Dijous, 27 de gener de 2010
INDIS!!!
Enguany, en plena crisis, haureu de col·laborar una miqueta més en la confecció de la disfressa.
Us donarem, avui divendres, la tela, que caldrà cosir.
Només cal que feu una costura per darrera i el tanqueu per les dues espatlles.
I talleu els costats perquè puguin treure els braços :-)
Abans de cosir retalleu els serrells.
Quan això ja estigui enllestit només caldrà decorar el vestit amb les tires d’aironfix que també us hem donat, igual que el model de la foto.
Si no ho acabeu d’entendre veniu a preguntar, tenim un model ja fet.
El complement del cap ja us el donarem fet.
Ànims!!!
Faran com sempre molt de goig i serem els més macos de la Rua.

Dimecres, 27 de gener de 2010
BENVINGUTS... PASSEU, PASSEU...
Una de les coses que més m’agrada, de totes les tasques que he de fer durant el dia, és l’entrada pel matí.
M’agrada rebre els nens i donar el Bon Dia.
Obro la porta i de ben segur em trobo, recolzat a la barana el pare, que tot i tenir família nombrosa i espavilar les seves tres filles, em rep de bon matí amb un ampli somriure.
De seguida ja veig un altre pare que sempre, sempre em dóna el bon dia.
Ja veig l’altra mama que de ben segur em farà algun comentari o que amb naturalitat em comentarà que li agrada la jaqueta que avui estreno.
A l’altra extrem de la barana hi ha un grup de mares que riuen divertides, mai sé ben bé de què.
Arriba corrents la mare que fa tard a la feina.
Uiii ja tinc al davant l’àvia andalusa que em diu: “Zeñorita Montze, aquí le dejo a mi nieta”
L’avi que porta les nétes i que sovint baixa del cotxe per dir-me: continuo llegint el blog. Gràcies.
- Senyoreta avui es queda a dinar.
- Senyoreta avui doneu-li dieta.
Ara arriben els motoristes. El pare porta una nena i la mare porta a l’altra.
Aquell que arriba corrents i entra sense dir-me bon dia, tot i que sap que si me n’adono el faré tornar a la porta i saludar-me.
L’abraçada feliç a la mama, abans d’entrar.
El nen que ni diu adéu a la mama.
La mama que li diu: t’estimo.
La que els deixa a la parada del bus i els mira com entren.
Els petons llargs, els petons curts, petons fugissers al cap del nen...
- Porta’t bé
- Llegeix bé les preguntes del control
El papa que arriba fins la porta, sense pressa, s’acomiada amb lentitud de la nena i la mira fins que arriba al final del passadís i la perd de vista. La majoria de dies la nena es gira abans d’entrar i li llença un petó. Gaudeix el moment. Abans de marxar comentem qualsevol cosa.
I just abans de tancar arriben ja els últims.
Corre que tanco.
Corre que feu tard.
Espera que arriba l’últim motorista. Baixa de la moto, es treu el casc. Li treu el casc a la nena. Fins fa molt poc la pentinava. Arriben tots dos fins la porta, em diuen bon dia.
Normalment arriben rient, contents. No recordo haver-los vist mai enfadats.
El pare es queda fins que la nena desapareix dins l’escola.
Ens saludem o comentem alguna cosa.
Torna a la moto.
Fa set anys que el veig fer això cada dia.
Quan ell marxa tanco la porta.
La jornada escolar ha començat.

Dimarts, 26 de gener de 2009
MEDIADORS
Els conflictes entre nens cal que siguin resolts entre ells.
Els nens tenen prioritats molt peculiars, i magnifiquen, i obliden, les coses de manera molt diferent dels adults.
Els pares, sovint, sortim en defensa del nostre fill davant d’altres pares. Ens enfrontem, ens enfadem i tenim conflictes gratuïts.
La majoria de vegades els nens solucionen els problemes de manera senzilla, però si els adults ens hem enfadat entre nosaltres, costa molt més oblidar.
Els nens tornen a ser amics al cap de poca estona i juguen feliços aliens a tot, però nosaltres farcim les relacions de menyspreu i paraules que no havíem de dir.
No cal. Evitem tot plegat.
Si el problema pren dimensions importants el més efectiu és anar directament a l’escola, i que nosaltres fem les funcions de mediadors.
A l’escola he viscut sovint casos de conflictes entre pares per culpa dels nens.
Els pares s’han enfadat i gairebé han deixat de parlar-se mentre que els nens han continuat sent grans amics.
Quan el meu pare és coneixedor d’un d’aquests conflictes sempre li he sentit dir una mena de poesia, que em fa molta gràcia i diu més o menys així:
Por una bagatela
dos muchachos
se pegaron sin cesar.
Se fueron a su casa
pensando la peor
de las venganzas.
Al dia siguiente
se vieron de nuevo
y se pusieron
a jugar

Quan els nens tinguin un conflicte deixeu primer que ho solucionin ells i si el tema es complica veniu a l’escola.
Som, o hauríem de ser, els millors mediadors en conflictes infantils.

