar amb l’escola... i aquestes coses cada vegada passen més sovint.
No ajudem als nostres fills i filles amb un excés de protecció, no els ajudem si pretenem que una nota a l’agenda li treurà un petit càstig que al cap i a la fi es mereix i, sinó l’acaba de merèixer, no li passarà res per quedar-se sense pati un dia o per anar acabar la feina a una altra classe.
La vida és molt dura i no podem protegir als nostres fills eternament. Com més lluny els mantenim de la responsabilitat més lluny estaran d’arribar a ser autosuficients, justos i honestos amb ells mateixos i amb els que els envolten.
El que més m’entristeix, però, es veure com una mare surt de l’escola enfadada amb mi i satisfeta amb ella mateixa per haver protegit al seu fill maleducat, indisciplinat, poc honest i impertinent.
El temps acostuma a donar-nos la raó a nosaltres els mestres, però això només fa que deixar-te un gust agre dolç.
AGRE-DOLÇ
Quan una mare li diu al seu fill que la seva professora és una mentidera... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare li diu al seu fill que prengui la llei per la seva banda... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare li diu al seu fill que ell sempre té la raó... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare amaga tots els defectes del seu fill... alguna cosa no funciona a la societat.
Quan una mare no es creu el que li expliques del seu fill... alguna cosa no funciona a la societat.
És molt trist veure com una mare s’enganya, quan no vol veure la realitat, quan es nega a donar ajut i a col·laborar amb l’escola... i aquestes coses cada vegada passen més sovint.
No ajudem als nostres fills i filles amb un excés de protecció, no els ajudem si pretenem que una nota a l’agenda li treurà un petit càstig que al cap i a la fi es mereix i, sinó l’acaba de merèixer, no li passarà res per quedar-se sense pati un dia o per anar acabar la feina a una altra classe.
La vida és molt dura i no podem protegir als nostres fills eternament. Com més lluny els mantenim de la responsabilitat més lluny estaran d’arribar a ser autosuficients, justos i honestos amb ells mateixos i amb els que els envolten.
El que més m’entristeix, però, es veure com una mare surt de l’escola enfadada amb mi i satisfeta amb ella mateixa per haver protegit al seu fill maleducat, indisciplinat, poc honest i impertinent.
El temps acostuma a donar-nos la raó a nosaltres els mestres, però això només fa que deixar-te un gust agre dolç.
28/1/07
Diumenge, 28 de gener de 2007
CARNESTOLTES I EL DRAC
El Quim va néixer en un altre país. Està molt adaptat, parla català perfectament i participa en totes les festes escolars però pel que sembla té un petit embolic i no les acaba d’entendre totes.
Estàvem a la classe parlant del Carnaval. Un cop vaig acabar d’explicar els hi vaig repartir la fitxa on havien de dibuixar la disfressa que més els hi agrada portar i el carnestoltes.
Tots estaven treballant quan em pregunta:
- Senyoreta, al costat del carnestoltes hem de dibuixar el drac?
- Quin drac?
- El drac que va amb el carnestoltes!
- Quim, amb el drac hi va Sant Jordi!
- Ufff, quin embolic de festes em faig!
CARNESTOLTES I EL DRAC
El Quim va néixer en un altre país. Està molt adaptat, parla català perfectament i participa en totes les festes escolars però pel que sembla té un petit embolic i no les acaba d’entendre totes.
Estàvem a la classe parlant del Carnaval. Un cop vaig acabar d’explicar els hi vaig repartir la fitxa on havien de dibuixar la disfressa que més els hi agrada portar i el carnestoltes.
Tots estaven treballant quan em pregunta:
- Senyoreta, al costat del carnestoltes hem de dibuixar el drac?
- Quin drac?
- El drac que va amb el carnestoltes!
- Quim, amb el drac hi va Sant Jordi!
- Ufff, quin embolic de festes em faig!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)