2/12/10

Dijous, 2 de desembre de 2010
FELICITACIÓ AL BLOG
Avui he començat a preparar amb els nens la felicitació del blog.
Ha estat molt i molt divertit.
Jo els cridava per grupets, els hi explicava el que faríem i quan ho veien obteníem diverses reaccions.
Els petits feien algunes cares espantades, altres es divertien, fins i tot algun “Cargol” ha començat a demanar per la mama, i un d’ells no ha volgut col•laborar de cap de les maneres, demà ho tornaré a intentar.
Els més grans es miraven divertits, opinaven i donaven idees noves.
Les nenes estaven contentíssimes i els nens reien una mica més cohibits.
Els germanets es miraven amb complicitat.
Hem fet la meitat de la feina perquè la participació ha estat de gairebé un 40% d’alumnes. Estic francament impressionada i molt contenta. També val a dir que jo vaig pensar el projecte pensant que col•laborarien molts menys nens però les mestres som persones de recursos, això ho tenim, i ràpidament faré que tots entrin en la felicitació.
Quan anava rebent mails vostres pensava:
- Montserrat, sempre et lies!!! Quina feinada!!!
Però si no estigués sempre embolicada en coses, envoltada de nens i amb noves il•lusions de ben segur no seria la Montserrat.
Demà acabarem de tenir totes les peces i només caldrà muntar l’obra d’art.
Per cert... la inscripció està ja tancada.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

montserrat!sempre et lies!pero gracies ,moltes gracies!!!segur que surt perfecte com sempre!,mayka.

Anònim ha dit...

Tu segueix liant-te.. que nantrus gaudirem del "lio"... jajaja

Judit

Anònim ha dit...

Ja tinc ganes de veure- la!!!

Laia

Anònim ha dit...

De ben cert que "sempre et lies", però tots els "lios" fossin així, oi?
Gràcies de nou pel vostre esforç.
Els meus pkes poc o molt alguna coseta han explicat.
Isabel

Anònim ha dit...

Segur que despres val la pena, ja ho veuràs.
Ja tinc ganes de veure com a quedat.

Moltes gracies.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies!! ...
Merche

Anònim ha dit...

Com bé dius sino no series tú. I el que disfrures, i el que disfruten els nens i els pares, i els avis...
Continua així . A mi la Neus em va dir a la tarda mama perqué no ens has dit que ens has apuntat a la felicitació?, Jo la veritat es que al principi no vaig caure pero després que em volia quedar amb ella li vaig dir es que com sempre sou vosaltres els que ens doneu aquestes sorpreses volia que aquest any fos al revés. Ella em va contestar pero tu ja saps el que és i jo li vaig dir no, i rien la pocavergonya em va dir, donçs em sembla que un any més serem nosaltres els que et sorpendrem. I les dos vam riure força estona. Ja sols per aixó val la pena Montserrat. Bon aquaducte.
Francesca

Anònim ha dit...

I tant que sou persones de recursos!El dia que no et "liïs" ens començarem a preocupar!Estic desitjant de veure l'obra d'art. A agafar forces aquests 5 dies!Sílvia Z.

Patrícia Borràs ha dit...

Segueix amb "lios" molt de temps, q si podem et desliarem... adivino quin cargol ha sigut?!?!?! Finalment avui ha col.laborat???

Patrícia

Anònim ha dit...

Gràcies un cop més!!!!I segueix sent sempre "LA MONTSERRAT".
Marta Sanromà

Anònim ha dit...

Quines ganes de veure-ho!!! No se si hi haurem estat al 1oo%, setmana complicada! A mi no em vol explicar res de res!! Rosa B. Gràcies un cop més

Anònim ha dit...

Quins nervis!!! estem desitjant de veure la felicitació. De ben segur que serà genial!! avui li hem preguntat al Martí... que feia la Montserrat??? i tot rient ha dit fotos...ja ja!!!

Gràcies a tots els que feu posible aixó !!!

Helena Rovira

Noemi Massague ha dit...

Segur que et costa molt "deixar la ment en blanc". No sé d'on treus tantes idees, però aprofitarem i gaudirem de cada una d'elles.

Anònim ha dit...

Bon dia Montserrat i mares i pares,
nosaltres també tenim moltes ganes de veure la felicitació de Nadal amb l'Adrià, el nostre primer fill, tot és nou per a nosaltres i ell encara no ens explica què ha fet a la guarderia, però quan l'hem vist amb el cap pler de purpurina hem sabut que havia passat per les teves mans...
Gràcies per tenir tantes idees per als nostres fills,

Helena Palau i Xavi Cubells