Dilluns, 25 de gener de 2010
TOCA TOCA
Avui hem fet una activitat a l’escola d’aquelles que són didàctiques, divertides i emocionants.
El papa d’en Marc té una botiga d’animals exòtics i ens ha portat una mostra de diferents espècies.
Les classes que han gaudit de l’experiència han estat 1r, ja que el Marc va a aquesta classe, i 3r, perquè jo els hi devia una activitat (no van poder fer ni Hoquei, ni escalada), i ja sabeu que diuen: a Sants i minyons no els hi prometis sinó els hi dons.
Ho hem passat absolutament genial.
Fins i tot jo he tocat una cacatua i he deixat que em col·loqués a sobre una serp. Heu de pensar que jo sóc capaç de perdre la compostura davant de qualsevol cosa que es bellugui i que no sigui un nen. Qualsevol animal em pot posar histèrica.
El Pere ho ha explicat de manera molt lúdica, amb una paciència de sant ha deixat que tots toquessin els animals, li han fet mil preguntes que anava responent i ha passat tota la tarda amb nosaltres.
Els nens s’ho han passat molt bé. Hem rigut, hem tocat, hem experimentat i sobretot hem aprés moltes coses.
Gràcies Pere.

Teniu les fotos al web http://www.xtec.net/escoladelcarme/

Divendres, 22 de geners de 2010
2a. PART: LA BIBLIOTECA A 6è.
Del Pollets, els més petits de l’escola, passem al 6è, els més grans de tots.
Això és un altre història, tot i que fa quatre dies que estaven gatejant a la classe amb la Isabel.
Divendres feien lectura oral.
Llegir en veu alta permet treballar tots a la vegada el vocabulari, l’entonació, el silenci, la concentració...

Estaven concentrats quan vaig entrar a fer les fotos i no van aturar l’activitat, bon senyal.

Dijous, 14 de gener de 2010
1a. PART: ELS POLLETS FAN BIBLIOTECA
Enceto una sèrie d’imatges de com treballem la biblioteca a totes les classes.
Els primers són els nostres Pollets. Començar, comencem aviat.
Com els hi diem sempre: els llibres són els nostres amics.
Tots asseguts en els seus coixinets, mirant els contes.
Molt tranquil·lets i contents.
Amb unes imatges així no cal escriure res més.
Demà més.

Dimecres, 20 de gener de 2010
ENTRADES ESDEVENIMENT ESPORTIU
Sempre que tinc la possibilitat d’aconseguir regalets de promocions per als nens, o entrades per qualsevol esdeveniment aprofito l’avinentesa.
Aquesta vegada la Direcció de Promoció i Esdeveniments Esportius de Barcelona ens dóna invitacions per assistir, tots aquells que ho vulguin, a l’Hoquei Stars d’hoquei patins 2010, el proper dissabte, 30 de gener, a partir de les 17:00 hores, al Palau Blaugrana.
Aquest és un esdeveniment que es fa per primer cop a Barcelona, ja que serà itinerant.
L’espectacle començarà a les 17:00 hores amb un Partit d’ex-jugadors 80’s vs 90’s.
A continuació, sobre les 18:00 hores, hi haurà un Concurs d’habilitats amb patins i estik: potència, velocitat, precisió i millor porter.
A les 19:00 hores començarà el partit Ok Stars, el partit de les Estrelles.
Si voleu anar a aquest esdeveniment esportiu em demaneu les invitacions, amb el compromís d’anar-hi, per no perdre-les i que tothom que hi vulgui assistir ho pugui fer. Teniu de temps fins divendres per dir-m’ho ja que les he de demanar, via mail, a la responsable d’Esports de Barcelona i aquests tràmits són lents.

Avui quan els hi explicava això als nens m’escoltaven entusiasmats però era massa informació i dades per tant de seguida em diu un:
- Tot això posa-ho al blog i així tothom s’assabenta, perquè quan li expliqui a la meva mare no entendrà res del que li dic i haurà de venir a preguntar.
Definitivament el Blog ja és de TOTS.

