Dijous, 29 de març de 2012
VAGA
E. Moliner
Llegeixo a El Periódico que la principal associació de pares de França ha convocat una vaga “de deures escolars a tot el país”. Aquests pares amorosos troben, en primer lloc, que els deures són motiu de “conflicte diari”. En segon lloc troben que la seva utilitat “no s’ha demostrat mai”. I en tercer lloc, que “accentuen les desigualtats entre els nens que disposen d’algú que pot ajudar-los i els que no”.
És cert que els deures són en general motiu de conflicte diari. Però no en són l’únic. M’atreviria a dir que també és motiu de conflicte menjar espinacs, anar al metge, que et treguin els polls o que et facin anar a dormir d’hora. Suposo que aviat a les llars franceses més conscienciades amb la pedagogia, doncs, hi haurà altres vagues: vaga d’ingesta d’espinacs, de visites al pediatre, d’higiene capil·lar i de l’obligació d’anar a dormir d’hora. Perquè si ens posem així, tampoc no s’ha demostrat mai la utilitat concreta dels espinacs, de ser visitat pel metge, que et treguin els polls o d’anar a dormir d’hora.
Però és que, a més a més, hi ha el tercer i definitiu motiu. Els deures “accentuen les desigualtats entre els nens que disposen d’algú que pot ajudar-los i els que no”. De fet, els nens que disposen d’algú que pot ajudar-los tenen un gran avantatge sobre els que no disposen d’algú per ajudar-los.
La raó és senzilla. Són nens i els nens, com els cadells, necessiten adults que els ajudin. Per tant, acabem amb els deures, però també amb els sopars saludables (els sopars saludables accentuen les desigualtats entre els nens als quals els els preparen i els que no). I amb els contes d’abans d’anar a dormir. I amb les sabates de cordons. I amb les classes particulars. I amb les dutxes diàries. I amb les trenes. I amb les excursions al zoo.
8 comentaris:
Amb moderació, com tot, es bó. Sincerament considero que els deures d'una manera proporcionada son adequats, perqué els nens s'acostuman a una rutina i a una responsabilitat que evidentment es fonamental al llarg de la nostra vida. No crec que els deures siguin útils en el sentit d'apendre conceptes sino de reforçar els conceptes que ja s'han aprés, perqué crec que els conceptes els han d'haber aprés primer a l'escola. Una cosa és que a casa els hi expliqem alguna cosa en un moment donat, que els ajudem o els hi proporcionem les eines de com han d'estudiar, que els hi donem un cop de mà, que els hi revisem si ho han fet bé. Pel que fa al tema de les desigualtats, aixó si que sincerament no estic gens d'acord, crec que si els nens han aprés els conceptes a la classe, seràn capaços de poder fer els deures a casa ells sols, ara bé la qüestió és si realment ho han aprés correctament a l'escola, si no és així donçs potser el que s'hauria de fer és que el nen al dia segúent li plantejes a la senyoreta que no ho ha entés, i a partir d'aquí que fes els deures.Com tot les coses no son negres o blanques, hi ha un munt de colors i gustos per a tothom.
Francesca
Ui, ui, ui ... que toquem temes delicats.
A veure: algú està d’acord en què a primària un alumne hagi d’estar 3 hores diàries fent deures a casa? Crec que no. I que no n’hagi d’estar ni un minut? Potser algú si, però segurament la minoria. Entre poc i massa.
De sempre, els alumnes han (hem) vist els deures com una feina extra, gairebé assimilable a un càstig. I els mestres han de reconèixer que molts cops ha estat així. I potser aquí hi rau una de les claus: s’ha de fer veure al nens que no ho son pas, un càstig. D’eines per fer-ho segur que n’hi ha a dojo, i els mestres, com a professionals formats en la matèria, son qui més en tenen.
Ja hi haurà temps a la secundària i al batxillerat per tenir-los fins a les mil fent deures i estudiant. De moment, crec que amb un tastet que a cada curs atipi una mica més que a l’anterior, ens en sortirem. El meu fill que va a 2on, té el seu tastet gairebé cada dia, i malgrat les discussions per fer-los no l’hi veig cap estigma.
LluísR
Doncs llavors a aquest nens a partir d´ara via lliure, no? No vols deures, doncs no els facis, no et vols dutxar, doncs és igual, "atufem" al personal... s´han parat a pensar en el futur no tan llunyà d´aquest nens? Nens que en quant els hi dius un no o no aconsegueixen les coses es colapsem; és molt fàcil que t´ho donguin tot ben mastegadet, però la vida no és això, com apendràn unes rutines i responsabilitats cara al demà?
Com tot, crec en la seva justa mida els deures van bé per reforçar coneixements, no ho has entès, doncs t´ho torno a explicar, però no et fai jo els deures; el títol de pare l´has de treballar amb constancia i responsabilitat i no tothom en sap...