Dimarts, 19 de gener de 2010
LA FLAUTA MÀGICA
Tal i com vaig prometre, avui parlaré de Música Clàssica, concretament d’òpera. La setmana vinent tota l’escola entrarà en el meravellós món de Mozart, tot escoltant i coneixent “La Flauta Màgica”
La majoria de gent que diu que no li agrada l’òpera és perquè no ha escoltat el fragment adequat, en el moment adequat.
L’òpera et pot arribar a avorrir mortalment o et pot emocionar esplendorosament.
Tot depèn de com se’ns ensenyi a estimar-la, a valorar-la i a gaudir-la.
De la mateixa manera que crec que hem d’introduir les lectures obligades també crec que hem de fer escoltar òpera als nens.
Els meus alumnes escolten música clàssica de manera habitual i la majoria de vegades els hi agrada.
Encara em sorprèn i m’omple d’orgull quan algú em diu que una peça li posa la pell de gallina, o els hi agrada tant que la volen tornar a escoltar.
Com us podeu imaginar les audicions sempre van acompanyades d’un gran teatre per part meva, de l’explicació de tota una història i fins i tot de la representació animada d’allò que escoltaran.
L’òpera és un amant difícil i exigent que vol temps, tranquil·litat, petites dosis i molta paciència. Si li doneu aquests ingredients serà vostre per sempre.
Un dels meus projectes, que algú dia faré, és fer un curs de música clàssica per a no melòmans, pels pares i mares de l’escola. Si no aconsegueixo que us enamoreu de la música el 90% de les vegades us retornaré els diners. Us hi apuntaríeu?
Per altra banda em comprometo a que la setmana vinent els vostres fills i filles s’entusiasmin amb “La Flauta Màgica” i que cantin l’ària de la Reina de la Nit. Si no ho aconsegueixo... ho tornaré a intentar. Sóc molt tossuda.


Jo també acostumo a ser "Vincero" en tot allò que em proposo

Dilluns, 18 de gener de 2010
LECTURES OBLIGADES A L'ESCOLA
Estava mirant una sèrie per adolescents a la TV, (confesso que miro aquestes sèries quan vull desconnectar i oblidar-me del tot) on els protagonistes només llegien els llibres que els obligava l’escola.
Tot i que aquestes sèries em distreuen molt també les miro perquè, malgrat no tenir adolescents a l’escola, els nostres petits estan cada cop més avançats i m’apropen al pensament i a la manera de fer d’ells. Crec que si conec els seus gustos els puc entendre millor.
Tal i com us deia, em va cridar l’atenció el comentari sobre les lectures obligades als centres escolars.
Hi ha qui diu que la lectura ha de ser espontània, que has de llegir allò que t’agrada i que no es pot obligar a llegir un clàssic.
Jo no estic d’acord amb això.
Penso que hi ha lectures obligades que només pots conèixer-les si el teu professor de literatura te les apropa, tot obligant a llegir-les, o si la teva professora de català et fa llegir Espriu, tot i corre el risc de que no entendràs res de res quan ho llegeixis, però que potser algú copsarà la bellesa, l’emoció i el prodigi de les paraules.
Per crear l’hàbit de lectura, i gaudir d’ella, has de començar de manera obligada.
En el camp de l’ensenyament obligatori (Primària i Secundaria) hi ha poques coses que han de ser voluntàries. Cal aprendre amb motivació, evidentment, però cal exigir, mostrar, obligar, controlar i sobretot fer que facin l’esforç de conèixer el màxim de coses.
Un cop siguin adults ja podran triar les seves lectures, allò que més els hi agrada, però a l’escola cal portar-los de la mà i ensenyar-los a descobrir les joies que existeixen en el món.
Això mateix passa amb l’òpera i la música clàssica però això m’ocuparà un altre post que escriure demà.

Divendres, 15 de gener de 2010

L'ACUDIT DE LA SETMANA

Us sentiu identificats???

www.e-faro.info

Dijous, 14 de gener de 2010
ACLARIMENTS
De tant en tant m’agrada recordar a tots els lectors el motiu del meu blog.
Crec que és molt important que tots recordeu que aquest és un blog escrit per una mestra, per tant tot està enfocat amb mirada pedagògica, no pas personal, tot i que les dues vessants estan força lligades.
Els motius que m’impulsa a fer-ho són varis. En primer lloc m’agrada molt escriure.
La primera idea, com alguns ja sabeu, era fer un diari i recopilar la història de l’escola.
Poc a poc el blog ha evolucionat i el vaig encaminant segons les èpoques i els vostres comentaris i les meves prioritats.
Vull comentar-hi temes d’actualitat, el dia a dia de l’escola, anècdotes, projectes... i compartir amb vosaltres la meva experiència com a mestra. A vegades us pot donar un cop de mà en algun conflicte o fer-vos reflexionar. Si més no és una finestra oberta a l’exterior.
Us comento temes que us poden interessar com a pares i mares, que us poden ajudar... o no.
Com a mestra, enamorada de la meva professió, crec que és interessant poder compartir la meva experiència.
Aquest blog no és un manual, és una eina. M’apropa a tots vosaltres d’una manera fàcil i directe.
Jo no tinc la solució a tots els problemes però si que tinc recursos i prou experiència per encaminar i reconduir conflictes ESCOLARS.

El que vull que sempre us quedi molt clar és que no escric per sentar càtedra. Ni per donar-vos cap lliçó moral ni ètica i molt menys per jutjar a ningú.

Dimarts, 12 de gener de 2010
LA PIRULETA DE MADUIXA
La base de l’educació passa pel sentit comú.
Moltes vegades, com a mestres i com a pares, entrem en conflicte al no saber ben bé que és allò que hem de fer.
Quan em passa això intento que el meu cervell sigui el més lògic possible.
L’equilibri és aconseguir que tant el premi com el càstig es doni en el moment adequat i tingui el màxim d’efecte possible.
Jo renyo amb la mateixa facilitat que premio. No entenc aquesta por que tenen algunes mares (la majoria de vegades són mares) de renyar al seu fill.
Us penseu que us estimarà menys? Al contrari. A la llarga tot allò que fem en benefici d’ells i per aconseguir que siguin persones honestes, ens és retornat en escreix i gratitud per part d’ells.
La tolerància exagerada i la permissivitat no agrada als nens i molt menys agrada al nen que ja s’ha convertit en adult i recorda que la seva mare era tan feble que no va ser capaç de renyar-lo, i castigar-lo, quan calia i quan era el moment.
De totes maneres jo avui no us volia parlar del càstig, sinó de l’elogi.
És més, avui us volia explicar una anècdota.
El nen del que parlo no necessita que jo el castigui. Estic convençuda que el que necessita és l’efecte contrari.
Es despita una mica a la classe i tant la família com la Tutora li recorden, cada dia, que cal que escolti i es concentri en la feina.
Jo he actuat avui com a advocat del diable, o no... millor dit, he actuat com a àngel de la guarda.
L’he felicitat perquè fa l’esforç de concentrar-se i li he dit que avui ha fet la feina ben feta perquè ha escoltat.
La seva cara era tot un poema. De ben segur no entenia massa com jo el podia felicitar.
De fet aquesta era la meva estratègia, desconcertar-lo i fer-lo reaccionar en positiu. Com que sempre renyo utilitzar l’efecte contrari és una llicència que, quan me la permeto, acostuma a funcionar molt bé.
El cas ha estat que avui ha treballat positivament.
Abans de plegar ha vingut al despatx per ensenyar-me la feina ben feta. (això els hi fa sempre molta il·lusió fer-ho)
- ohhh que contenta que estic. Saps perquè has treballat tan be? Per que has escoltat!!!
- Siiiiiiii, m’ha dit amb els ulls oberts com a plats
- Estic tan contenta que ara et donaré un premi. Què vols?
Amb veu clara i forta m’ha dit:
- Una piruleta de maduixa!!!

M’ha deixat tan desconcertada... Sempre em diuen: no sé, el que tu vulguis.
Li he donat un color que tinc per donar com a premi. Sempre els hi dic que són colors especials que pinten molt bé, però el nen ha insistit: i la piruleta de maduixa?
Us podeu creure que al sortir de l’escola he anat a comprar-li la seva piruleta de maduixa. Se l’ha ben guanyat.

Jo no sé quin cargol cal apretar per guanyar 1000 euros, però el què si sé és que regalant una piruleta de maduixa guanyo el millor de tots els somriures.