M´agradaria veure una tarda a casa seva per un forat qui porta la batuta... senyors, si us plau, pensin una mica més enllà de la seva comoditat.
Patrícia
Jo tampoc voldria anar a treballar, fer dinars, netejar, dutxar a les nenes, ajudar a fer els deures, portar-les al pediatra........ Pero es la meva obligació com a mare i persona, encara que em suposi molta feina ho faig. Al final del dia estic cansada, no, el seguent....... Tindra que veure els anys que he fet deures, estudiat......aquest sentit de la responsabilitat que tinc?????????? Igual no serveixen els deures per apendre mates, llengua......pero si per altres coses, no??????
Eva Pando
Creo que no debemos quedarnos con la simple lectura de que unos padre cómodos e irresponsables no quieren que sus hijos pasen toda la tarde haciendo deberes. Al fin y al cabo no ha sido solo un padre sino la mayor asociación de padres de toda Francia quien formuló la propuesta.
Yo escuché la noticia por TV y extraje una conclusión diferente, creo que él interés principal de los padres era que sus hijos tuvieran tiempo suficiente después de todo un dia en clase para hacer otro tipo de actividades, extraescolares, deportes, música o simplemente jugar. Se trata de que los niños puedan disfrutar de esas otras actividades sin prisas y con la tranquilidad de no tener por delante un par de horitas de deberes al llegar a casa.
Que cada uno extraiga sus conclusiones, al final es todo cuestión de justa medida, es bueno que despues de las clases diarias, los niños repasen la lección, que hagan ejercicios de refuerzo y que trabajen esa rutina, responsabilidad y constancia que sin duda ya aprenden todo el dia en el cole. Pero también es bueno que los niños no resoplen al ver la agenda y al pensar en la tardecita que les espera al llegar a casa, que disfruten con cada ejerccio que hacen y que no pasen de largo dedicándole lo justo porque a ese ejercicio le siguen muchos mas, que reconozcan que al estudiar en casa y al hacer tarea también se puede disfrutar.
Nuria.
Els deures t'enfronten amb un aspecte que, a la vida, i no només en l'aprenentatge, és clau: la feina individual. Sí, combinada amb treball de grup, sí, combinada amb les classes, d'acord, combinat amb aprenentatges informals, amb companys, a casa, amb l'entorn...
Però el que fa la diferència, i un dels factors que pot permetre superar les diferències que existeixen és el treball individual, la feina solitària, la que no et farà ningú. I això és verita per a l'estudi i per a la vida.
Considero que no es malo mandar deberes a diario y hacer exámenes periódicos para que el alumno vaya cogiendo una serie de hábitos importantes. Pero no soy partidaria de cargar al alumno en exceso. No creo que sea bueno el que un niño pase tantas horas en el colegio, toda la tarde estudiando o haciendo deberes y después a cenar y dormir, así de lunes a viernes. Puede ocurrir que un día haya más tarea de lo habitual o un examen importante y ocurra esto, pero todos los días me parece excesivo. Además de estudiar, que como es lógico es algo muy importante, no dejan de ser niños y como tal deberían tener sus momentos de juego, de lectura o de poder sentarse un rato con los padres a ver la tele o a hablar de algo que no sea el colegio.
Por ejemplo, no entiendo como teniendo un control de 2 temas para el dia siguente ademas les pongan para ese mismo dia una pagina de ejercicios de matematicas y otra de lengua.
No entiendo que el ultimo dia de trimestre tengan como fin de fiesta 2 controles.
Esto nos lleva a pensar, qué hacen nuestros hijos en el colegio para tener después tanta carga extra?
Sara
Hi ha deures escolars molt feixucs. Feixucs físicament, perquè s'ha de carretejar la motxilla plena de llibres, llibretes, diccionari,carpeta... i feixucs mentalment, per la per la quantitat de temps que s'hi ha d'invertir. Considero que les hores escolars, aprofitant bé tots els recursos, han de ser suficients perquè els deures que es demanin fer a casa siguin clars, concrets i mínims. No pot ser que cada dia hi hagi pares i mares angoixats, perquè no saben com ensenyar la resta portant-ne, la mecànica de la divisió, qüestions gramaticals o de física quàntica. Hi ha famílies senceres pendents de com ha anat l'avaluació del fill, perquè tots han estat estudiant sense esma durant hores. Hi ha deures que si s'han de fer a casa. Són totes aquelles obligacions que ens pertoca als pares exigir que facin els nostres fills i que també han d'ajudar-los a a créixer, aprendre, ser més autònoms... I tant poden ser exigències d'ordre dins de casa, d'higiene, d'alimentació, de col·laborar en les tasques domèstiques, de saber conversar, resoldre conflictes, mirar la tele, gaudir amb la lectura... Aspectes que, sovint, s'obliden treballar-los des de casa perquè no tenim més temps.
Publica un comentari a l'entrada