Dilluns, 11 de gener de 2010
L'IMPORTÀNCIA DEL DETALL
Mentre que els de P5 aprenen a fer sumes els de 3r. aprenen a dividir per dues xifres.
Feines complicades, segons l’edat.
Són coses que quan siguin grans no ho faran sense l’ajut d’una maquineta però, tot i així, cal aprendre a fer-les.
El que de veritat importa és aprendre el procés d’aprenentatge de qualsevol cosa.
La majoria de coses que aprenem a l’escola les oblidem d’adults i si les recordem només ens serveixen, creiem, per lluir-nos, davant els nostres amics, tot jugant al Trivial.
Però això no és del tot cert.
Noves tendències pedagògiques creuen que això és una pèrdua de temps però jo no hi estic gens d’acord.
El procés d’aprenentatge és important, i les estratègies que utilitzem en qualsevol procés encara més.
L’esforç d’aprendre un procés, un mecanisme, memoritzar i repetir, adquirir l’hàbit d’escoltar unes ordres i un procediment. Tot això són coses molt importants a tenir en compte en una Educació Primària.
Aquesta disciplina de treball no cau en un sac buit.
Cal aprendre a sumar, a dividir i fer bona lletra. Tot i que de ben segur mai més sumis sense una calculadora ni tornis a escriure un full manuscrit si tens l’ordinador.
Tan és. El que en realitat importa és l’esforç que has emprat per aprendre, les ordres que has hagut d’entendre i la concentració que has utilitzat per realitzat aquestes tasques que qualsevol aparell simple ho fa amb més precisió i rapidesa que tu.
Hi ha una història que diu així:
Un enginyer va anar a arreglar una màquina extremadament cara i complexa. Va mirar la pantalla, va teclejar una mica i va obrir l’aparell.
Un cop obert va agafar un tornavís i va donar mitja volta a un petit cargol.
A partir d’aquell moment la màquina va funcionar correctament.
El gerent de la companyia estava encantat.
- Què li dec?
- 1000 euros, va respondre
- Però que diu? 1000 euros per donar mitja volta a un cargol? Vull una factura detallada que justifiqui la seva feina. Va demanar.
- Cap problema, demà mateix li porto

L’endemà el gerent tenia damunt la taula una factura que deia:
Girar un cargol: 1 euro
Saber quin cargol cal girar: 999 euros

Diumenge, 10 de gener de 2010
L'EXEMPLE
Moltes vegades em sorprenc a mi mateixa repetint frases, a la meva filla, que els meus pares em deien a mi.
Tot allò que fem, que diem, que sentim... queda retingut en el cervells de tots aquest petits, i joves, que ens envolten.
Com a mestra sóc molt conscient que allò que dic a l’escola, allò que faig, les meves reaccions i decisions, la manera de fer-los reflexionar, de renyar-los o de premiar-los... tot els influeix.
A vegades la influència és infantil i simple, com el fet d’escollir el color lila perquè saben que és el meu preferit, o donar la carta al Rei Blanc perquè els hi he comentat que és amic meu. Però altres ocasions allò que fem davant seu és de vital importància per al seu desenvolupament personal i emocional.
No cal repetir les coses tantes vegades. L’únic que aconseguim és que desconectin i no ens escoltin. El que cal fer és allò que prediquem. Fer-ho nosaltres. Ells imitaran.
Observant al meu pare he aprés (i segueixo aprenent) a tenir una gran capacitat de treball, una curiositat inacabable per tot allò que em rodeja i una bondat d’esperit.
Observant a la meva mare he aprés (i aprenc) a superar-me, a tenir molta empenta i fermesa, i sobretot a creure.
Què és el que heu aprés vosaltres dels vostres pares? I sobretot que us agradaria que els vostres fills i filles aprenguessin de vosaltres?
Si teniu clara la resposta heu de predicar amb l’exemple i no repetir les coses oralment cent vegades, tan sols ho heu de fer.

Dijous, 7 de gener de 2010
RETORN A LA NORMALITAT
Les vacances sempre van bé a tothom però s’acaben aviat.
Comencem el segon trimestre. Per mi és el més important, acadèmicament parlant.
Tot allò que no aconseguim assolir durant el segon trimestre, difícilment ho aconseguirem en el tercer.
Aquest és el darrer any que no trencarem el trimestre amb la setmana blanca. A partir del curs vinent tornarem a tenir vacances al cap d’un mes i mig d’haver començat. Continuo sense veure gens clar aquest trencament.
Sigui com sigui el que cal fer és treballar amb empenta i amb les energies renovades.
Nous temes per explicar, noves coses per aprendre.
El Carnaval d’aquí res, les pre-inscripcions a començament de febrer, els informes dels petits...
S’acumula la feina abans de començar però... tal i com va dir algú el viatge més llarg comença fent un pas darrera a l’altre. Som-hi. Avui ja comença el primer pas.

Diumenge, 3 de gener de 2009
REIS!!!
Que els Reis Mags us portin la millor de les felicitats.